Entretinguda i interessant conferencia a la Pompeu Fabra, la BCNMediaLab, titulada ‘Periodismo i futbol’ i que va acollir la presencia de tres ponents de gran nivell dins del món del periodisme esportiu: Ramon Besa, redactor en cap d’El País, col·laborador de Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona (Cadena SER) i professor de periodisme de la Blanquerna; Axel Torres, periodista especialista en futbol internacional que treballa a Gol Televisión, on té un programa amb el seu nom (“Planeta Axel”), Radio Marca i a la web del diari Marca; i Aitor Lagunas, col·laborador de programes de Gol Televisión, especialista en futbol alemany i director de la revista “Proyecto Panenka”. Algunes de les seves intervencions sobre diferents temes:
- L’estat del periodisme actual i les noves tecnologies:
Aitor Lagunas: El periodismo es inquietud, curiosidad y ganas de contar las cosas.
Axel Torres: No tenim els mitjans econòmics per fer allò que voldriem, però amb el que tenim hem de fer el més original possible, el millor que cadascú pugui, sense criticar altres formats de programes (com els de Telecinco, etc.).
Sobre el Twitter, penso que qualsevol eina que faciliti la comunicació és útil. Twitter és més el que pots llegir que el que pots escriure. Et pots informar de gent d’altres països que explica coses d’allà, pel que pots accedir a informació de llocs dels quals abans no n’hauries tingut pràcticament res, tens per tant, més possibilitats. A més, veus comentaris de gent que està veient el mateix que tu, i que pot aportar noves visions i lectures.
Ramon Besa: Un dels meus referents és Gianni Mura, periodista que segueix el ciclisme. Crec que les noves tecnologies han afectat a l’hora de construir històries. Ara fem els diaris sense anar als llocs, això ens està matant a la premsa. No cal anar als llocs per informar, ja que des de casa podem tenir accés a tota la informació que vulguem. Reivindico que la premsa escrita, que està en un procés industrial, torni als orígens. Ens hem de replantejar una sèrie de coses. Coses com que a Espanya ens hem malacostumat a un producte barat, i segurament de poca qualitat.
- Periodisme a internet, com hem d’escriure?
A.Lagunas: Ahora todo el mundo tiene la oportunidad de informarse o informar en tiempo real. Pero a todos nos cuesta más leer en Internet. ¿Si no se va a leer, qué hacemos aquí? Hay cosas que no tienen sentido. No tiene sentido vender diarios regalando cacerolas o películas. Aquí ha habido una burbuja periodística, y ahora los márgenes de beneficio se han acabado.
Nunca ha habido un peor momento para ser periodista. Panenka nació en este momento difícil para mostrar aspectos del fútbol que fueran diferentes a los que se tratan todos los días. No queremos hablar siempre de Messi o Cristiano. De un periodista, no me interesan tampoco sus sentimientos, de qué equipo sea, sino que me cuente una buena historia.
No soy de grandes citas, pero tengo una definición de noticia: aquello que alguien no quiere que se sepa.
A. Torres: Mai m’han dit què he de dir al Twitter. El que escric allà és opinió, no vinculada al mitjà. Tot i això, cada vegada tuitejo menys perquè m’ha superat. Esperava que fos una cosa diferent, i a part, cada cop tinc menys temps. A més, ara no pots dir segons què fas, perquè molta gent ho veu i et respon coses que a vegades espanten. Tot i així, el llegeixo. Intento no fer periodisme pel Twitter. La gent sovint espera que li digui coses sobre futbol a les quals no arribo. El meu personatge ja em comença a cansar, i no descarto canviar el que faig en uns anys. Si fes menys coses de les que faig, les faria millor, però de moment m’agrada el que faig. Necessitaria anar-me’n un temps a reflexionar si ho estem fent bé, però no puc.
Al final, qui veu més futbol és gent jove, estudiants que tenen temps, com els de periodisme, una carrera que no és molt dura. Jo cada cop estic més dedicat a preparar programes i altres coses. Tot i això, també veig futbol per documentar-me.
R. Besa: Hem de defensar els nostres textos pensant que són els millors. Desgraciadament, la gent que ha de confiar en tu és més propera als consells d’administració que als de redacció. A més, com que cada cop és més difícil accedir a la informació, es fa opinió.
Tenim un problema afegit, i és que no es fa premsa esportiva, sinó premsa de club. A més, ara no et pots acostar als entrenaments, pel que hem d’explicar altres coses, una mena de metarealitat, és a dir, interpretació. Això deriva en complicitats: si un periodista es porta bé amb un jugador o entrenador, parlarà bé d’ell, i dels altres no en parlarà. Ara estem fent molta metarealitat.
