El poder del poble

Dictadures, règims i altres estats controlats per líders o dictadors que controlen de manera més que discutible, semblen tenir els dies comptats. Si més no la seva hegemonia. Si més no al nord d'Àfrica, on segles enrere els colonitzadors europeus van deixar la seva marca, una empremta que dura, tot i que de manera menys visible, encara avui a aquests països.

No sorprèn doncs, que líders polítics com Ben Ali, Mubarak i altres que vagin sortint, estiguin sent defensats o protegits per polítics europeus com Sarkozi o Berlusconi, dos personatges que també estaria bé d'estudiar.

El poble de països com Tunis, Egipte o Jordània ja s'ha movilitzat per aturar el control d'aquests dictadors i establir uns sistemes democràtics que els puguin posar al mateix nivell que la resta del món, o si més no, que els permetés entrar en un model just i lliure.
S'ha parlat molt de que Internet està tenint un paper crucial o fonamental en aquestes revoltes d'aquests pobles. I segurament, està sent un element clau per la comunicació entre els moviments del poble, ja que els pot servir per organitzar-se millor i per saber què passa a altres llocs del país.

Mirant enrere, però, veiem que al 1989 molts joves també es van revoltar a Xina, llavors sense Internet (i tampoc és que ara en tinguin un accés lliure, però bé, ja sabem com funciona Xina).
És a dir, que sense Internet el poble, també es pot rebelar davant el poder, ja que en el fons, la llibertat és la llibertat, i tot i que es tingui por al poder, si el poble ho creu, ha de sortir al carrer i parlar. Fer sentir la seva opinió.

Sortosament, els exèrcits no estàn sent fidels als règims, i deixen que el poble s'expressi amb més o menys llibertat, a la espera que la revolta porti uns resultats. La nota negativa és l'aferrissament d'aquests líders, que han estat durant anys al cap del poder manant amb total llibertat, segurament rebent diners de països europeus per tal de oferir-los recursos a canvi de la seva protecció al cap d'aquests.

La resistència dels manifestants farà caure aquests líders, però per això, caldrà molt de temps, esforç, i segurament víctimes resultants del enfrentaments que protagonitzaran fidels i contraris als règims. S'ha de fer veure a la gent que la democratització és la solució, i en això, Europa i els EUA hi tenen un paper crucial. Per què? Doncs precisament perquè són aquests qui van deixar Àfrica en mans de líders corruptes que només miraven pel seu bé. No es van preocupar en el seu moment d'ensenyar al poble com havien d'evolucionar, ni com podien solucionar els problemes que tenien.

Ara és el moment on Estats Units i Europa ha d'intervenir i ajudar a trobar solucions per tal de fer arribar en aquests països processos democràtics. Ara és el moment on la col·laboració de tots porti a solucionar tants i tants problemes al continent africà. Tunis i Egipte han estat els primers, però jo no descartaria que altres pobles comencin a veure que és factible arribar a la democràcia sortint al carrer. Ja va passar antigament amb altres absolutismes i monarquies, per exemple, la de França, segles enrere.

Segurament hi ha moltes diferències entre la caiguda d'algunes monarquies absolutistes i els seus líders, i aquests països de l'Orient Mitjà, però el que ha quedat clar és el fort poder del poble. La seva paraula, sempre serà important.

Mentre hi hagi veus vives cridant i denunciant una injustícia, sempre hi haurà esperança per la llibertat.