Resposta a Agustí Pons, pel llibre “Cartes a Clara”

Hola Agustí, mira sóc un estudiant de primer de periodisme, pel que sóc nou en aquest món, complex i difícil món diria jo.
Un dels principals motius que m’han portat a escollir aquesta carrera, ha estat el de voler estar informat de primera mà de diferents successos ( està clar que sol ser més preferible estar cobrint o narrant bones notícies que no pas de dolentes, com poden ser les guerres o alguns fenòmens naturals que comporten grans catàstrofes), i per tant, si més no, poder saber de mi el que realment succeeix, i que no m’ho hagin d’explicar o ho hagi de veure per mitjans, que sovint, per no dir sempre, ho expliquen a la seva manera.

Pel que he anat veient al llarg d’aquests últims anys, durant els quals aquesta professió m’ha interessat cada cop més, l’ofici de periodisme és poc generós en quant a que hi ha molta gent ( treballadors “baixos”, de poc pes dins una empresa, però que treballen molt) en aquest àmbit treballant, i per tant la competència és molt gran, i a vegades, el treball que es fa no sol estar prou reconegut en els diferents àmbits.
Està clar però que quan un entra en aquest i en els altres móns laborals, que ha de tenir clar que a ningú li regalen res, però jo crec que amb el treball, sacrifici, honradesa i motivació d’un mateix, al final, un acaba on es mereix, o si més no, no gaire lluny.

Jo espero dedicar-me a aquesta professió amb totes les meves ganes, i sóc conscient que des de ja, o com se sol dir, des d’ahir, que un s’ha d’espavilar, i que a partir de ja, hem d’anar buscant coses ( ja siguin pràctiques, treballs en ràdios i premses locals o comarcals, creant blogs i penjant-hi notícies o diversos textos periodístics, que ens facin aproximar al que realment és aquest món, i que quan sortim d’aquí, ja tinguem unes nocions i uns coneixements mínims extres, a part del que ensenyen durant la carrera.

Un dels grans dubtes amb els quals inicio aquest camí, és saber si finalment podré acabar on m’agradaria, que és cobrint les notícies esportives ( tot i que sóc conscient que no sempre podrà ser així, i que m’hauré d’adaptar a altres temàtiques), ja que els esports m’apassionen i la veritat es que parlant-ne em sento força còmode, ( des de tenis, bàsquet, hoquei, F1, MotoGP, passant per la natació o l’atletisme i acabant al futbol, l’esport al qual més temps dedico).

Per acabar, només et voldria dir que espero poder arribar a algun lloc on es pugui conèixer i transmetre la veritat, a la vegada que es pugui ser crític amb tot i amb tothom, i tractar de fer arribar a la gent aquest esperit crític a la vegada que constructiu, ja que crec que la crítica per que sí, no aporta res, tot el contrari.