jueves, 14 de octubre de 2010

El fi de la tragèdia

Tema del mes



Dijous 4 d’octubre



Acaba el sofriment no solsament d'aquests 33 miners que apareixen en aquesta llista; els quals es va arribar a donar per morts, sinó que s’acaba el sofriment de famílies, amics, un país sencer, … i milions de persones arreu del món, que van poder seguir l’actualitat més imminent de la notícia a través de les edicions digitals dels principals diaris i d’alguns canals de televisió com el 3/24 o TVE 24h, que van dedicar gran part de la seva programació, emetent en directe a través de la senyal internacional que es va emetre per tot el món.

70 dies després de l’esllavissament produït en una mina xilena  ( San José, Santiago de Xile), va deixar atrapats a 33 miners a 700 metres de profunditat, sota una gran roca de milers de tones.



Aquests miners, que passaran a la història del país, han suportat en dures condicions més de dos mesos, en els quals, després de haver pogut comunicar-se amb l’exterior ( el qual gairebé podríem qualificar de miracle, ja que se’ls donava per desapareguts i per situació insalvable), pel que se’ls va poder enviar, a través de sondes, aliments, medicines i demés productes amb els quals passar el temps i solucionar diverses necessitats.

Dos mesos i forces quilos menys després, han aconseguit una de les majors proeses de l’actual segle, ja que a part que han pogut sobreviure tots, a tothom ha sorprès el bon estat de salut amb què es trobaven.

Durant aquests dies, van rebre i enviar missatges de suport de familiars ( als quals van enviar vídeos personals per dir-los com es trobaven), i altres vídeos del President de Xile, Sebastián Piñera, que sempre va donar ànims a tothom, i es va plantejar com a repte personal el poder treure els miners d’allà.
Els tècnics i ajudants al rescat, els animàven amb càntics de “ Vamos, vamos chilenos, que esta noche os vamos a sacar!!”, entre d’altres.

Era ja 14 d’octubre, aproximadament mitjanit a Xile ( 5h hora local de Barcelona) quan l’últim dels 33 atrapats va sortir de l’interior de la mina, a través de la càpsula Fènix 2, el que és sens dubte, un dels avenços tecnològics més útils recentment utilitzats.

Després de ser rescatats, els miners, eufòrics, es reunien amb la seva família, i amb altres membres miners. Posteriorment, tots han anat sent transportats a l’Hospital Regional de Copiapó, per ser sotmesos a revisions mèdiques ( segons fonts locals, només a un d’ells se li estarien subministrant antibiòtics. La resta, en general, no presenta problemes greus, en destaquen problemes a les dents i a la pell ( per la falta lògica de llum), pel que han hagut de tapiar les finestres de l’hospital per tal d’evitar les radiacions solars que els poguessin afectar.




A més de la magnífica ajuda externa, cal ressaltar el paper dels ajudants rescatadors de miners, que van poder ajudar a sortir als atrapats en tan sols 24 hores, molt menys del que s’esperava.
D’aquest fet, la moral del país, i la imatge d’unitat i solidaritat, en surt molt reforçada, i ha servit per obrir lligams amb països amb els quals hi havia hagut alguna diferència en el passat, com Bolívia.



El rescat però, no es pot considerar un miracle per obra divina, sinó un projecte en el qual hi ha participat uns homes i una tecnologia que s’ha demostrat que és capaç d’arribar a extrems insòlits.
Per tant, es podria parlar de miracle tecnològic, ja que la càmera Fenix 2, dissenyada específicament per enginyers navals en un temps rècord, ulleres per fora l’exterior, de la marca Oakley ( la imatge de la qual sortirà beneficiada), condicions lluminoses específiques per dins, controladors de la freqüència cardíaca, mitjons anti-fongs, vestits especials... pura ciència, aplicada per astonautes i submarinistes, etc.

