lunes, 31 de octubre de 2011

El Paris Saint Germain no afloja

El líder de la Ligue 1, el Paris Saint Germain de Antoine Kombouare goleó al Caen en su casa, sumando así su sexto triunfo consecutivo, y consolidándose en lo más alto del campeonato galo. Recibían en casa a uno de los equipos revelaciones de la liga, que eso sí, no fue rival. Y eso que empezó ganando, pues Hertaux adelantó a los visitantes. Pero a los veinte minutos sucedió la jugada clave que cambió el rumbo del partido. Nivet cometió penalti sobre Gameiro y sería expulsado con roja directa. Lo marcaría Nene, igualando el choque. Quedaba más de una hora de partido para jugar con uno menos.



Pero los de Frank Dumas aguantaron hasta el segundo tiempo con el empate. A partir de entonces, el vendaval de ocasiones de los parisinos fue constante, y no dejaron respirar a su rival. Menez consiguió adelantar a los locales tras una jugada de Gameiro en la que el balón pareció salir por la línea de fondo, pero el gol subió al marcador. Poco después, Nene, nuevamente de penalti, y Pastore, con un bonito gol con el exterior de su bota, sentenciaron el choque. Antes Vandam hizo el 3-2 que dio algo de vida a un cansado Caen.

El Lyon se llevó el derbi regional ante el Saint-Etienne en un partido con varias bajas. La más notable, la de Bastos. Eso sí, contaron con un Gourcouff que va recuperando su mejor forma. Fue el Saint-Etienne quien empezó creando las primeras ocasiones, pero todas ellas se fueron por poco.

La respuesta del Lyon fue un buen contragolpe de Lacazette por la izquierda. El empate a cero siguió hasta diez minutos para el final, cuando Briand adelantó al Lyon de cabeza. Los verdiblancos no se achicaron y buscaron el empate, forzando en más de una ocasión la aparición de Lloris. El Lyon entonces aprovechó los espacios para sentenciar el choque en el 90’ gracias a una genialidad de Gourcouff, que esperó la salida del portero para levantársela picada por encima.

Otro derbi fue el norteño que disputaron Valenciennes y Lille, y que dejó el único empate a cero de la jornada. Rudi Garcia solo reservó a Joe Cole de inicio, pese a su próximo partido ante el Inter. Su equipo empezó mejor, creando más peligro, pero sin encontrar el deseado gol. Culpa de ello la tuvo Penneteau, bastante activo en el primer tiempo.

Pero en la segunda mitad el partido y la mayoría de las ocasiones fueron para los locales, que generaron más peligro en botas de Cohade, Khadir o Danic, lanzando varios disparos al larguero. La suerte no estuvo de su lado, y ambos conjuntos se fueron con un punto que no les resuelve nada.
En Dijon el Marsella prosiguió con su mejora, y superó a este modesto ascendido. Los de Deschamps ya ganaban 0-2 a los once minutos gracias a los goles de Remy y de Cheyrou (este último de falta).

Pero como acostumbran, los marselleses no cerraron el partido y se complicaron la vida. Y es que en la segunda mitad, el Dijon consiguió empatar, sembrando de dudas a los visitantes.
Pero para suerte de su técnico, Alou Diarra consiguió peinar una falta de Valbuena para conseguir el 2-3 definitivo que daba 3 puntos a los suyos. El Marsella ya es noveno con 15 puntos.

El que ya no es sorpresa es este Montpellier. Esta vez superó al Nancy 2-0 y le sigue aguantando el tirón al PSG. No fue un partido fácil para los locales, que tuvieron que esperar al segundo tiempo para marca. El primero lo hizo Giroud, con un centro-chut envenenado que se coló, y el segundo fue de Camara.

En Toulouse se medían dos de los mejores conjuntos del campeonato: Toulouse y Rennes. Era un duelo de equipos de la parte alta y se decantó por los locales, gracias a un gol algo afortunado de Didot en el 26’, ya que su disparo tocó en un defensa y molestó al portero.

Otro de los que va cogiendo mejor forma es el Burdeos, que superó al colista Ajaccio con dos goles de Gouffran. El mejor de los locales,como suele ser habitual, fue el portero Ochoa.

Además, la jornada dejó las victorias por 3-1 del Brest al Lorient y de Evian a Auxerre, así como el empate a 1 entre Niza y Sochaux.

sábado, 24 de septiembre de 2011

El tancament de Don Balón

Aquest és un dels 1870 números que ha tret la revista Don Balón des del seu inici al 1975


La revista de futbol Don Balón deixa d'existir segons han anunciat els seus treballadors en un comunicat oficial: ""Nos acaban de comunicar oficialmente que 'Don Balón deja de existir. Hasta aquí llega el camino de los trabajadores". Una pèssima notícia pel món del periodisme, especialment de l'esportiu, doncs aquesta era una de les publicacions de més rigor i més ben fetes de totes les que existeixen avui en dia al mercat.

Una revista històrica que deixa de publicar-se després de 36 anys de publicacions regulars setmanals. Els motius del tancament són econòmics. El propietari, Rogelio Rengel està acusat de desviament irregular de diners de les empreses amb qui té vinculació, motiu pel qual va ser arrestat el passat 31 d'agost. Per això s'assegura que no hi ha diners pel pagament de les nòmines, i al voltant de 16 persones quedaran sense feina.

Una marca coneguda pels aficionats del futbol que deixarà d'existir a no ser que algú es decideixi a comprar el nom de la capçalera, aprofitant la seva popularitat. La importància de Don Balón anava més enllà d'Espanya, doncs era una membre de l'Associació Europea de Revistes Esportives, que presideix la Bota d'Or. A l'espera d'un miracle, està a punt de desaparèixer un dels millors productes que ha tret mai el periodisme en aquest país. I en el moment actual que vivim, veure com d'altres productes mancats d'informació, rigor i professionalitat prosperen i publicacions com aquesta no, és un cop fort per aquesta professió. 

viernes, 23 de septiembre de 2011

Laporta, Rosell i les alfombres brutes

Quan la directiva encapçalada per Joan Laporta, i en la qual figurava Sandro Rosell, va arribar a la presidència del Barça allà al 2003, aquests havien promès en campanya electoral aixecar les alfombres i ensenyar la ‘porqueria’ i tot allò que hagués passat en l’anterior junta i que fos mereixedor de ser conegut pel soci. Aquesta promesa però, al final no es va complir, i es va mantenir en secret la gestió de la junta que va presidir Joan Gaspart.

Al 2010, aquesta promesa figurava en la llista de Sandro Rosell, que va demanar fer una auditoria a les comptes del club per evaluar la situació econòmica en què es trobava després del mandat de Laporta. Es va fer un resum públic i es va decidir ensenyar una part d’aquesta auditoria als socis que ho sol·licitessin. Despeses de càtering, avions privats, entrades i altres luxes figuraven entre les factures auditades.


Ara, Joan Laporta ha escrit una carta oberta als socis on es queixava públicament de les acusacions que està rebent ell i la seva anterior junta. De la gestió en matèria esportiva del mandat de Laporta la veritat és que podem trobar pocs retrets. Tot i dos mals anys, la majoria han estat èxits i alegries, pel que no se’ls pot reprovar res. Del que si que es queixa l’actual junta és de la dolenta situació econòmica. A part d’algunes despeses poc justificades i menys necessàries, fitxatxes com els de Hleb, Cáceres, Ibra, Keirrison o Henrique (els dos últims casos especialment) han estat jugadors pels quals s’ha pagat altes quantitats, de les quals ben poc s’ha recuperat.

Laporta defensa la imatge i honestedat dels seus, alegant que tot el que es feia era per construir el millor Barça de la història. L’ex president afirma que van deixar un club sostenible econòmicament, amb alts ingressos i alguns contractes de patrocini firmats amb xifres força elevades. A més, Laporta assegura que les dades que dóna la actual Junta no són veritat, i que no entén quines xifres estan mostrant. Creu que està sent víctima d’una persecució que li vol embrutar la imatge, acusant-lo de coses que nega. A més, ha qüestionat el contracte amb Qatar Foundation, del qual ha exigit una explicació. Els títols el recolzen, els números sembla que no.

Tenim doncs dues versions totalment oposades, però només una sola veritat. Es reobre per tant un antic debat: cal ‘aixecar les alfombres’ i mostrar al públic amb total transparència la gestió de l’anterior Junta? O no es fa perquè es creu que pot ser una mesura que t’acabi afectant a la llarga?

lunes, 19 de septiembre de 2011

El mestre de la trampa ha caigut en el seu parany


Ahir va perdre el Madrid al Ciutat de València davant un Llevant més llest, viu i astut. Com va passar l'any passat, l'equip de Mourinho torna a punxar davant del conjunt granota tot i que aquest cop no van empatar, sinó que van treure'n una derrota. Els de Juan Ignacio Martínez, sabedors de la seva inferioritat futbolística, van saber jugar a un pobre i ràcan Madrid que no s'aguanta per més que el vulguin defensar des de la capital. No té joc i quan no hi ha encert de cara a porteria, deixa entreveure totes les seves carències. A més, la falta d'Ozil i Cristiano va denotar una gran dependència envers aquests dos futbolistes.


Veníem d'una setmana en què es va dir que només Cristiano cobrava més que tota la plantilla llevantinista, que era el més guapo, ric i bo, que el Madrid estava per sobre de la resta dels mortals, que era líder, que no tenia problemes com els del Barça a Anoeta... Però no, els blancs són un equip mortal que perdran i empataran pocs partits si, però que té força carències de joc. Té una sèrie de jugadors de talent, un altre grup de nivell molt més baix, i un tercer grup de jugadors amb els quals no compta ni comptarà massa al llarg de l'any.

El millor de la derrota però, han estat els laments i queixes per part dels jugadors i tècnics madridistes. Mourinho, després de culpar a Khedira de la derrota, va dir que els jugadors del Llevant eren molt llestos, que sabien provocar, simular i no donar la pilota, i que ells no estaven còmodes en aquell hàbitat. També es va queixar de l'àrbitre (que no va expulsar a Pepe ni a Di María) i del terreny de joc (impracticable segons el portuguès). Uns arguments que em sonen. Em sonen força, perquè són les mateixes tàctiques que va utilitzar el Madrid en els enfrontaments contra el Barça de l'any passat. O no provocaven els jugadors blancs als culés? O no veu deixar la gespa alta i sense regar? O no veu fer entrades violentes?
Com va dir-li Manolo Preciado a Mourinho l'any passat, qui escup cap amunt li acaba caient