Un dia de Vaga a Terrassa

Terrassa, 29 de setembre de 2010

8.15 h Terrassa ha despertat avui amb un temps fresquet i un cel sense núvols.

Sortim al carrer i veiem que hi ha algunes pintades en alguns llocs, com centres comercial ( Dia) bancs ( BBVA) i altres carrers, amb missatges referits a la vaga general del dia d’avui.


De camí, veiem que alguns forns i bars estan oberts des de primera hora, però no tots, pel que ja es nota que hi ha quelcom diferent de la resta de dies.

Pel carrer, es poden veure diverses parelles de policia, vigilant pel que s’espera que sigui una jornada diferent de l’habitual, segurament més moguda.

En alguns col•legis, com la PIA de Batxillerat o el Cultura Pràctica, segueix la normalitat, i els alumnes entren al recinte a l’hora habitual de cada dia, sense problema algun.
Ja a l’estació del Nord, de la RENFE, es nota que és un dia on hi ha serveis mínims, ja que el nombre de gent que hi ha tant dins com pels voltants de l’estació és força més reduït que normalment. Mirant els panells informatius dels horaris dels trens, un ja veu que el nombre de trens queda força reduït.

Un altre servei públic, els busos ( es veu que només n’hi ha 14 per tota la ciutat), també estan en serveis mínims, i dels pocs que veiem, tots tenen el cartell de “SERVEIS MÍNIMS” penjat a la vista del públic. Dins d’ells però, no s’hi veu gaire gent.

En una altra estació, en aquest cas la dels Ferrocarrils Catalans, ens diuen que no hi ha hagut cap problema fins aquella hora, i els trens que estava previst que havien de sortir per complir amb els serveis mínims, han sortit a les hores establertes.

 

9.00 h Som ja més amunt, passant el pont que passa per sobre del Parc de Vallparadís, i que porta a la zona universitària de Terrassa. Allà la UPC, entrem a l’ETSEIAT, on un recepcionista ens informa que les escoles estan obertes, però no es fan les classes habituals, i únicament fan classes aquells alumnes els quals han estat avisats pels seus professors que ells donarien classes, així doncs, una minoria. La normalitat del dia allà doncs, era veure passadissos buits.




A l’Institut d’Investigació Tèxtil, ens diuen que en el laboratori que hi ha allà, només hi ha els serveis mínims, al revés que a la biblioteca, on se’ns diu que la majoria de treballadors hi són allà treballant.

9.40 Algunes caixes, botigues i centres comercials ( Mercadona...) han obert i ja treballen.

Seguidament, anem a la Mútua de Terrassa. Davant de l’edifici, ens trobem un grup de gent que estan promocionant la vaga.

Dos d’ells són Albert Pedrós ( membre del sindicat CCOO), i Juan Carlos Delgado ( responsable de l’acció sindical, també del CCOO).
Aquests ens diuen que sobre les 10 del matí, els piquets tenen previst anar pel centre de la ciutat a fer pressions als centres comercials i a alguns comerços per tal de que tanquin i també segueixin la vaga.
Ens informen que a les universitats actuals, a diferència d’anys anteriors, les vagues estan tenint un seguiment menys i menys present, i la participació dels seus joves estudiants, no està tenint la mateixa intensitat que en vagues anteriors, on eren un nombrós i sorollós grup que en les diferents vagues sempre hi tenia un paper destacat. A dia d’avui, s’opta per obrir les escoles de la Universitat de Terrassa.

Ells dos ens expliquen algunes coses sobre la vaga, perquè es fa, etc.

Ens diuen que els contractes de pràctiques, amb la nova reforma laboral, passaran de ser de 2 a 3 anys per a cada títol, cobrant pràcticament res mesures que diu el govern que són per “incentivar l’ocupació”. A part d’això, ens comenten el tema de la jubilació als 67 anys, dos més que actualment, una mesura que tampoc ha agradat.

Respecte si hi ha hagut alguns problemes o altercats al voltant de la vaga fins aquella hora del dia, ens diu que té constància que hi ha hagut uns 4 ferits, un d’ells a Mercabarna i un altre a Madrid. Defensen les reivindicacions sense violència, tot i que les patronals i la policia no sempre ho entengui així.

