Quatre anys de glòria

Marxà Kubala, marxà Cruyff, marxà Ronaldinho i marxarà tot aquell que deixi pas en la història d'aquest i de tots els clubs. Pep Guardiola deixa darrere seu una gran empremta, ni més ni menys que el prestigi de ser el tècnic amb millor palmarès en la història d'un club centenari i de prou renom com és el Futbol Club Barcelona.

Han estat quatre anys. Més dels que el mateix Pep esperava, menys del que el món culé desitja. Una decisió que no agrada a ningú, però que s'ha d'entendre i respectar. És un cop dur, però potser sigui el moment adequat per marxar.  Ell té les seves raons, i la gent, per molt que ens costi, hem d'assimilar que aquest dia ha d'arribar tard o d'hora. Sempre ha estat fidel al seu discurs, i quan ho ha cregut convenient, pensant en ell, en els seus, i en el club, ha pres la decisió.

Que no ha estat un entrenador qualsevol està més que clar. La petjada que deixa no només són títols, sinó que és la prolongació d'un estil, d'un sistema, d'unes idees. Ha recollit les idees dels seus predecessors, mestres i companys de professió, i ha implantat unes maneres, un estil diferenciable i únic, millorant de forma sobrada tot el que havia passat pel club. Un club que necessitava una sacsejada quan ell hi va arribar. Va moure el vestuari, i el va reanimar tocant peces i introduint idees que van donar un aire nou. Guardiola sabia què necessitava el club, llavors en hores baixes. Un club que ell sempre ha portat dins el cor. S'ha desvivit per donar-li tot a una institució per la qual ha treballat sense descans. Es tancava a la Pepcova, i a buscar aquell moment que dóna sentit a la professió.

Pep Guardiola no només ha incorporat una manera de jugar única, sinó que ha revolucionat la manera de gestionar un vestuari. Ell encara ho viu com a jugador, amb una energia contagiosa que feia esperonar qualsevol jugador. El fet de viure tota una vida lligat al club, des d'aplega pilotes fins a entrenador, passant ser un '4' que se'n va anar per la porta d'enrere. Avui se'n va per la porta gran, deixant un inmens record que tardarem a oblidar. Ha suposat un símbol pel barcelonisme, i ha exportat el catalanisme arreu del món. Allà on anava, deixava lliçons de humiltat i bones maneres, ja fos en català, castellà, anglès o italià. Ell és així. Culé i català.

Enrere deixa molts records. La carrera de Stamford Bridge, les llàgrimes d'Abu Dhabi o la contundent resposta a Mourinho en roda de premsa. A més, no només un llarg seguit de resultats gloriosos, molts d'ells contra el Madrid, l'etern rival, sinó que deixa un joc inimitable i únic. Cap equip aconseguirà jugar com aquest, ja que els seus conceptes no són flor d'un dia, sinó que són fruit d'un treball constant i amb uns mètodes que han conduit a l'èxit a uns jugadors que han assolit la glòria i que han marcat la història d'aquest esport. Ha aconseguit la perfecció d'un estil que ha enamorat al món sencer. Aquest treball però, l'ha desgastat i l'ha portat al límit. El legat de Guardiola ja està escrit. Moltes frases pel record. No les oblidarem. No t'oblidarem. Jo de fet crec que el tornarem a tenir per aquí, ja que és un dels nostres. El temps del Tito Vilanova, íntim amic des de la Masia, ja ha començat.

Pep, moltes gràcies, que tinguis molta sort, i bon viatge allà on vagis.

"Si perdem seguirem sent el millor equip del món, si guanyem serem eterns""