Com la veien els principals diaris de Catalunya i Espanya ? Hi donaven la mateixa importància i ressò mediàtic? Hi dedicaven el mateix nombre de pàgines i articles i defensaven la mateixa postura? Èxit o fracàs?
LA VANGUARDIA
De les 95 pàgines de l’edició impresa de La Vanguardia, aquest diari n’hi dedica 28 ( ja siguin pàgines senceres o amb algun article relacionat), el que significa el 29 % de la informació total del diari, un gran percentatge.
Per tant, el tema de la vaga és el tema referència de la jornada del 30-9, segons La Vanguardia.
En línies generals, es defensa la postura que ha estat una vaga amb seguiment força desigual, segons les xifres oficials que exposen, en les empreses públiques, hi ha hagut un 23 % de seguiment, per un 21 % als transports, dos elements de gran suport sindical en temps passats.
La tònica que se segueix en la majoria dels articles d’opinió i en les cròniques de seguiment de la vaga revelen quasi el mateix; una vaga no general, que tot i ser quasi inexistent en la seva dimensió general, ofereix cert oxigen al sindicalisme, i fereix, però no mata a un govern del PSC que junt amb UGT i CCOO, formen l’esquerra espanyola.
Aquest diari català, a més, analitza els diferents aspectes i conseqüències de la vaga, fent balanços i treient-ne algunes conclusions, com les abans mencionades.
Un dels aspectes que analitza més a fons, queda reflectit en el suplement “VIVIR”, on explica de forma força extensa els altercats i incidents violents que van succeir a Barcelona, per part de grups antisistema, i no pas de grups sindicals, fets que no van succeir a Madrid, on la jornada es va desenvolupar de forma força pacífica.
Cotxes i contenidors cremats, botigues assaltades i enfrontaments amb la policia, són els aspectes més significatius de la violència als carrers barcelonins.
A més, dediquen unes pàgines a la “feina” dels piquets, els quals vana anar advertint ( o amenaçant) a les diverses botigues i tendes que tanquessin; mesures que també van tenir un èxit desigual.
Ja al final, a l’apartat d’economia, donen algunes dades significatives.
D’una banda, diuen que la vaga només triomfa a les fàbriques, en canvi, no aconsegueix parar la vida ciutadana.
Una altra dada és la del consum elèctric que reflecteix l’impacte de la vaga, la demanda del qual va baixar entre un 17 i un 22 % al llarg del dia.
EL PAÍS
El PAÍS també reflecteix la idea de l’impacte moderat que ha tingut la vaga, amb el titular “ Zapatero mantendrá la reforma laboral tras una huelga de impacto moderado”.Sota d’aquest titular, diu que la indústria ha quedat paralitzada, el transport sota mínims, i que ha tingut escassa repercussió en altres sectors.
A més, afegeix que el Govern promet diàleg mentre UGT i CCOO exigeixen una rectificació.
De les 71 pàgines del diari, EL PAÍS en dedica 18, el que suposa el 25 %, una xifra força propera a la de La Vanguardia.
Les idees principals ( seguiment desigual, el fet que no es modificaran les reformes laborals, transport i indústria com a sectors que més han seguit la vaga, rebaixa de la demanda elèctrica, sobre un 14 %, etc.) són les mateixes que trobem exposades al diari català.
L’enfocament de la jornada però, se centra en l’actitud i les decisions post-vaga del govern de Zapatero, i es diu que no modificarà les decisions preses, però que està obert a una solució negociada, ja que com defensa l’editorial del diari, tals decisions no són irreversibles.
A més, es va reiterant en subtitulars presents en les pàgines que fan referència a la vaga la idea de “ Primera huelga general contra Zapatero”.
El País, inicia el seguiment de la vaga exposant els números de manifestants que estimen que hi va haver a Madrid ( 95.900 segons ells), i també exposen les dades que donen els sindicats, que diuen que són de 500.000 persones. Dos xifres doncs, que no tenen res a veure, i a les quals s’haurien de demanar explicacions ( no té sentit que una font doni a quasi 100.000 manifestants, i una altra en doni 400.000 més)
En pàgines següents, es parla de l’actitud del govern, que dient que intentarà apropar-se als sindicats sense haver de rectificar la llei laboral. A més, s’enfoca la participació i les reaccions del seguiment moderat de la vaga a les diferents comunitats autònomes.
En l’enfocament als sindicats, El País també recull l’eufòria que es vivia en els mateixos grups sindicals, que es van inflar d’optimisme, pel que qualificaven com a “èxit” la vaga.
En l’apartat que parla de Catalunya, El País també es centra en els violents que van entorbiar la vaga, i els actes vandàlics que van protagonitzar, i que van deixar 59 detinguts ( 42 a Barcelona) i 57 ferits. A més, afegeix que hi havia uns 75.000 manifestants a la ciutat comtal.
Es podria dir doncs, que la línia editorial que segueix el diari El País, és quelcom més crític amb el govern, a qui demanen una reflexió. Reflexió que també demanen als sindicats, els quals hauran de acceptar la negociació amb el govern i col·laborar.
Finalment, afegeix una menció a l’oposició ( el PP), de la qual diu que han seguit la tàctica de no recolzar la vaga per motius ideològics evidents, però sense oposar-s’hi i refusar-la, ja que suposa o podria suposar un factor de desgast del President del Govern.
Tot i això, diu que si el Govern és capaç de negociar i arribar a acords amb els sindicats, no sortirà gaire perjudicat de la vaga.
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
El Periódico de Catalunya per la seva part, obre la seva portada amb el titular “ Més sindical que general”, en referència a la baixa i selectiva incidència que va tenir la vaga, i afegeix que el govern i els sindicats eviten enfrontaments i s’obren a negociar les pròximes reformes.
