Torna la maledicció madridista a La Corunya

Es Madrid es deixa dos punts, i qui sap si la lliga després de l’empat a 0 contra el Deportivo en un partit on ha tingut ocasions, però que s’ha topat una i altra vegada contra el sòlid i treballat mur defensiu que han plantejat els de Lotina.  Amb aquest resultat, els de Mourinho tornen a quedar a 7 punts del líder, el Barça. El tècnic portuguès i Valdano, però, s’han tornat a queixar dels horaris.

 Els gallecs han sabut aguantar els continus atacs del Madrid, que ha acabat a la desesperada jugant amb tot el seu arsenal a dalt com a Pamplona. Cristiano Ronaldo, Ozil, Benzema, Granero, Adebayor i Di Maria, aquests dos últims, entrant a la segona part, igual que contra Osasuna, no han servit per treure la victòria . La defensa deportivista, liderada per uns impenetrables Lopo i Colotto, que han fet un destacat partit, i amb l’ajuda dels laterals Morel i Laure i dels migcampistes, ha refusat una i altra vegada les pilotes que penjava els de la capital. Un dels protagonistes del partit, per no dir el millor, ha estat Daniel Aranzubia, heroi la setmana passada per convertir-se en el primer en fer un gol amb el cap en lliga, avui ha tornat a ser-ho pel seu equip, salvant fins a 10 ocasions la porteria dels seus, amb algunes parades de força mèrit.

El Madrid ho ha posat tot sobre el camp, i la seva actitud sempre ha estat meritòria, doncs no han desistit en l’intent i han lluitat fins al final.  

En declaracions a  la zona vip a La Sexta, un disgustat Jorge Valdano ha declarat que “La Liga es el pan nuestro de cada día y vamos a jugarla hasta el final. En febrero no termina”. A més, el director esportiu del Madrid, preguntat pels horaris dels partits (tema de debat les últimes setmanes a la capital), ha demanat que a final de temporada els números s’igualessin

En la roda de premsa, José Mourinho ha dit que “Siete puntos son muchos puntos, pero matemática en futbol es muy importante, y no es una situación definitiva”.                                   

Preguntat per un petit enfrontament amb el 4rt àrbitre, el portuguès ha dit que “el cuarto árbitro no hablaba de nada del partido, hablaba de cosas de mis jugadores,  y eso no debe ser”. A més, el tècnic madridista ha dit en to de lament que els jugadors del Depor han sortit molt més motivats contra ells que contra la resta de rivals, i que jugant com avui, el Depor seria un equip de zona europea. Mourinho, ha concluit la roda de premsa queixant-se una vegada més del calendari, que creu que els perjudica: “Los de los horarios se ríen a mis espaldas”.

Després de l’empat, el Madrid s’allunya una mica més del primer classificat, el Barça. En la pròxima jornada, entre setmana, el Madrid s’enfronta al Málaga a casa i el Barça viatja a Mestalla.

L’entrenador del Depor, Miguel Ángel Lotina, ha dit molt content en roda de premsa que aquests punts són d’aquells que no s’esperen a principi de temporada, i que haguéssin pogut treure alguna cosa més amb una mica de sort. Tot i això, ha valorat força positivament l’esforç dels seus jugadors.

S’envà un gran, adéu Ronaldo

 

Ronaldo (Ronaldo Luiz Nazário da Lima) ha declarat que deixa el futbol definitivament. En una roda de premsa a Brasil, on estava jugant pel Corinthians, ha dit que es retira a causa de les contínues lesions i dels problemes de sobrepès que ha patit en els darrers anys i que li han marcat i complicat la seva carrera futbolística.

El gran golejador brasiler, para als 34 anys, després d’haver passat per clubs com el Cruzeiro, PSV Eindhoven, FC Barcelona, Inter de Milà, Real Madrid, AC Milà i des de 2009 fins ara, al Corinthians.

Il Fenómeno, Ronnie, deixa 352 gols en 511 partits amb els diversos clubs on ha participat. Pot presumir de ser l’únic futbolista en haver militat en els dos grans clubs espanyols i els dos grans clubs de Milà. A Ronaldo, però, se’l recordarà també per haver marcat la història de la seva selecció nacional, la Canarinha.  Amb ella ha participat en 3 Mundials, guanyant-ne un (Corea i Japó), i sent subcampió en un altre (França), sent el màxim golejador de la història d’aquesta competició, amb un total de 15 gols, superant a Gerd Müller.

Qui l’ha vist jugar recorda aquell any màgic a Barcelona, on va ajudar al Barça a guanyar una lliga amb 34 gols, molts d’ells de gran factura i bellesa. Compostela, València, Racing, ... tots ells comparteixen la pena o gràcia d’haver rebut gols d’aquell espigat i jovenet brasiler. Infal·lible de cara a porta, letal en l’u contra u, tot un prodigi tècnic, Ronaldo ha estat un dels millors davanters de la història. Fins i tot en els seus últims anys, quan les cames i la forma no l’acompanyaven, seguia demostrant que en aquell home hi havia un futbolista de gran qualitat.

