No ha estat un patit estètic, fluït ni lluït del Barça al Madrigal. Han faltat circulació, ritme i ocasions. Un camp on sempre costa guanyar, contra un adversari sempre complicat, amb un estil de joc similar al blaugrana pel que fa al toc dels seus jugadors, amb gran qualitat tècnica alguns d’ells, i que ha aconseguit rascar un valuós punt.
El Barça ha pogut guanyar, cert. Messi a la primera part amb una vaselina d’aquelles que sempre li entren, i a la segona amb un xut que ha aturat Diego López i que després Cesc ha pogut rematar, però que ha acabat enviant als núvols. Els de Guardiola han creat poc més perill. Però per què? L’absència de certs jugadors era important, però el Barça té més del que ha tret avui. Deixar al mig del camp a un Xavi ofegat sol en la creació, amb un nefast Cesc –molt apagat i imprecís- a davant però baixant a rebre per permetre les pujades de Dani Alves, no ha ajudat.
Al Barça li ha faltat creació, i per això has de poblar el mig del camp de talent, toc, i no múscul. No era partit per Busy i Masche d’inici. I si els fiques, rectifica al descans. L’entrada de Thiago a falta de 15’ ha estat massa tard. Igual que la d’un home de banda o que aporti algo davant com Alexis, o després Tello. Ha quedat demostrat que Adriano no és extrem. Rep la pilota, s’ho mira, pensa, ralentitza el joc, i va cap a dins, quan el que hauria de fer és buscar l’u contra u per fora. La primera que ho ha intentat Tello quasi acaba amb gol.
Mal plantejament inicial, canvis tard. El Vil·larreal, amb homes per dins com Valero, Bruno o Senna, han fet un entramat defensiu que impedís la poca circulació interior que han generat els culés. Pocs espais i superioritat al mig del camp. Em recorda al que fa al Barça contra el Madrid: guanyar la batalla al mig del camp. Llavors però, era una lluita entre Xavi, Iniesta, Busquets, Cesc i Messi contra Xabi Alonso i Lass, però ara era només Xavi, qui es veia amb la feixuga càrrega d’haver de portar tot el pes creatiu del partit. Messi rebia lluny de l’àrea per ajudar-lo, ja que el paper de Cesc, repeteixo, avui ha estat per oblidar. Lent, imprecís, cansat potser, el d’Arenys porta uns partits que donen que parlar.
Ha faltat frescura a dalt, provar algun xut, i segurament fer molt més aviat els canvis. Que Tito ho haurà vist abans que Guardiola? És probable, però no em crec que no li hagi pogut comunicar. Igual que se l’ha de felicitar quan encerta, avui es pot dir que el de Santpedor s’ha equivocat en el plantejament, en l’onze i en no rectificar a temps. Però senyors, si volem que segueixi uns anys més, no podem cremar-ho tot i despotricar. Són pocs partits els que han acabat així, i molts els que han acabat amb somriures. Tornarà el mal culé? Aquell que ho veu tot negre? Doncs crec que aquest equip no s’ho mereix. Penso que avui el Barça no ha jugat gens bé, però que es mereix la nostra confiança.
Que la lliga està perduda? Ho creien els del Madrid (amb equips molt pitjors) anys enrere? Oi que no? I doncs per què ho hauríem de pensar? Per què l’hauríem de regalar la lliga? Si la perdem, que sigui a la jornada 36, i no ara. Ara no hem de baixar els braços, sinó que hem de fer que ells forcin la màquina i donin el millor de si si volen guanyar la lliga. No li donem aquest plaer a Mourinho. Guardiola no ho farà, i espero que el Camp Nou tampoc. Estiguem amb l’equip fins al final, que no fa res li prometíem devoció i fidelitat eterna i infinita. Ara és quan ens necessiten. Qui cregui que ja no hi ha res a fer en aquesta lliga, és que no sap de futbol. Hi ha un càntic madridista que m’agradaria sentir (adaptat als nostres colors, clar), a l’afició blaugrana sempre tímida i poc participativa: “Hasta el final, vamos Real”. Els deixarem penjats?
No hay comentarios:
Publicar un comentario