Ja dins la Mútua anem a la recepció, on ens informen que allà i a atenció al client hi treballa tothom. El seguiment de la vaga als hospitals doncs, està sent poc seguit, ja que els serveis mínims dels hospitals són força elevats.

Pugem a la primera planta, UCSI, on parlem amb Mercè Franc, administrativa de l’hospital des de fa 2 anys. Les ambulàncies és un dels pocs sectors que sí que fan vaga, una vaga que en teoria hauria de seguir tothom menys els servis, a l’hospital, però en la pràctica no és així, i tant a les consultes com a la resta de plantes, quasi be tothom hi treballa. Els metges i la secció de cardiologia, no estan a part, i també treballen.

Ella, ens diu que tot i que els hi ha reduït els sous, no han fet res com a empresa per evitar-ho, tot i que els sous no són gaire elevats, primer els hi van rebaixar uns 80 euros, i posteriorment, van parit una altra rebaixa.

Als hospitals, les vagues no afecten de la mateixa manera, com podem veure en el fet que no hi ha anat piquets, ja que s’ha de tenir en compte que els hospitals compleixen una funció social, i si es tanquen, hi perd més la gent externa que no pas els propis treballadors o els caps.

10.08 h Entrem en un quiosc on hi ha diaris com normalment, és a dir, que no s’ha impedit o pogut impedir que hagi arribat al lloc de venda, i alguns quiosquers han optat doncs, per no tancar el local, de moment si més no.
Forces locals van obrint, de manera semblant com ho farien qualsevol dia laborable, però amb cert temor i sense voler fer-se notar, per si algú els vingués a increpar.

Passats uns minuts, ens apropem a les oficines centrals de l’Ajuntament. Allà, hi veiem un grup reduït d’unes 10 persones, que volen entrar-hi per tal de fer unes gestions. A la porta però, hi ha un parell de policies que impedien l’accés a determinats ciutadans.

Ens apropem a escoltar la conversa que mantenen, i sentim dir a un dels presents, “ Le garantizo que no va a pasar nada”, i el policia li respon “ Tranquilo, para ello estoy yo aqui”.

Després de parlar uns minuts amb ells i de fer-los esperar una estona, deixen entrar a un d’ells per fer les gestions que necessitava fer. Nosaltres, també hem demanat als policies per entrar a les oficines amb intenció d’entrar per informar-nos de com s’està desenvolupant la jornada de vaga, però primer ens demanen identificació i després ens diuen que esperem a que ens donin permís per accedir-hi.

Les persones allà presents, eren membres del Comitè d’empresa del PAME ( Patronat Municipal d’Educació. Un d’ells és en José María Rodríguez, Secretari d’Organització de les CCOO i President del Comitè d’empresa del PAME.

El Sr. Rodríguez ens explica que volien demanar uns empadronaments per l’empresa, però no els deixaven entrar a l’Oficina Central. Tots els membres d’aquesta organització estaven fent vaga en el dia d’avui, i ens diu que protesten per tenir un futur millor i per solidaritzar-se amb la resta de treballadors i joves, als quals les reformes que planteja el govern poden perjudicar i força. Ens diuen això, tot i no ser ells una de les parts més perjudicades en tals reformes, ja que ells són funcionaris, que tot i així també en sortiran afectats.
Ens diuen que al voltant dels edificis de l’Ajuntament hi ha força vigilància, més que no pas a d’altres locals o comerços.

11.04 h Alguns locals dels carrers més cèntrics, estan sent avisats per part de piquets (amb intencions “informatives”) de que cessin les activitats i tanquin els locals, ja que podrien patir represàlies més tard.

En el carrer de la Font Vella, veiem com 4 homes d’entre 40 i 60 anys, entren en una òptica, i parlen amb la dependenta, ja que tenia el local obert.
Aquests, ens informen que a les 12 hores hi ha prevista una concentració de gent davant de l’Ajuntament, i que poc a poc s’aniran tancant més locals.

