El fi de la tragèdia

Tema del mes

Dijous 4 d’octubre

Acaba el sofriment no solsament d'aquests 33 miners que apareixen en aquesta llista; els quals es va arribar a donar per morts, sinó que s’acaba el sofriment de famílies, amics, un país sencer, … i milions de persones arreu del món, que van poder seguir l’actualitat més imminent de la notícia a través de les edicions digitals dels principals diaris i d’alguns canals de televisió com el 3/24 o TVE 24h, que van dedicar gran part de la seva programació, emetent en directe a través de la senyal internacional que es va emetre per tot el món.

70 dies després de l’esllavissament produït en una mina xilena  ( San José, Santiago de Xile), va deixar atrapats a 33 miners a 700 metres de profunditat, sota una gran roca de milers de tones.

Aquests miners, que passaran a la història del país, han suportat en dures condicions més de dos mesos, en els quals, després de haver pogut comunicar-se amb l’exterior ( el qual gairebé podríem qualificar de miracle, ja que se’ls donava per desapareguts i per situació insalvable), pel que se’ls va poder enviar, a través de sondes, aliments, medicines i demés productes amb els quals passar el temps i solucionar diverses necessitats.

Dos mesos i forces quilos menys després, han aconseguit una de les majors proeses de l’actual segle, ja que a part que han pogut sobreviure tots, a tothom ha sorprès el bon estat de salut amb què es trobaven.

Durant aquests dies, van rebre i enviar missatges de suport de familiars ( als quals van enviar vídeos personals per dir-los com es trobaven), i altres vídeos del President de Xile, Sebastián Piñera, que sempre va donar ànims a tothom, i es va plantejar com a repte personal el poder treure els miners d’allà.

Els tècnics i ajudants al rescat, els animàven amb càntics de “ Vamos, vamos chilenos, que esta noche os vamos a sacar!!”, entre d’altres.

Era ja 14 d’octubre, aproximadament mitjanit a Xile ( 5h hora local de Barcelona) quan l’últim dels 33 atrapats va sortir de l’interior de la mina, a través de la càpsula Fènix 2, el que és sens dubte, un dels avenços tecnològics més útils recentment utilitzats.

Després de ser rescatats, els miners, eufòrics, es reunien amb la seva família, i amb altres membres miners. Posteriorment, tots han anat sent transportats a l’Hospital Regional de Copiapó, per ser sotmesos a revisions mèdiques ( segons fonts locals, només a un d’ells se li estarien subministrant antibiòtics. La resta, en general, no presenta problemes greus, en destaquen problemes a les dents i a la pell ( per la falta lògica de llum), pel que han hagut de tapiar les finestres de l’hospital per tal d’evitar les radiacions solars que els poguessin afectar.

A més de la magnífica ajuda externa, cal ressaltar el paper dels ajudants rescatadors de miners, que van poder ajudar a sortir als atrapats en tan sols 24 hores, molt menys del que s’esperava.

D’aquest fet, la moral del país, i la imatge d’unitat i solidaritat, en surt molt reforçada, i ha servit per obrir lligams amb països amb els quals hi havia hagut alguna diferència en el passat, com Bolívia.

El rescat però, no es pot considerar un miracle per obra divina, sinó un projecte en el qual hi ha participat uns homes i una tecnologia que s’ha demostrat que és capaç d’arribar a extrems insòlits.

Per tant, es podria parlar de miracle tecnològic, ja que la càmera Fenix 2, dissenyada específicament per enginyers navals en un temps rècord, ulleres per fora l’exterior, de la marca Oakley ( la imatge de la qual sortirà beneficiada), condicions lluminoses específiques per dins, controladors de la freqüència cardíaca, mitjons anti-fongs, vestits especials... pura ciència, aplicada per astonautes i submarinistes, etc.

El cost del rescat però, no ha estat gratuït, ja que coses com el lloguer de la grua, era de 18.000 € al dia, però si els hi hem de sumar les sondes que els arribaven, tecnologia per comunicar-se, juntament amb d’altres elements, que sumen en total, al voltant dels 15 milions d’euros.

A aquesta notícia, tot i la felicitat final, no se li ha d’oblidar la part del drama, ja que la causant principal, com bé recorda el director de la Organització Internacional del Treball, el xilè Juan Somavia, aquest drama va començar perquè els miners varen quedar atrapats per mesures de seguretat inadequades, a la vegada que va recordar que encara avui, la mineria emplea l’1 % de treballadors del món, però genera el 8 % d’accidents mortals.

Els moments finals de l’esperat rescat, van ser seguits per uns 1.000 milions de persones arreu del món, pel que va passar a ser un fenòmen o esdeveniment mediàtic, i això, donarà peu a les controvèrsies i a les polèmiques que poden afectar els pròxims dies i mesos.

D’una banda, trobem que alguns mitjans de comunicació estan oferint quantitats molt altes de diners a miners per concedir-los entrevistes en exclusiva.

Pel que se sap, el diari alemany Bild, tindria la exclusiva, després de pagar uns 32.000 € a un d’ells.

Conscients de l’impacte mediàtic de la notícia, els miners van firmar un pacte secret abans de sortir, que deia que cada un d’ells només parlaria d’ell mateix, i no explicaria les penúries i misèries amb les quals es trobaven, es quedarien enterrades allà baix.

En declaracions a la premsa, ja junt a la seva família, un dels rescatats, Mario Sepúlveda, va declarar: “Dios i el diablo me pelearon, y ganó Dios, es increíble, nos devolvieron la vida”, i va afegir, “Por favor, no nos traten como artistas ni como periodistas, somos mineros”.

 Una frase que diu molt, i dóna molt a pensar, ja que ja han aparescut algunes parts interessades, que en volen treure profit.

Des de la bona imatge de l’esmentada marca d’ulleres Oakley, passant per un museu de l’Elvis, un creuer o veure un partit en directe del Reial Madrid, estàn sent ofertes per tal de publicitar-se i donar bona imatge a l’exterior.

A més, ja hi ha pel·lícules en marxa, una d’elles a Hollywod, que es diu que podria contar amb la presència del canari Javier Bardem, així com subhastes per fer-se amb els drets per treure un llibre.

Caldria potser, plantejar-se si en moments com aquests cal passar per sobre de la dignitat humana i de la tragèdia i sufriment de la situació per treure’n profit econòmic, una cosa que s’està posant cada cop més de moda, ja que s’estan perdent alguns valors per pensar únicament en els diners que es poden guanyar derivats d’aquest negoci mediàtic.