El cost del rescat però, no ha estat gratuït, ja que coses com el lloguer de la grua, era de 18.000 € al dia, però si els hi hem de sumar les sondes que els arribaven, tecnologia per comunicar-se, juntament amb d’altres elements, que sumen en total, al voltant dels 15 milions d’euros.


A aquesta notícia, tot i la felicitat final, no se li ha d’oblidar la part del drama, ja que la causant principal, com bé recorda el director de la Organització Internacional del Treball, el xilè Juan Somavia, aquest drama va començar perquè els miners varen quedar atrapats per mesures de seguretat inadequades, a la vegada que va recordar que encara avui, la mineria emplea l’1 % de treballadors del món, però genera el 8 % d’accidents mortals.


Els moments finals de l’esperat rescat, van ser seguits per uns 1.000 milions de persones arreu del món, pel que va passar a ser un fenòmen o esdeveniment mediàtic, i això, donarà peu a les controvèrsies i a les polèmiques que poden afectar els pròxims dies i mesos.

D’una banda, trobem que alguns mitjans de comunicació estan oferint quantitats molt altes de diners a miners per concedir-los entrevistes en exclusiva.
Pel que se sap, el diari alemany Bild, tindria la exclusiva, després de pagar uns 32.000 € a un d’ells.
Conscients de l’impacte mediàtic de la notícia, els miners van firmar un pacte secret abans de sortir, que deia que cada un d’ells només parlaria d’ell mateix, i no explicaria les penúries i misèries amb les quals es trobaven, es quedarien enterrades allà baix.

En declaracions a la premsa, ja junt a la seva família, un dels rescatats, Mario Sepúlveda, va declarar: “Dios i el diablo me pelearon, y ganó Dios, es increíble, nos devolvieron la vida”, i va afegir, “Por favor, no nos traten como artistas ni como periodistas, somos mineros”.

 Una frase que diu molt, i dóna molt a pensar, ja que ja han aparescut algunes parts interessades, que en volen treure profit.
Des de la bona imatge de l’esmentada marca d’ulleres Oakley, passant per un museu de l’Elvis, un creuer o veure un partit en directe del Reial Madrid, estàn sent ofertes per tal de publicitar-se i donar bona imatge a l’exterior.

A més, ja hi ha pel·lícules en marxa, una d’elles a Hollywod, que es diu que podria contar amb la presència del canari Javier Bardem, així com subhastes per fer-se amb els drets per treure un llibre.
Caldria potser, plantejar-se si en moments com aquests cal passar per sobre de la dignitat humana i de la tragèdia i sufriment de la situació per treure’n profit econòmic, una cosa que s’està posant cada cop més de moda, ja que s’estan perdent alguns valors per pensar únicament en els diners que es poden guanyar derivats d’aquest negoci mediàtic.





jueves, 7 de octubre de 2010

Partit d’estrelles al Palau


92-88.  Nit màgica al Palau Sant Jordi


Los Ángeles Lakers i el Regal Barça  ( actuals campions de l’NBA i de l’Eurolliga respectivament)  han disputat aquesta nit un espectacular partit de bàsquet en un Palau totalment ple de persones ( les entrades per aquest partit s’havien esgotat amb força antelació), en el que ha estat la primera visita de l’equip de Los Ángeles en territori espanyol.



Amb aquest marcador acaba l’estada de 3 dies de l’equip de Kobe Bryant, Gasol i companyia a Barcelona.

Un partit però, que lluny de ser amistós, ha tingut una gran competitivitat durant tots els seus minuts, i això ha propiciat que jugadors amb fort caràcter de tots dos equips com són Ron Artest, Pete Mickael, Kobe Bryant o Juan Carlos Navarro, tinguessin algun que d’altre enfrontament al límit del reglament.