11.16 h Veiem un grup de gent davant d’una tenda que es diu Gusi, de productes com disfresses i diversos articles de broma i festa.
Aquest grup el formaven majoritàriament joves, amb banderes de la CGT, i estaven fent força soroll amb botzines i cridant per fer-se notar i pressionar al local, que era obert.

Comencen a pujar pel mateix carrer, i entren en alguns locals per intentar que tanquin, fet que aconsegueixen emes d’un cop.

Un dels locals al voltant dels quals es reuneixen és una cafeteria ( Antico Café), on han d’anar alguns policies a calmar l’ambient i vigilar les accions dels joves.
A crit de “ Vaga general !”. i de “ No som esclaus, som treballadors !”, aconsegueixen que el local baixi les reixes.


 
Tot seguit, segueixen carrer amunt, fins la plaça Vella, en un recorregut que acabarà a la plaça de l’Ajuntament.

11.41 Davant de l’Ajuntament ja hi comença a haver gent, amb botzines i pitos per fer rebombori. S’apropen les 12, i a aquests, s’uneix un grup nombrós de membres de la UGT, que onejant banderes, s’uneixen a la causa.

Sobre les 12.10 h, esclata una forta xiulada, i un munt de banderes s’onegen en l’aire, al ritme dels tambors i les botzines.

12.22 La gent s’acosta cada cop més a la porta de l’Ajuntament, on hi ha guàrdies vigilant.

12.27 La gent comença a desfilar carrer avall, en forma de manifestació o protesta.
A aquesta hora, la majoria de locals ja eren tancats ( els més cèntrics, tots).

Finalment, queda dir que segons una Nota de Premsa de la CECOT, fins a les 12h del migdia, només hi ha hagut un 24 % de seguiment de la vaga en les empreses relacionades amb la CECOT, la majoria de les quals pertany al sector de la indústria.

Seguint aquestes dades doncs, es podria dir que a escala global, la vaga no ha tingut una gran incidència, i l’activitat laboral s’ha desenvolupat en més o menys normalitat en forces casos.

Roger Requena

Resposta a Agustí Pons, pel llibre “Cartes a Clara”

Hola Agustí, mira sóc un estudiant de primer de periodisme, pel que sóc nou en aquest món, complex i difícil món diria jo.
Un dels principals motius que m’han portat a escollir aquesta carrera, ha estat el de voler estar informat de primera mà de diferents successos ( està clar que sol ser més preferible estar cobrint o narrant bones notícies que no pas de dolentes, com poden ser les guerres o alguns fenòmens naturals que comporten grans catàstrofes), i per tant, si més no, poder saber de mi el que realment succeeix, i que no m’ho hagin d’explicar o ho hagi de veure per mitjans, que sovint, per no dir sempre, ho expliquen a la seva manera.

Pel que he anat veient al llarg d’aquests últims anys, durant els quals aquesta professió m’ha interessat cada cop més, l’ofici de periodisme és poc generós en quant a que hi ha molta gent ( treballadors “baixos”, de poc pes dins una empresa, però que treballen molt) en aquest àmbit treballant, i per tant la competència és molt gran, i a vegades, el treball que es fa no sol estar prou reconegut en els diferents àmbits.
Està clar però que quan un entra en aquest i en els altres móns laborals, que ha de tenir clar que a ningú li regalen res, però jo crec que amb el treball, sacrifici, honradesa i motivació d’un mateix, al final, un acaba on es mereix, o si més no, no gaire lluny.

Jo espero dedicar-me a aquesta professió amb totes les meves ganes, i sóc conscient que des de ja, o com se sol dir, des d’ahir, que un s’ha d’espavilar, i que a partir de ja, hem d’anar buscant coses ( ja siguin pràctiques, treballs en ràdios i premses locals o comarcals, creant blogs i penjant-hi notícies o diversos textos periodístics, que ens facin aproximar al que realment és aquest món, i que quan sortim d’aquí, ja tinguem unes nocions i uns coneixements mínims extres, a part del que ensenyen durant la carrera.

