El tancament de Don Balón

Aquest és un dels 1870 números que ha tret la revista Don Balón des del seu inici al 1975

La revista de futbol Don Balón deixa d'existir segons han anunciat els seus treballadors en un comunicat oficial: ""Nos acaban de comunicar oficialmente que 'Don Balón deja de existir. Hasta aquí llega el camino de los trabajadores". Una pèssima notícia pel món del periodisme, especialment de l'esportiu, doncs aquesta era una de les publicacions de més rigor i més ben fetes de totes les que existeixen avui en dia al mercat.

Una revista històrica que deixa de publicar-se després de 36 anys de publicacions regulars setmanals. Els motius del tancament són econòmics. El propietari, Rogelio Rengel està acusat de desviament irregular de diners de les empreses amb qui té vinculació, motiu pel qual va ser arrestat el passat 31 d'agost. Per això s'assegura que no hi ha diners pel pagament de les nòmines, i al voltant de 16 persones quedaran sense feina.

Una marca coneguda pels aficionats del futbol que deixarà d'existir a no ser que algú es decideixi a comprar el nom de la capçalera, aprofitant la seva popularitat. La importància de Don Balón anava més enllà d'Espanya, doncs era una membre de l'Associació Europea de Revistes Esportives, que presideix la Bota d'Or. A l'espera d'un miracle, està a punt de desaparèixer un dels millors productes que ha tret mai el periodisme en aquest país. I en el moment actual que vivim, veure com d'altres productes mancats d'informació, rigor i professionalitat prosperen i publicacions com aquesta no, és un cop fort per aquesta professió. 

Laporta, Rosell i les alfombres brutes

Quan la directiva encapçalada per Joan Laporta, i en la qual figurava Sandro Rosell, va arribar a la presidència del Barça allà al 2003, aquests havien promès en campanya electoral aixecar les alfombres i ensenyar la ‘porqueria’ i tot allò que hagués passat en l’anterior junta i que fos mereixedor de ser conegut pel soci. Aquesta promesa però, al final no es va complir, i es va mantenir en secret la gestió de la junta que va presidir Joan Gaspart.

Al 2010, aquesta promesa figurava en la llista de Sandro Rosell, que va demanar fer una auditoria a les comptes del club per evaluar la situació econòmica en què es trobava després del mandat de Laporta. Es va fer un resum públic i es va decidir ensenyar una part d’aquesta auditoria als socis que ho sol·licitessin. Despeses de càtering, avions privats, entrades i altres luxes figuraven entre les factures auditades.

Ara, Joan Laporta ha escrit una carta oberta als socis on es queixava públicament de les acusacions que està rebent ell i la seva anterior junta. De la gestió en matèria esportiva del mandat de Laporta la veritat és que podem trobar pocs retrets. Tot i dos mals anys, la majoria han estat èxits i alegries, pel que no se’ls pot reprovar res. Del que si que es queixa l’actual junta és de la dolenta situació econòmica. A part d’algunes despeses poc justificades i menys necessàries, fitxatxes com els de Hleb, Cáceres, Ibra, Keirrison o Henrique (els dos últims casos especialment) han estat jugadors pels quals s’ha pagat altes quantitats, de les quals ben poc s’ha recuperat.

Laporta defensa la imatge i honestedat dels seus, alegant que tot el que es feia era per construir el millor Barça de la història. L’ex president afirma que van deixar un club sostenible econòmicament, amb alts ingressos i alguns contractes de patrocini firmats amb xifres força elevades. A més, Laporta assegura que les dades que dóna la actual Junta no són veritat, i que no entén quines xifres estan mostrant. Creu que està sent víctima d’una persecució que li vol embrutar la imatge, acusant-lo de coses que nega. A més, ha qüestionat el contracte amb Qatar Foundation, del qual ha exigit una explicació. Els títols el recolzen, els números sembla que no.

Tenim doncs dues versions totalment oposades, però només una sola veritat. Es reobre per tant un antic debat: cal ‘aixecar les alfombres’ i mostrar al públic amb total transparència la gestió de l’anterior Junta? O no es fa perquè es creu que pot ser una mesura que t’acabi afectant a la llarga?

