Tradició ... o passat?

 

És habitual que des de ja fa forces anys, diverses persones d’extrema dreta es reuneixen cada diumenge a l’abadia del Valle de los caídos, on monjos benedictins celebren misses. A més, cada 20 de novembre, aquests celebren la mort de Primo de Rivera i Francisco Franco.
Actualment, aquest monument, que rendeix culte a diversos combatents de tots dos bàndols de la guerra civil (tant nacionals com republicans), està en procés de restauració, pel que no s’hi pot accedir.  És un lloc construït per Franco, que hi està enterrat junt amb el fundador del partit fascista Falange Española i 33.872 combatents més.                  

             Diversos partits polítics s’han plantejat utilitzar aquest monument com record a l’actuació del bàndol franquista durant la Guerra Civil i la dictadura d’Espanya, i recordar que va ser construïda per presos polítics. Tot i que un dels objectius de la fundació gestora del lloc és honrar la memòria de totes les víctimes i no deixar fer actes de naturalesa política ni exaltant protagonistes o franquistes, la realitat és ben diferent, ja que cada setmana s’hi reuneixen grups amb símbols, càntics i gestos que recorden altres temps.                                                                                                                               

              El passat diumenge 21 de novembre, s’hi van trobar, (policia enmig per evitar possibles accidents) partidaris i detractors de Francisco Franco, però no hi va haver més que paraules. Uns altres grups, en aquest cas de falangistes, tenien prevista la marxa habitual al Valle de los Caídos per la A-6 , idea que finalment no es durà a terme gràcies a l’actuació de la Delegació del Govern de Madrid, que els va proposar fer-la pel Camí de Santiago, poc transitable i en mal estat segons diuen els falangistes.

               El fons de la qüestió però, sembla una broma de mal gust. Espanya és un país democràtic amb llibertat d’expressió. Cert. És un país on tots els grups (legalitzats) haurien de poder tenir l’opció a fer sentir la seva veu. Cert. Però, crec jo, una cosa és donar veu i permetre que tothom es pugui expressar i reivindicar lliurement, i una altra cosa és permetre que en ple segle XXI, el segle de els ipods, la televisió i el cinema en 3D, els ordinadors amb terabytes de memòria, hi hagi encara uns sentiments d’extrema dreta en un país que ja ha viscut sota els seus poders, i que n’ha patit les conseqüències, apartant i allunyant-lo de la resta d’Europa i del món. Què s’hauria de fer? Possiblement molts pensarien que amb prohibir rendir culte a certs grups, eliminant totes les referències a certs líders polítics i militars (estàtues, busts, monuments, etc.) o il·legalitzar grups polítics (si s’ha fet amb Batasuna, com no s’hauria de fer amb grups de clara ideologia fascista i de dretes?), ja n’hi hauria prou.

              Jo, no obstant, vull mirar més enllà. Vull que sigui la mateixa població qui, de manera unànime, s’adoni que aquestes referències al passat, a un passat negre, no fan sinó que embrutar aquest país, sense aportar res de bo. Una solució, podria ser educar, des de ja l’escola, als més joves per tal que aquests vegin el que va succeir, i per què, coneixements més exhaustius i clars que els haurien de permetre saber perquè no han de donar suport o aprovar certs actes i ideologies. El problema però, no quedaria eradicat aquí. El problema seguiria encara molt viu per culpa de la tancada ideologia de moltes persones, no només vells o gent més o menys gran (com se sol pensar) sinó que molts pares i mares, fins i tot joves, han estat educats d’una manera, i ensenyaran així als seus fills, pel que ens podríem trobar encara una altra generació convivint amb l’esmentat problema.

              Al final doncs, sembla que la solució passi per que tots aquells que no vulguin que actualment hi segueixi havent certes ideologies i grups, facin la màxima pressió i expressin el seu total desacord per tal de que es pugui fer quelcom. Pensar que els grups i les ideologies de extrema dreta poden caure pel seu propi pes, és encara una idea molt llunyana, ja que per tot el món, i sobretot per Europa, de grups d’aquests, n’hi ha a tot arreu.

               No és però, un problema que es pugui solucionar sol, sinó que entre tots haurem de ajudar per fer possible ensenyar a tothom que hi ha ideologies que pertanyen al passat, i que estan totalment equivocades. Si s’aconseguís, segur que seria un pas endavant per tots.