La selecció d’Óscar Tabárez acudia a la Copa Amèrica com una de les favorites del torneig, juntament amb l’amfitriona Argentina i el Brasil. Però ni els primers, que no van bastar-se amb Messi sol i aïllat, ni els segons, amb el cap més posat en preparar la cita mundialista que organitzen el 2014, han acabat complint les expectatives i han defraudat al caure força d’hora.
La selecció charrúa, liderada per dos atacants de primer nivell mundial com són Diego Forlán i l’elegit com a millor jugador del torneig, Luis Suárez (i amb un gran futbolista com Edison Cavani de complement per quan el necessitessin), ha estat un dels equips més ben treballats i consolidats de tota la competició, amb fonaments defensius i ofensius prou sòlids com per destronar les grans potències sud-americanes. Els uruguaians venien de ser quarts al passat Mundial de Sudáfrica, on van tenir una gran actuació gràcies a un grup que es coneix i que manté una base que poques seleccions han sabut retenir (Xile ho va fer, però va caure contra una sòlida i conjuntada Veneçuela).
El 10 d’Uruguai, que ha anotat dos gols a la final, té mèrit especial, ja que fins a l’últim partit del torneig no havia anotat cap gol, però cal remarcar el seu treball i sacrifici, que han estat al nivell d’un jugador com ell. A més, cal afegir que segueix una tradició familiar, i és que el seu avi i el seu pare ja havien guanyat la Copa Amèrica anys enrere.
Després d’eliminar l’Argentina i el Perú, el Paraguay del revaloritzat Justo Villar era el rival a la final. Venia de no haver guanyat cap partit en tot el campionat, però després de veure les sorpreses que havia deparat la copa sudamericana, dir que l’Uruguai era la favorita, no li assegurava la consecució del títol. Sobre un Monumental de River, ple a rebossar en l’únic partit que s’hi disputava, s’hi havia de decidir el guanyador, i no era altre que l’equip més treballat i amb una aposta més clara de joc i de futbol. Els Muslera, Álvaro Pereira, Diego Lugano, Godín, Diego Pérez, Arévalo Ríos, més els ja esmentats davanters, i companyia, han demostrat ser un just i mereixedor vencedor de la competició de seleccions més antiga de la història (ja des de 1916).
A més, amb aquesta victòria, ha aconseguit desempatar en el nombre de títols amb la seva veïna, l’Argentina, pel que ara els charrúas superen per un títol (15 d’Uruguai per 14 d’Argentina) la selecció celeste. Una copa a més, que aconsegueixen en territori rival, i en un dels temples més importants del país. Una decepció més pel futbol argentí, que poques setmanes després de veure el descens d’un històric com River Plate, ara veu com un dels rivals històrics li prenia la copa celebrada a casa seva; i una alegria més per un petit país de 3 milions d’habitants, que veu com la seva selecció de futbol li torna a donar una alegria 16 anys després, quan va aconseguir la seva última Copa Amèrica.