Per problemes amb Nuñez i per l’egoisme i ànsies de diners dels seus agents, Ronaldo va deixar l’equip de Bobby Robson per fitxar per l’Inter de Milà per 4.000 milions de pessetes (uns 15 milions dels actuals euros, la seva clàusula de rescissió). Allà, una greu lesió en els lligaments del genoll el van allunyar dels terrenys de joc durant forces mesos. Quan va reaparèixer, una altra lesió en el primer partit que disputava el van deixar sense jugar un altre any.

Ell però no es va donar per vençut i va decidir que lluitaria per tirar endavant, i així va ser. Es va preparar de manera exemplar i va arribar a disputar una Copa del món, la del 2002, que acabaria guanyant, amb gol inclòs a la final contra Alemanya.

Després de ser nomenat millor jugador d’aquesta competició per la FIFA, el Madrid gal·làctic de Florentino Pérez el va fitxar perquè s’unís a un projecte fer a base de talonari. Allà, compartiria vestuari amb jugadors de la talla de Zidenine Zidane, Figo, Raúl, Beckham, Owen, Casillas o el seu gran amic i fins avui mateix company, el lateral Roberto Carlos, qui també s’ha despedit del Corinthians per problemes diversos.

La seva etapa a Madrid va durar 4 anys, en els que entre d’altres, va aconseguir guanyar 2 lligues i un pichichi. Degut al mal estat de forma en que es trobava, va marxar de nou a Milà, ara però per jugar amb l’AC Milan.  Aquesta etapa va ser quasi efímera, doncs en poc menys de dos anys va patir una greu lesió al genoll, el que el va dur a la rescisió del contracte amb el club rossoneri. Ell però, seguia sent insistent, i volia seguir jugant al futbol, que era la seva passió. Va tornar a casa, al Brasil, per firmar pel Corinthians, on va guanyar lliga i copa.

De Ronaldo, s’ha parlat molt de la seva vida privada, de que li agradaven les festes i les noies, però escàndols a part, ha demostrat que és un gran futbolista, i que tot i haver de superar diverses lesions que la majoria de futbolistes no superarien (per motius físics o psicològics), ell sempre va mirar endavant, va decidir tirar cap al camí de l’esforç i la no rendició.

Els seus gols, gestos tècnics, grans partits i palmarès ho diuen tot. Li quedarà una espina clavada, la de no haver aconseguit guanyar la Lliga de Campions, però veient el seu historia, on podem observar un fotimer de títols tant col·lectius com individuals (Pilotes D'or, FIFA World Player), no és difícil creure que ja deu estar prou content amb el que ha aconseguit. Ens queda pensar, o més aviat somiar, amb el que hauria pogut aconseguir el gran Ronnie si les lesions i la forma física l’haguessin respectat. S’envà un gran, sí, però deixant una empremta prou important en la història del futbol.

Alguns dels gols d’El Fenómeno, Ronaldo:

Amb el Barça:

http://www.youtube.com/watch?v=bffUNX3qX3s&feature=player_embedded

els 15 gols als Mundials:

http://www.youtube.com/watch?v=s5W1HVkp9vg&feature=related

el ‘Gordito’, també en va fer al Madrid:

http://www.youtube.com/watch?v=uY-A4ob83bs

i tot i que més passat de forma, va deixar algunes perles al Corinthians:

http://www.youtube.com/watch?v=vEI1jBfX7WA

Anàlisi Sporting-Barça

Sobre el Sporting-Barça, jo no crec que el plantejament del Preciado hagi estat decisiu, doncs podriem dir que pràcticament no ha canviat en els ultims dos anys. Si mireu els ultims resultats (aquet any 1-0 al camp nou, el any passat 0-1 alla al Molinon), sempre són partits dificils, ben plantejats, o sigui que al contrari del que diuen a la caverna, el Sporting sempre li posa les coses dificils al Barça, igual que al Madrid (lu unic que ells tenen els arbitres i nosaltres ara tenim Perez Lasa... no hace falta decir nada mas). És a dir, que jo crec que més que vem empatar per l'Sporting, vem empatar per el virus FIFA (casualitats o no, després de partits de seleccions el Barça deixa de sumar la meitat dels punts), i sobretot per l'inminent partit am el Arsenal.

Si ens preguntem què li falta al Barça ahir a la 1a part?, la resposta és evident, mossegar a dalt i  fer desmarcatges a l'espai, i circulació ràpida i seguretat enrere.... és a dir, que faltaven Abidal (en estat de gràcia) Busquets i Pedro. Està clar que el Barça amb els d'ahir hauria de guanyar a qualsevol.. pero Milito no hi és, a Maxwell li falta descaro... Enfi, tot plegat crec jo, és més un tema d'actitud, de dir, quan tinguem la pilota a la frontal a xutar xutar i xutar, no a fer filigranes i taconets 'estúpids' que en una nit com ahir no servien de res. Ni que sigui per obrir espais, quan un fa la intenció de xutar, els defenses se li acosten i deixen alguns forats darrere que es poden aprofitar. No podem fer com habitualment, una hora de partit jugant a balonmano, passant-la d'una banda a l'altra (amb la diferencia que ells, per marcar sí que xuten, i fort), sense definir. S'ha d'intentar. Espessos Xavi i Iniesta, la circulació de pilota s'alenteix molt.