De les 83 pàgines que conté el diari, El Periódico en dedica 21, és a dir, el 25 % del total del diari, el mateix percentatge que té el diari El País, amb la diferència que aquest últim i La Vanguardia inicien els seus continguts parlant de temes d’actualitat internacional, i posposen el tema de la vaga fins pàgines més endavant. En el Periódico, el tema central del dia és la Vaga del 29S.
En pàgines interiors, destaquen un èxit sindical a mitges, ja que la protesta s’acosta a la del 2002, però només va ser general en la indústria i el transport.
Per contra, en sectors com el comerç, l’Administració, la Sanitat o els col·legis, no hi va haver gran èxit.
Entre les idees principals que destaca aquest diari, hi ha la rebaixa de la demanda elèctrica, la demanda de algo més que un gest a l’Executiu i fins i tot recull la idea de la Moncloa, on es creu que la imatge de Zapatero n’ha sortit reforçada.
Una altra dada que ofereix el Periódico, és que el seguiment de la vaga en la indústria segons la patronal va ser del 50 %, mentre que la versió que sostenen els sindicats és del 95%, dos xifres que també divergeixen força. També s’ofereixen dades sobre la sanitat, l’ensenyament i el transport, on sempre es veu una xifra superior en les que donen els sindicats que en les atorgades per la Generalitat o les patronals.
Els serveis de transports, les onades de piquets i les reivindicacions i actuacions dels grups antisistema, en són la resta de temes referents a la vaga més destacats.
ABC
El diari ABC per la seva part explica, en la seva versió digital, el tema de la vaga com la cinquena vaga general contra un Govern del PSOE. Aquí trobem doncs, un punt de vista força diferent als anteriors, on es mira la vaga d’es d’una mirada segurament més objectiva que no pas des d’aquest diari nacionalista, que aprofita la vaga per atacar o mirar de desgastar el govern socialista.
Un dels articles que publica al seu lloc web parla de l’acusació que fa CCOO d’una suposada manipulació intencionada per part de la Red Elèctrica d’Espanya en quant a preparar una estimació de consum molt inferior a la d’un divendres laborable.
A més, es centra en els incidents que hi ha hagut al llarg de la història en les diferents vagues.
En general, el diari espanyol es centra en desgastar el Govern socialista i concretament la figura de Rodríguez Zapatero, i oferir les vagues com quelcom violent, sense tenir massa en compte qui protagonitza aquests incidents.
En la seva web, no ofereixen massa informació sobre la vaga, i es centren més en la polèmica i els incidents que poden repercutir contra el govern.
LA RAZÓN
Un altre diari nacionalista, La Razón, aposta més per exposar que la vaga va ser un fracàs dels piquets, i que els sindicats no van poder parar un país on la jornada es va desenvolupar amb normalitat. A més, es fa una referència sobre l’actuació dels piquets, que va portar a més de 100 detinguts per tota Espanya, ( sense tenir en compte si es tractava o no de piquets o simples violents de grups radicals).
Un altre aspecte sobre el qual parla la web de La Razón és la abultada factura que suposaria la vaga, i es parla de xifres properes als 2.100 milions d’euros ( xifra que s’estima que s’hagués donat si com diuen els sindicats s’hagués paralitzat el país en un 70%).
A més, s’afegeix que pel que respecta a les empreses, aquestes podrien haver obtingut un estalvi d’uns 768 milions d’euros si el nombre de treballadors que fes vaga fos elevat, i per tant, deixarien de percebre una quantitat mitjana que volta els 59 euros per persona.
Seguint en un to crític, el diari torna a ressaltar el cost elevat que suposaria la vaga general, i amb el qual es podrien sufragar certes partides destinades a l’educació, etc.
EL MUNDO
Aquest diari, també d’arrels i ideologies força nacionalistes, recull les declaracions del líder de l’oposició, M. Rajoy, que diu que la vaga ha estat un fracàs dels sindicats i del govern. Aquest a més, repeteix un cop més que a aquesta candidatura li sobra un any, en clara intenció de desgastar més al President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero.
La tònica que segueix aquest diari gira al voltant de declaracions del PP i d’opinions de persones d’una clara i marcada ideologia, que sempre miren i ataquen en una direcció.
AVUI
Aquest diari català, obre la seva edició digital amb el titular: “Vaga poc general”, explicant que la vaga ha tingut un seguiment a mig gas, i que ha estat força desigual.
També donen dades dels sindicats ( 80 % de seguiment) i recullen l’esperança dels mateixos a poder negociar amb el Govern per tal de rectificar amb les reformes.
Altres apartats que tracta són els incidents que van protagonitzar els grups antisistema i la postura que defensen els sindicats, que força satisfets, defensen que la vaga ha estat un èxit inqüestionable.
Una frase que destaca és la que va dir Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO: “La vaga obliga el govern a rectificar, si no vol persistir en aquesta tendència suïcida”.
Resumint doncs, podriem dir que la majoria de diaris es centren en les repercussions que ha de tenir i tindrà la vaga respecte les reformes, el govern i els sindicats, i les possibles negociacions que aquests poden tenir d’aquí en endavant.
Un altre punt on coincideixen diversos diaris és en ressaltar els incidents que hi va haver a Barcelona, i la rebaixa de la demanda de la llum, així com el fracàs de la vaga en molts sectors, ( quasi tots menys la indústria i els transports).
D¡altra banda, trobem la mirada més que crítica d’alguns diaris nacionalistes de dretes, que s’inclinen més a criticar al govern que no pas a explicar com va transcorre la vaga.
ROGER REQUENA
No hay comentarios:
Publicar un comentario