lunes, 2 de abril de 2012

El futbol no agrada


Un gran problema que veig en els mitjans esportius a Espanya (sobretot televisió, una mica menys ràdio, i també en premsa), és la poca focalització que es fa en l'esport en si. És a dir, es mira més per la polèmica, per detalls 'extraesportius' que no pas per la tècnica en si, pel joc, per l'esport. Es busca donar-li voltes a elements dels partits que segurament donaran més audiència i lectors, en un país bipolar que viu els últims anys una mena de guerra civil futbolística, amb dos bàndols clarament marcats, i on les alternatives es minimitzen o es silencien.

Penals, mans, fores de joc, entrades dures, altres errades arbitrals, gestos despectius, xiulets, insults, polèmiques a les rodes de premsa, possibles enfrontaments dins dels entrenaments... tot això i més ja forma part de la 'faràndula' que omple informatius i la majoria dels mitjans esportius. Dins la premsa general (i menciono El País i La Vanguardia perquè en són dos bons exemples), això no passa, o si més no, no en tant alta mesura. La premsa esportiva sembla perdre el rumb i desviar-se cap al fanatisme i al típic "Ens han robat", "Dos penals no pitats", etc. Està bé senyalar-ho. Són jugades que formen part del joc, però no ho són tot, ni molt menys. Avui et passa a tu, demà a mi.

Possiblement a un equip el beneficiin més que a un altre al llarg de la temporada, però difícilment una lliga es perdi per una o varies decisions arbitrals. Si que és cert, i les coses com són, que el nivell d'arbitratge d'aquest país, és simplement nefast. Com ho són els òrgans (LFP, RFEF i Comités) que dirigeixen tot això. Ara bé, els partits duren 90'. Per què centrar-se només en veure els factors que un equip no pot controlar? És a dir, realment hem perdut per l'àrbitre? No hem pogut fer algo més?


Recordo el partit del Barça a Cornellà aquesta temporada. Molts, quasi tots suposo, coincidiran en que el Barça no va fer un bon partit, i segurament no es va merèixer guanyar-lo. Ara bé, el penal que comet un defensa perico per mans, és claríssim, no hi ha discussió possible. El Barça podria haver guanyat. Vol dir que s'ho hagués merescut? No. Ni vol dir que el Barça no va guanyar per l'àrbitre. No van guanyar per què no va jugar prou bé. A València, la defensa de tres va patir més de l'esperat amb les ofensives valencianistes. Amb la rectificació, i posterior defensa de 4, l'equip va reaccionar i va poder guanyar. I també hi va haver polèmica àrbitral. Com a Anoeta, però és que allà el Barça tampoc va jugar bé i es va deixar dos punts per relaxar-se.

Total, que m'agradaria que als mitjans esportius es parlés més del joc, de l'esport que es diu futbol. No repetir una jugada 500 cops, per què si no queda clar allà, difícilment es veurà clar dins el terreny de joc. Per què, a l'hora de fer el resum d'un partit, no es mostra l'origen de la jugada d'un gol? Ve d'una recuperació d'un jugador que ha esprintat i ha sortit a la contra? Ve d'una pèrdua al mig del camp? Ve d'una passada a l'espai? Es parla del sacrifici d'algun jugador que hagi pogut recuperar 30 pilotes en un partit? No. Per tant, si us plau, deixem-nos de tonteries i enfoquem el que realment importa. Els àrbitres hi són, i són molt dolents. Però cal mostrar a la gent el futbol de toc i possessió que practica el Barça, la pegada del Madrid, el sacrifici i moviments de l'Athletic de Bielsa, o la conjunció d'un equip modest com el Llevant, en llocs europeus. Això és futbol, però pel que sembla, no agrada, o no interessa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario