Quan la directiva encapçalada per Joan Laporta, i en la qual figurava Sandro Rosell, va arribar a la presidència del Barça allà al 2003, aquests havien promès en campanya electoral aixecar les alfombres i ensenyar la ‘porqueria’ i tot allò que hagués passat en l’anterior junta i que fos mereixedor de ser conegut pel soci. Aquesta promesa però, al final no es va complir, i es va mantenir en secret la gestió de la junta que va presidir Joan Gaspart.
Al 2010, aquesta promesa figurava en la llista de Sandro Rosell, que va demanar fer una auditoria a les comptes del club per evaluar la situació econòmica en què es trobava després del mandat de Laporta. Es va fer un resum públic i es va decidir ensenyar una part d’aquesta auditoria als socis que ho sol·licitessin. Despeses de càtering, avions privats, entrades i altres luxes figuraven entre les factures auditades.
Ara, Joan Laporta ha escrit una carta oberta als socis on es queixava públicament de les acusacions que està rebent ell i la seva anterior junta. De la gestió en matèria esportiva del mandat de Laporta la veritat és que podem trobar pocs retrets. Tot i dos mals anys, la majoria han estat èxits i alegries, pel que no se’ls pot reprovar res. Del que si que es queixa l’actual junta és de la dolenta situació econòmica. A part d’algunes despeses poc justificades i menys necessàries, fitxatxes com els de Hleb, Cáceres, Ibra, Keirrison o Henrique (els dos últims casos especialment) han estat jugadors pels quals s’ha pagat altes quantitats, de les quals ben poc s’ha recuperat.
Laporta defensa la imatge i honestedat dels seus, alegant que tot el que es feia era per construir el millor Barça de la història. L’ex president afirma que van deixar un club sostenible econòmicament, amb alts ingressos i alguns contractes de patrocini firmats amb xifres força elevades. A més, Laporta assegura que les dades que dóna la actual Junta no són veritat, i que no entén quines xifres estan mostrant. Creu que està sent víctima d’una persecució que li vol embrutar la imatge, acusant-lo de coses que nega. A més, ha qüestionat el contracte amb Qatar Foundation, del qual ha exigit una explicació. Els títols el recolzen, els números sembla que no.
Tenim doncs dues versions totalment oposades, però només una sola veritat. Es reobre per tant un antic debat: cal ‘aixecar les alfombres’ i mostrar al públic amb total transparència la gestió de l’anterior Junta? O no es fa perquè es creu que pot ser una mesura que t’acabi afectant a la llarga?
No hay comentarios:
Publicar un comentario