D’aquesta manera el públic del Palau ha vist desfilar, personatges de la talla de Kobe Bryant, Ron Artest, Derek Fisher, el mundialista Lamar Odom o el conegut com “El Senyor dels Anells”, Phil Jackson, entrenador dels Lakers, coronat amb 4 anells de jugador per 11 com a entrenador ( es dóna la curiosa circumstància que a més, els que ha guanyat com a entrenador, els ha guanyat en ratxes de 3 títols consecutius seguits).



La victòria ha estat pels culés de per quatre punts, que d’aquesta manera fan història al ser un dels pocs equips europeus a guanyar un equip NBA ( l’únic espanyol després de ser el mateix Barça qui va guanyar anys abans els Grizzlies de Memphis, i més al ser davant dels titulars, quasi obligats a jugar davant de l’exigència i la intensitat empleada pels homes de Xavi Pascual.









El Regal Barça, que ha anat remontant durant quasi tot el partit, ha estat liderat per un estelar Navarro ( 27 punts, 2 assistències) i un fort Mickael ( 26 punts, 11 rebots, 2 assistències), que s’ha deixat la pell durant els quasi 23 minuts que ha estat a la pista.




Pau Gasol ( 23 punts, 7 rebots)  ha estat escollit com l’home del partit, un galardó que també podria haver recaigut en el seu company de selecció Juan Carlos Navarro. 



Aquest match s’ha disputat amb la normativa NBA, és a dir, 12 minuts per quart, línia de tir situada a 7 metres, possibilitat de fer 6 faltes, entre d’altres regles, diferents a Europa de la NBA.


El Lakers - Barça, ha estat un dels amistosos corresponents a la Gira europea que porta uns anys duent a terme la NBA amb alguns dels seus equips en aquestes èpoques, ha servit a més d’homenatge a Pau Gasol, un fill pròdig d’aquesta casa on va jugar des de 1998 fins al 2001, quan va marxar a Memphis a jugar amb els Grizzlies, equip on posteriorment jugaria el seu germà petit Marc i l’actual escolta del Barça Juan Carlos Navarro.


El partit de l’equip angelí però, no ha estat el primer d’un equip americà a Espanya, ja que anteriorment, equips com els Philadelphia Sixers ( 2006),  Memphis Grizzlies ( 2003), Boston Celtics ( 1988), etc. ja havien disputat partits de caràcter amistós contra equips espanyols.

El Regal Barça doncs, seguirà amb la temporada regular de l’ACB amb la moral ben alta, després de guanyar la Supercopa d’Espanya a Vitòria i d’haver sumat aquest important triomf davant del campió nort-americà.

Pel que fa als Lakers, encara haurem d’esperar al dia 13 d’octubre per veure’l en competició oficial, intentant revalidar títol.









martes, 5 de octubre de 2010

La patada d’Evo Morales

Curiosa imatge la que ens ha deixat el passat cap de setmana a La Paz, Bolívia, ciutat seu del Govern i del poder Legislatiu.


Evo Morales, president de Bolívia, va propiciar una patada a un rival durant un partit de futbol amistós que enfrontà l’equip del president amb membres de l’oposició.

Les imatges, que no tenen res d’exemplar, estan donant la volta al món, i segur que els seus protagonistes no n’estaran massa orgullosos.

Pel que respecta al partit, va acabar amb un 4-4 i dos expulsats, entre els quals, sorprenentment no hi ha el president bolivià, i si el seu rival.

Segons declaracions de Morales, l’acció va venir motivada perquè minuts abans,   Daniel Gustavo Cartagena, li havia fet una dura entrada en la que li va clavat els tacs de la bota, mentre el president conduïa la pilota.

Morales doncs, s’ha intentat exculpar, però el que queda clar és que tot i ser un partit de futbol (  amb més motiu sent amistós), ningú no pot justificar un gest d’aquest tipus, i menys essent Morales el president d’un país que segur que té la obligació moral constant de guardar les formes i donar una bona imatge al seu país en general i als nens joves en concret.

Sens dubte, un mal exemple que embruta l’imatge d’Evo, si més no, de fronteres en fora.










sábado, 2 de octubre de 2010

La vaga general del 29 S, el dia després

Com la veien els principals diaris de Catalunya i Espanya ? Hi donaven la mateixa importància i ressò mediàtic? Hi dedicaven el mateix nombre de pàgines i articles i defensaven la mateixa postura? Èxit o fracàs?



 LA VANGUARDIA



La Vanguardia obria la seva edició del 30-9 amb aquest titular : “Huelga no general”, i especificant més avall que els sindicats han paralitzat la industria i la construcció, però no els serveis, i que l’activitat en general no s’ha vist afectada en el centre de les principals ciutats.
De les 95 pàgines de l’edició impresa de La Vanguardia, aquest diari n’hi dedica 28 ( ja siguin pàgines senceres o amb algun article relacionat), el que significa el 29 % de la informació total del diari, un gran percentatge.
Per tant, el tema de la vaga és el tema referència de la jornada del 30-9, segons La Vanguardia.

En línies generals, es defensa la postura que ha estat una vaga amb seguiment força desigual, segons les xifres oficials que exposen, en les empreses públiques, hi ha hagut un 23 % de seguiment, per un 21 % als transports, dos elements de gran suport sindical en temps passats.
La tònica que se segueix en la majoria dels articles d’opinió i en les cròniques de seguiment de la vaga revelen quasi el mateix; una vaga no general, que tot i ser quasi inexistent en la seva dimensió general, ofereix cert oxigen al sindicalisme, i fereix, però no mata a un govern del PSC que junt amb UGT i CCOO, formen l’esquerra espanyola.
Aquest diari català, a més, analitza els diferents aspectes i conseqüències de la vaga, fent balanços i treient-ne algunes conclusions, com les abans mencionades.
Un dels aspectes que analitza més a fons, queda reflectit en el suplement “VIVIR”, on explica de forma força extensa els altercats i incidents violents que van succeir a Barcelona, per part de grups antisistema, i no pas de grups sindicals, fets que no van succeir a Madrid, on la jornada es va desenvolupar de forma força pacífica.
Cotxes i contenidors cremats, botigues assaltades i enfrontaments amb la policia, són els aspectes més significatius de la violència als carrers barcelonins.
A més, dediquen unes pàgines a la “feina” dels piquets, els quals vana anar advertint  ( o amenaçant) a les diverses botigues i tendes que tanquessin; mesures que també van tenir un èxit desigual.
Ja al final, a l’apartat d’economia, donen algunes dades significatives.
D’una banda, diuen que la vaga només triomfa a les fàbriques, en canvi, no aconsegueix parar la vida ciutadana.
Una altra dada és la del consum elèctric que reflecteix l’impacte de la vaga, la demanda del qual va baixar entre un 17 i un 22 % al llarg del dia.


  EL PAÍS

El PAÍS també reflecteix la idea de l’impacte moderat que ha tingut la vaga, amb el titular “ Zapatero mantendrá la reforma laboral tras una huelga de impacto moderado”.
Sota d’aquest titular, diu que la indústria ha quedat paralitzada, el transport sota mínims, i que ha tingut escassa repercussió en altres sectors.
A més, afegeix que el Govern promet diàleg mentre UGT i CCOO exigeixen una rectificació.
De les 71 pàgines del diari, EL PAÍS en dedica 18, el que suposa el 25 %, una xifra força propera a la de La Vanguardia.


