Era un cara o creu, un vida o mort. Un partit complicat -el Sadar o Reyno de Navarra sempre és un camp hostil, petit i tancat on costa molt guanyar tant a Barça com a Madrid- que el Barça i Pep Guardiola no van saber afrontar. El primer dels errors -mortals- va ser sortir freds o dormits d'inici. Osasuna va avisar un cop. El Barça va permetre un segon avís, però aquest ja seria en forma de gol.
Diverses errades defensives, la més evident podriem atribuirla a Puyol, que no s'anticipa a refusar la pilota, van derivar en un gol als quatre minuts. Poc després, l'àrbitre anularia un fora de joc -i posterior gol- d'Alexis que no era, però a ell, com en la majoria d'empats, no se li pot atribuir el pes de la desfeta culé. El camp estava malament, la temperatura era de -4º i l'ambient en contra. A tot això però, el Barça hauria pogut guanyar, doncs tenia temps de sobra. La cosa no millorava, i va arribar el segon gol de Lekic. Un altre cop la defensa està fluixa.
Què va fer malament el Barça? Primer de tot mirem a la banqueta i a l'onze. És normal veure a Xavi, Iniesta i Cesc un partit a la banqueta? No. Si és per problemes físics, que és el més probable, perquè van viatjar tots tres? No podem sortir a Pamplona amb S.Roberto i Mascherano a la mitja en un partit d'aquestes circumstàncies, amb tanta pressió. Va faltar control i creació, cosa evident. Moltes imprecisions i passades errònies que difícilment es poden veure en la majoria de partits.
A la segona part semblava que la cosa, amb l'entrada de Cuenca i Tello -haurien d'haver sortit d'inici, o com a mínim un dels dos, ja que Pedro no estava per jugar-, l'equip reaccionaria. I ho va fer. Un centre del de Reus va propiciar el gol d'Alexis. El canvi es notava, i quan estavem millor... una errada en el passe de Valdés, l'aprofita Osasuna, Mascherano aixeca la mà i protesta, pel que no es centra en la pilota, i perd uns segons claus, perquè si hagués anat directament a tapar el centre, la pilota no hagués arribat a Raúl García, que va encarrilar el partit amb el tercer gol.
A partir d'aquí, va quedar clar que el Barça no sap jugar a la èpica com ho fan els blancs. Per la senzilla raó que no sap atacar amb espais. Ataca lent, i permetent que el rival es replegui -el Madrid ataca a la contra, amb espais, fent mal-. Vem poder empatar, ja que arribades n'hi va haver. Va faltar que l'equip xutés en alguna ocasió més, i que entrés pels costats, ja que Cuenca i Tello feien el que volien, mentre que Messi oferia una versió apagada i imprecisa que per desgràcia, estem veient massa sovint últimament.
En resum, el Barça regala la lliga a un Madrid que, tot i no ser millor, no perdona. Osasunazo? Pot ser, però al igual que va passar amb la penúltima temporada de Rijkaard, aquesta lliga l'està regalant el Barça. Espero que no sigui la penúltima temporada de Guardiola a Can Barça. Ara toca complir en la Champions, anar recuperant efectius, i intentar donar la cara a una lliga que sí que sembla que se'ns pot fer llarga. Si l'hem de perdre però, perdem-la amb temps, i així no li hem de fer el 'pasillo' al Madrid.