Jo sempre dic una cosa (com diu el Charly): qui no xuta no marca. El Villa va xutar i va marcar. Messi, Xavi, ... no van xutar, no van marcar. En partits encallats no es pot pretendre entrar a dins de l'àrea petita, tenir temps per veure on és el porter i marcar des de la línia de gol. Amb equips que deixen espais, sí, però ahir no era el dia. En la segona part ja vem veure algunes intervencions del 'Pichu' Cuéllar, un jove que anys enrere havia tastat la medicina blaugrana rebent golejades amb l'Atlético i el Sporting. Ahir, però, era la seva nit, i les poques ocasions que van causar els culés, les va solventar amb èxit.

Ahir el Sporting no era l'Inter de Mourinho, no tenia els mateixos jugadors, però tenia una actitud de menjar-se el món i el rival que li va fer molt de mal al Barça. Actitud o no, el que queda clar és que en partits encallats com aquests, el plantejament ha de variar Pep. Estic segur que ho sabrà revertir, però jo crec que una punxada de tant en tant amb equips que juguen així, no va pas malament (recordem els Numancia, Racing, Inter, Rubin, Hércules...). Queda lliga i molts punts per jugar, però crec, que el Barça gràcies al partit d'ahir tornarà a enxufar-se i a deixar escapar ben pocs punts.
Gràcies Preciado per fer-nos-ho veure.

Per cert, Perez Lasa va pitar 8 faltes al Barça (6 targetes) i 16 al Sporting (3 targetes). S'entén?

El poder del poble

Dictadures, règims i altres estats controlats per líders o dictadors que controlen de manera més que discutible, semblen tenir els dies comptats. Si més no la seva hegemonia. Si més no al nord d'Àfrica, on segles enrere els colonitzadors europeus van deixar la seva marca, una empremta que dura, tot i que de manera menys visible, encara avui a aquests països.

No sorprèn doncs, que líders polítics com Ben Ali, Mubarak i altres que vagin sortint, estiguin sent defensats o protegits per polítics europeus com Sarkozi o Berlusconi, dos personatges que també estaria bé d'estudiar.

El poble de països com Tunis, Egipte o Jordània ja s'ha movilitzat per aturar el control d'aquests dictadors i establir uns sistemes democràtics que els puguin posar al mateix nivell que la resta del món, o si més no, que els permetés entrar en un model just i lliure.
S'ha parlat molt de que Internet està tenint un paper crucial o fonamental en aquestes revoltes d'aquests pobles. I segurament, està sent un element clau per la comunicació entre els moviments del poble, ja que els pot servir per organitzar-se millor i per saber què passa a altres llocs del país.

Mirant enrere, però, veiem que al 1989 molts joves també es van revoltar a Xina, llavors sense Internet (i tampoc és que ara en tinguin un accés lliure, però bé, ja sabem com funciona Xina).
És a dir, que sense Internet el poble, també es pot rebelar davant el poder, ja que en el fons, la llibertat és la llibertat, i tot i que es tingui por al poder, si el poble ho creu, ha de sortir al carrer i parlar. Fer sentir la seva opinió.

Sortosament, els exèrcits no estàn sent fidels als règims, i deixen que el poble s'expressi amb més o menys llibertat, a la espera que la revolta porti uns resultats. La nota negativa és l'aferrissament d'aquests líders, que han estat durant anys al cap del poder manant amb total llibertat, segurament rebent diners de països europeus per tal de oferir-los recursos a canvi de la seva protecció al cap d'aquests.

La resistència dels manifestants farà caure aquests líders, però per això, caldrà molt de temps, esforç, i segurament víctimes resultants del enfrentaments que protagonitzaran fidels i contraris als règims. S'ha de fer veure a la gent que la democratització és la solució, i en això, Europa i els EUA hi tenen un paper crucial. Per què? Doncs precisament perquè són aquests qui van deixar Àfrica en mans de líders corruptes que només miraven pel seu bé. No es van preocupar en el seu moment d'ensenyar al poble com havien d'evolucionar, ni com podien solucionar els problemes que tenien.

Ara és el moment on Estats Units i Europa ha d'intervenir i ajudar a trobar solucions per tal de fer arribar en aquests països processos democràtics. Ara és el moment on la col·laboració de tots porti a solucionar tants i tants problemes al continent africà. Tunis i Egipte han estat els primers, però jo no descartaria que altres pobles comencin a veure que és factible arribar a la democràcia sortint al carrer. Ja va passar antigament amb altres absolutismes i monarquies, per exemple, la de França, segles enrere.

Segurament hi ha moltes diferències entre la caiguda d'algunes monarquies absolutistes i els seus líders, i aquests països de l'Orient Mitjà, però el que ha quedat clar és el fort poder del poble. La seva paraula, sempre serà important.

Mentre hi hagi veus vives cridant i denunciant una injustícia, sempre hi haurà esperança per la llibertat.