Les idees principals ( seguiment desigual, el fet que no es modificaran les reformes laborals, transport i indústria com a sectors que més han seguit la vaga, rebaixa de la demanda elèctrica, sobre un 14 %, etc.)  són les mateixes que trobem exposades al diari català.
L’enfocament de la jornada però, se centra en l’actitud i les decisions post-vaga del govern de Zapatero, i es diu que no modificarà les decisions preses, però que està obert a una solució negociada, ja que com defensa l’editorial del diari, tals decisions no són irreversibles.    
A més, es va reiterant en subtitulars presents en les pàgines que fan referència a la vaga la idea de “ Primera huelga general contra Zapatero”.   
El País, inicia el seguiment de la vaga exposant els números de manifestants que estimen que hi va haver a Madrid ( 95.900 segons ells), i també exposen les dades que donen els sindicats, que diuen que són de 500.000 persones. Dos xifres doncs, que no tenen res a veure, i a les quals s’haurien de demanar explicacions ( no té sentit que una font doni a quasi 100.000 manifestants, i una altra en doni 400.000 més)


En pàgines següents, es parla de l’actitud del govern, que dient que intentarà apropar-se als sindicats sense haver de rectificar la llei laboral. A més, s’enfoca la participació i les reaccions del seguiment moderat de la vaga a les diferents comunitats autònomes.

En l’enfocament als sindicats, El País també recull l’eufòria que es vivia en els mateixos grups sindicals, que es van inflar d’optimisme, pel que qualificaven com a “èxit” la vaga.
En l’apartat que parla de Catalunya, El País també es centra en els violents que van entorbiar la vaga, i els actes vandàlics que van protagonitzar, i que van deixar 59 detinguts ( 42 a Barcelona) i 57 ferits. A més, afegeix que hi havia uns 75.000 manifestants a la ciutat comtal.

Es podria dir doncs, que la línia editorial que segueix el diari El País, és quelcom més crític amb el govern, a qui demanen una reflexió. Reflexió que també demanen als sindicats, els quals hauran de acceptar la negociació amb el govern i col·laborar.
Finalment, afegeix una menció a l’oposició ( el PP), de la qual diu que han seguit la tàctica de no recolzar la vaga per motius ideològics evidents, però sense oposar-s’hi  i refusar-la, ja que suposa o podria suposar un factor de desgast del President del Govern.
Tot i això, diu que si el Govern és capaç de negociar i arribar a acords amb els sindicats, no sortirà gaire perjudicat de la vaga.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
El Periódico de Catalunya per la seva part, obre la seva portada amb el titular “ Més sindical que general”, en referència a la baixa i selectiva incidència que va tenir la vaga, i afegeix que el govern i els sindicats eviten enfrontaments i s’obren a negociar les pròximes reformes.
De les 83 pàgines que conté el diari, El Periódico en dedica 21, és a dir, el 25 % del total del diari, el mateix percentatge que té el diari El País, amb la diferència que aquest últim i La Vanguardia inicien els seus continguts parlant de temes d’actualitat internacional, i posposen el tema de la vaga fins pàgines més endavant. En el Periódico, el tema central del dia és la Vaga del 29S.

En pàgines interiors, destaquen un èxit sindical a mitges, ja que la protesta s’acosta a la del 2002, però només va ser general en la indústria i el transport.
Per contra, en sectors com el comerç, l’Administració, la Sanitat o els col·legis, no hi va haver gran èxit.
Entre les idees principals que destaca aquest diari, hi ha la rebaixa de la demanda elèctrica, la demanda de algo més que un gest a l’Executiu i fins i tot recull la idea de la Moncloa, on es creu que la imatge de Zapatero n’ha sortit reforçada.
Una altra dada que ofereix el Periódico, és que el seguiment de la vaga en la indústria segons la patronal va ser del 50 %, mentre que la versió que sostenen els sindicats és del 95%, dos xifres que també divergeixen força. També s’ofereixen dades sobre la sanitat, l’ensenyament i el transport, on sempre es veu una xifra superior en les que donen els sindicats que en les atorgades per la Generalitat o les patronals.
Els serveis de transports, les onades de piquets i les reivindicacions i actuacions dels grups antisistema, en són la resta de temes referents a la vaga més destacats.