Un dels grans dubtes amb els quals inicio aquest camí, és saber si finalment podré acabar on m’agradaria, que és cobrint les notícies esportives ( tot i que sóc conscient que no sempre podrà ser així, i que m’hauré d’adaptar a altres temàtiques), ja que els esports m’apassionen i la veritat es que parlant-ne em sento força còmode, ( des de tenis, bàsquet, hoquei, F1, MotoGP, passant per la natació o l’atletisme i acabant al futbol, l’esport al qual més temps dedico).

Per acabar, només et voldria dir que espero poder arribar a algun lloc on es pugui conèixer i transmetre la veritat, a la vegada que es pugui ser crític amb tot i amb tothom, i tractar de fer arribar a la gent aquest esperit crític a la vegada que constructiu, ja que crec que la crítica per que sí, no aporta res, tot el contrari.

Victòria passada per aigua a la catedral

Dissabte 25 de Setembre de 2010


Aquesta nit el FC Barcelona s'ha emportat els tres punts després de derrotar per 3 gols a 1 a l'Athletic de Bilbao a l'estadi de San Mamés.

Els de Pep Guardiola han realitzat un excel·lent partit, tot i les dificultats amb què s'ha trobat. D'una banda, la  duresa amb què s'han empleat els jugadors del Athletic, que fins i tot ha costat l'expulsió per vermella directa del central Fernando Amorebieta al minut 34 de la primera part, per una dura entrada a Andrés Iniesta, que això si, no ha comportat lesió alguna, com si que va passar la setmana passada amb l'entrada d'Ufjalusi a Messi.




A la intensitat en la defensa dels bascos, s'hi ha d'afegir la pressió sempre incansable de l'afició de San Mamés, força crítica amb algunes decisions arbitrals, i les dificils condicions del terreny de joc, conseqüència directa de la constant pluja que ha caigut durant quasi tot el partit.

Els gols s'han fet esperar, i no ha estat fins la segona part, quan en una gran triangulació entre Iniesta i Villa, que amb un toc sutil deixa completament sol a Keita, que amb la puntera aconsegueix el primer.
A partir d'aquí, el partit ha anat més costa amunt per l'Athletic, i el Barça ha aprofitat aquesta inèrcia per atacar, creant un seguit d'ocasions força clares que no ha tingut la sort de convertir.

A 15 minuts del final, el terrassenc Xavi Hernàndez, amb un xut potent al primer pal que desvia un defensor, ha establert el 0-2, que no es mouria fins a 1 minut per arribar als 90' reglamentaris, quan Gabilondo ha aprofitat una jugada embolicada per anotar a porteria lliure el 1-2 que encara donava vida als locals.

Aquestes esperances però, s'han anat dissolvent, i s'han frenat de cop quan en un contracop molt ben portat pel tinerfeny Pedro, aquest ha assistit a Sergio Busquets perquè, amb un gran xut creuat, aquest marqués el definitiu 1-3.
 


A més, cal destacar la més que notable actuació del mig del camp del Barça, on Keita, Iniesta i Xavi han tingut un paper decisiu, ja que han portat la batuta del partit.
La nota negativa del partit, han estat les expulsions de F. Amorebieta i David Villa, la d'aquest últim per una suposada agressió a un rival, que al sentir contacte, no ha dubtat en exagerar-ho i forçar a l'àrbitre a prendre una mesura disciplinària. Així doncs, el davanter asturià es perdrà en principi el proper partit del Barça a l'estadi davant el Mallorca.

Al final però, tres punts al sarró que permeten al Barça seguir de ben aprop la estela del líder, el València, que aquesta mateixa tarda ha derrotat a domicili l'Sporting de Gijón per 0 gols a 2.

La classificació després de 5 jornades, deixa líder el València amb 13 punts, seguit pel Barça amb 12 i el Madrid amb 11, a l'espera del que facin demà el Vila-real i Sevilla en els seus respectius partits.

més que paraules

Aqui dona inici un blog que s'espera tingui prosperitat, futur i una llarga i intensa vida.
S'intentarà informar i redactar amb rigor i mirada critica sobre diversos temes.

fins aviaat!