El mestre de la trampa ha caigut en el seu parany

Ahir va perdre el Madrid al Ciutat de València davant un Llevant més llest, viu i astut. Com va passar l'any passat, l'equip de Mourinho torna a punxar davant del conjunt granota tot i que aquest cop no van empatar, sinó que van treure'n una derrota. Els de Juan Ignacio Martínez, sabedors de la seva inferioritat futbolística, van saber jugar a un pobre i ràcan Madrid que no s'aguanta per més que el vulguin defensar des de la capital. No té joc i quan no hi ha encert de cara a porteria, deixa entreveure totes les seves carències. A més, la falta d'Ozil i Cristiano va denotar una gran dependència envers aquests dos futbolistes.


Veníem d'una setmana en què es va dir que només Cristiano cobrava més que tota la plantilla llevantinista, que era el més guapo, ric i bo, que el Madrid estava per sobre de la resta dels mortals, que era líder, que no tenia problemes com els del Barça a Anoeta... Però no, els blancs són un equip mortal que perdran i empataran pocs partits si, però que té força carències de joc. Té una sèrie de jugadors de talent, un altre grup de nivell molt més baix, i un tercer grup de jugadors amb els quals no compta ni comptarà massa al llarg de l'any.

El millor de la derrota però, han estat els laments i queixes per part dels jugadors i tècnics madridistes. Mourinho, després de culpar a Khedira de la derrota, va dir que els jugadors del Llevant eren molt llestos, que sabien provocar, simular i no donar la pilota, i que ells no estaven còmodes en aquell hàbitat. També es va queixar de l'àrbitre (que no va expulsar a Pepe ni a Di María) i del terreny de joc (impracticable segons el portuguès). Uns arguments que em sonen. Em sonen força, perquè són les mateixes tàctiques que va utilitzar el Madrid en els enfrontaments contra el Barça de l'any passat. O no provocaven els jugadors blancs als culés? O no veu deixar la gespa alta i sense regar? O no veu fer entrades violentes?
Com va dir-li Manolo Preciado a Mourinho l'any passat, qui escup cap amunt li acaba caient

El Madrid de les excuses

Que AS o Marca es queixin d'arbitratges suposadament poc rigorosos o d'autèntics robatoris en favor del Barça i en contra dels blancs no és novetat. És una cosa a la qual ja ens hem acostumat. El que no és habitual però, és veure com un club de futbol, ja sigui via la seva web, entrenador, jugadors o altres representants es vagin queixant a tort i a dret contra tot el que es mou. Tothom recordarà els lamentables episodis que van succeir en les semifinals de la passada edició de la Champions League. 

Llavors, el Madrid va voler denunciar a la UEFA que els jugadors del Barça havien fet teatre i que no entenien ni la designació d'algun àrbitre ni les actuacions d'aquests, qüestionant doncs la seva professionalitat. Crec que cap equip al món hauria de poder arribar a aquest punt, ni un equip de 3a ni un de Bielorrússia. El que crida més l'atenció però, és que qui es queixa és un dels clubs més poderosos del planeta: el Real Madrid. Si ells ho fan, què podrien dir equips com l'Osasuna o l'Espanyol? Ells denuncien el teatre, però va denunciar el Barça les violentes entrades dels madridistes en els partits en què s'han enfrontat en aquests últims anys? No.

El Barça, perdi, empati o guanya no busca excuses fora de casa. Tots els estaments del club, començant per entrenador i acabant pels directius i jugadors, no es queixen, no acusen a ningú de res, i si treuen un mal resultat, ho assumeixen i analitzen posteriorment què han fet malament. Deien no fa massa que a Barcelona hi havia Madriditis. Que el segon de Mourinho digués 'Hay que mirar a todos por el mismo rasero' (en referència a les declaracions de Platini en què va afirmar que s'havia de protegir més a jugadors com Messi), o que el portaveu del portuguès afirmés que 'Ya tenemos un Ovrebo 2' (queixant-se de nou de l'arbitratge), entre d'altres declaracions, donen a veure que a Madrid hi ha una obsessió malaltissa i descarada contra el Barça.

El més curiós de tot és que es queixen sigui quin sigui el resultat. La qüestió és queixar-se. Potser actituds provocatives com la de Cristiano Ronaldo ("Por ser guapo, rico y buen jugador, tienen envidia de mi") i la del seu entrenador, siguin les causants de l'animadversió que pateix el Madrid allà on va. Una mica d'humiltat i autocrítica no els aniria gens malament.