ABC

El diari ABC per la seva part explica, en la seva versió digital, el tema de la vaga com la cinquena vaga general contra un Govern del PSOE. Aquí trobem doncs, un punt de vista força diferent als anteriors, on es mira la vaga d’es d’una mirada segurament més objectiva que no pas des d’aquest diari nacionalista, que aprofita la vaga per atacar o mirar de desgastar el govern socialista.
Un dels articles que publica al seu lloc web parla de l’acusació que fa CCOO d’una suposada manipulació intencionada per part de la Red Elèctrica d’Espanya en quant a preparar una estimació de consum molt inferior a la d’un divendres laborable.
A més, es centra en els incidents que hi ha hagut al llarg de la història en les diferents vagues.
En general, el diari espanyol es centra en desgastar el Govern socialista i concretament la figura de Rodríguez Zapatero, i oferir les vagues com quelcom violent, sense tenir massa en compte qui protagonitza aquests incidents.
En la seva web, no ofereixen massa informació sobre la vaga, i es centren més en la polèmica i els incidents que poden repercutir contra el govern.

LA RAZÓN
Un altre diari nacionalista, La Razón, aposta més per exposar que la vaga va ser un fracàs dels piquets, i que els sindicats no van poder parar un país on la jornada es va desenvolupar amb normalitat. A més, es fa una referència sobre l’actuació dels piquets, que va portar a més de 100 detinguts per tota Espanya, ( sense tenir en compte si es tractava o no de piquets o simples violents de grups radicals).
Un altre aspecte sobre el qual parla la web de La Razón és la abultada factura que suposaria la vaga, i es parla de xifres properes als 2.100 milions d’euros ( xifra que s’estima que s’hagués donat si com diuen els sindicats s’hagués paralitzat el país en un 70%).
A més, s’afegeix que pel que respecta a les empreses, aquestes podrien haver obtingut un estalvi d’uns 768 milions d’euros si el nombre de treballadors que fes vaga fos elevat, i per tant, deixarien de percebre una quantitat mitjana que volta els 59 euros per persona.
Seguint en un to crític, el diari torna a ressaltar el cost elevat que suposaria la vaga general, i amb el qual es podrien sufragar certes partides destinades a l’educació, etc.

EL MUNDO
Aquest diari, també d’arrels i ideologies força nacionalistes, recull les declaracions del líder de l’oposició, M. Rajoy, que diu que la vaga ha estat un fracàs dels sindicats i del govern. Aquest a més, repeteix un cop més que a aquesta candidatura li sobra un any, en clara intenció de desgastar més al President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero.
La tònica que segueix aquest diari gira al voltant de declaracions del PP i d’opinions de persones d’una clara i marcada ideologia, que sempre miren i ataquen en una direcció.

AVUI
Aquest diari català, obre la seva edició digital amb el titular: “Vaga poc general”, explicant que la vaga ha tingut un seguiment a mig gas, i que ha estat força desigual.
També donen dades dels sindicats ( 80 % de seguiment) i recullen l’esperança dels mateixos a poder negociar amb el Govern per tal de rectificar amb les reformes.
Altres apartats que tracta són els incidents que van protagonitzar els grups antisistema i la postura que defensen els sindicats, que força satisfets, defensen que la vaga ha estat un èxit inqüestionable.
Una frase que destaca és la que va dir Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO: “La vaga obliga el govern a rectificar, si no vol persistir en aquesta tendència suïcida”.


Resumint doncs, podriem dir que la majoria de diaris es centren en les repercussions que ha de tenir i tindrà la vaga respecte les reformes, el govern i els sindicats, i les possibles negociacions que aquests poden tenir d’aquí en endavant.
Un altre punt on coincideixen diversos diaris és en ressaltar els incidents que hi va haver a Barcelona, i la rebaixa de la demanda de la llum, així com el fracàs de la vaga en molts sectors, ( quasi tots menys la indústria i els transports).
D¡altra banda, trobem la mirada més que crítica d’alguns diaris nacionalistes de dretes, que s’inclinen més a criticar al govern que no pas a explicar com va transcorre la vaga.

ROGER REQUENA