- Forofisme dels periodistes
A. Lagunas: A la gente le gusta leer cosas que refuercen su teoría. Entonces, la opinión ‘ultra’ arrasa.
A. Torres: Se li demana al periodisme que no sigui forofo, però se’l critica des del forofisme. La visió que un té serà la més pròxima sobre un tema o un equip, però hem de mantenir una postura responsable. Per exemple: Radio Sabadell o TV3 han d’anar amb el Sabadell si juga amb el Huesca, però Canal+ o Radio Marca no poden, pel que han de ser imparcials.
El problema de coses com Punto Pelota no és que existeixi, sinó que sigui hegemònic, i que molta gent ho consumeixi, en detriment d’altres programes que segurament seran millors.
A. Lagunas: El forofo te exige, pero no ocupa ninguna posición. No le pido al forofo que sea periodista, pero sí al periodista que no sea forofo, porque tiene una responsabilidad social. Pese a ello, la crítica constructiva ayuda a mejorar el producto. El periodista, nunca jamás va a ser el que sepa más de nada.
R. Besa: Últimament, a les xarxes socials et qualifiquen com a culé, guardiolista o d’una altra tendència pel que escrius. Quan el Barça era un equip perdedor no es deia res, però ara que té l’hegemonia hi ha una premsa o opinió contrària que t’acusarà i et criticarà. Ara el victimisme el fa el Madrid amb el villarato o el canguelo. El que no faré és pregonar el que jo no crec. Si fins ara he fet coses d’una manera, no canviaré ara el meu relat. El lector de premsa ha d’entendre que per sobre dels equips hi ha la informació.
A més, estem entrant en una dinàmica perillosa en què ho estem futbolitzant tot. Parlem del Rafa Nadal i alguns salten i el critiquen perquè és del Madrid, i això no pot ser.
Torn de preguntes:
- - Com afecta al dia a dia dels periodistes el fet que cada cop hi hagi menys informació?
R. Besa: cada cop hi ha més opinió, estadístiques, interpretació. Estic cansat de les estadístiques (possessió, assistències, etc.). Cada dia veiem als mitjans inventaris dels gols i assistències d’un o de l’altre.
El Barça ha passat a fer el que fan la majoria de clubs: tancar els seus entrenaments i aïllar l’equip. Ara ens trobem amb casos en què jugadors i tècnics poden arribar a veure els periodistes com a entrenadors, ja que els critiquen, donen consells, els demanen perquè ha posat a un jugador i no a un altre, etc. Una de les coses positives que ha aportat als mitjans és que han fet periodisme retrospectiu, fixant-se en personatges d’altres èpoques del passat.
- - Quin és el model de negoci de Panenka?
A. Lagunas: Nos organizamos fatal. A pesar de que somos relativamente jóvenes, una de las primeras cosas que vimos era que necesitábamos una redacción, un espacio para compartir cosas. Venimos de la nada y hemos pagado un precio que desconocíamos, pues como periodistas no conocíamos muchos aspectos legales ni de empresas.
Además, no formamos parte de ningún grupo mediático, por lo que no tenemos demasiado dinero. La parte positiva es que nadie nos puede mandar o decir qué tenemos que hacer.
- Què ha passat amb Mundo Gol? (Programa de Gol Televisión)
A. Torres: És una decisió del canal. Potser la cadena creia que el programa era massa car.
- - Realment van periodistes com Carlos Arribas al Tour?
R. Besa: És un periodista que no sap parar quiet, i seria incapaç de fer una crònica des de casa o des d’un altre lloc que no fos on ha passat allò. El periodista ha de datar d’es d’on fa les cròniques o notícies. Una de les coses que passa és que la gent, quan acaba la carrera, creu que ho sap tot (sobretot de futbol), i no és així.
Un periodista no para mai de formar-se. Moltes vegades, l’apropar-te a un esport que no és el futbol, t’enriqueix i t’ajuda a veure les coses diferent. Jo, per exemple, vaig cobrir la selecció de waterpolo en els JJOO de Barcelona del 92’ perquè volia saber d’aquell esport, i vaig coincidir amb una generació que va aconseguir un gran èxit, i que em va ensenyar moltes coses.
- - Fins a quin punt hem de tenir una visió tècnica del futbol, els periodistes?
A. Torres: S’ha d’intentar tenir el màxim de coneixement sobre el que es pugui, això no és dolent. Hi ha un excés d’opinió sobre el joc. S’ha de tenir coneixement sobre el joc per poder-lo interpretar, però sempre s’ha de tenir respecte per l’entrenador i les seves decisions. És bo conèixer, però sempre hem de recordar a quin públic ens referim, és a dir, que segons quines paraules massa tècniques no les podrem utilitzar.
- - La crisis puede ser un momento de ocasión para el futuro?
A. Lagunas: Lo puede ser, aunque con dificultades. Hay que viajar, porque percibes mucha más información. Sea lo que sea, hay que moverse y hacer cosas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario