Per alguns, però, el Nadal, és el que realment és, uns dies que passen, amb 24 hores, i que si tenen res per menjar o per viure, si que serà un dia especial, però mentrestant, res no li canvia a aquesta persona.
Sí que es nota, en força gent, un cert canvi de mentalitat. Sembla que ens enternim perquè són dates on les campanyes solidàries proliferen i surtin a la llum (mitjans, etc.) recollides de diners, actes de personatges famosos que visiten hospitals i demés accions que són molt ben vistes per tots, ja que ho considerem un acte de bona fe. Campanyes com la Marató de TV3, la gala Inocente inocente, d'Antena 3 i demés propostes són un bon exercici perquè tots, un cop a l'any, contribuim a ajudar a qui més ho necessita.
Com a idees, totes propostes em semblen genials, com és lògic, però crec que hauriem de reformular la fórmula. Per què? Perquè els nens que passen gana, els malalts terminals, els pacients amb càncer, i totes aquelles persones que no disposen de prous recursos per viure, o que té problemes per fer-ho, tenen problemes els tres-cents seixanta-cinc dies l'any. No només els té els vint dies de vacances entre desembre i gener, sinó tot l'any. Fora bo (ja que molta gent no es pot permetre el luxe de donar constantment ajudes o diners, o perquè no té temps de prestar ajudes per serveis als més necessitats), que entressim tots en consciència que ja que no podem ajudar-los, si més no, amb qui convivim diàriament i sí que podem ajudar (familiars, amics...) intentar fer un esforç i que sentin, durant tot l'any, que sóm prop d'ells, que no només sóm solidaris al gener quan venen els reis, sinó que aquest esperit que ens omple a tots, és un esperit inherent, que sempre és amb nosaltres i mai marxa.
És a dir, que hem de creure'ns que els valors que semblen aflorar al Nadal, els podem utilitzar sempre, per fer el bé i ajudar a qui ho necessiti, sigui o no conegut. Segur, que més d'una discussió evitariem, i encara que només servís per això, ja serviria per quelcom. Intentem no fer mal a qui estimem, i si creiem que ho fem, no li fem més mal, perquè llavors també ens el fem a nosaltres.
Quedar bé sempre una opció vàlida i que hem de tenir presents. La familia, els amics, tot el nostre entorn en general, sempre és allà. Però per petits detalls, les relacions es poden trencar i tot pot acabar.Fem doncs que l'esperit nadalenc convisqui amb nosaltres tots els dies de l'any i afrontem els problemes amb optimisme, encara que ens facin mal, ja que nosaltres, per sort, sempre tindrem algú al costat que ens pugui fer costat i recuperar un somriure. Els més desafavorits, aquesta sort no sempre la tenen, pel que hem d'aprofitar que som uns privilegiats i anar endavant ajudant i construint, no destruint.
Bon Nadal!
No hay comentarios:
Publicar un comentario