Que AS o Marca es queixin d'arbitratges suposadament poc rigorosos o d'autèntics robatoris en favor del Barça i en contra dels blancs no és novetat. És una cosa a la qual ja ens hem acostumat. El que no és habitual però, és veure com un club de futbol, ja sigui via la seva web, entrenador, jugadors o altres representants es vagin queixant a tort i a dret contra tot el que es mou. Tothom recordarà els lamentables episodis que van succeir en les semifinals de la passada edició de la Champions League.
Llavors, el Madrid va voler denunciar a la UEFA que els jugadors del Barça havien fet teatre i que no entenien ni la designació d'algun àrbitre ni les actuacions d'aquests, qüestionant doncs la seva professionalitat. Crec que cap equip al món hauria de poder arribar a aquest punt, ni un equip de 3a ni un de Bielorrússia. El que crida més l'atenció però, és que qui es queixa és un dels clubs més poderosos del planeta: el Real Madrid. Si ells ho fan, què podrien dir equips com l'Osasuna o l'Espanyol? Ells denuncien el teatre, però va denunciar el Barça les violentes entrades dels madridistes en els partits en què s'han enfrontat en aquests últims anys? No.
El Barça, perdi, empati o guanya no busca excuses fora de casa. Tots els estaments del club, començant per entrenador i acabant pels directius i jugadors, no es queixen, no acusen a ningú de res, i si treuen un mal resultat, ho assumeixen i analitzen posteriorment què han fet malament. Deien no fa massa que a Barcelona hi havia Madriditis. Que el segon de Mourinho digués 'Hay que mirar a todos por el mismo rasero' (en referència a les declaracions de Platini en què va afirmar que s'havia de protegir més a jugadors com Messi), o que el portaveu del portuguès afirmés que 'Ya tenemos un Ovrebo 2' (queixant-se de nou de l'arbitratge), entre d'altres declaracions, donen a veure que a Madrid hi ha una obsessió malaltissa i descarada contra el Barça.
El més curiós de tot és que es queixen sigui quin sigui el resultat. La qüestió és queixar-se. Potser actituds provocatives com la de Cristiano Ronaldo ("Por ser guapo, rico y buen jugador, tienen envidia de mi") i la del seu entrenador, siguin les causants de l'animadversió que pateix el Madrid allà on va. Una mica d'humiltat i autocrítica no els aniria gens malament.
El Barça, perdi, empati o guanya no busca excuses fora de casa. Tots els estaments del club, començant per entrenador i acabant pels directius i jugadors, no es queixen, no acusen a ningú de res, i si treuen un mal resultat, ho assumeixen i analitzen posteriorment què han fet malament. Deien no fa massa que a Barcelona hi havia Madriditis. Que el segon de Mourinho digués 'Hay que mirar a todos por el mismo rasero' (en referència a les declaracions de Platini en què va afirmar que s'havia de protegir més a jugadors com Messi), o que el portaveu del portuguès afirmés que 'Ya tenemos un Ovrebo 2' (queixant-se de nou de l'arbitratge), entre d'altres declaracions, donen a veure que a Madrid hi ha una obsessió malaltissa i descarada contra el Barça.
El més curiós de tot és que es queixen sigui quin sigui el resultat. La qüestió és queixar-se. Potser actituds provocatives com la de Cristiano Ronaldo ("Por ser guapo, rico y buen jugador, tienen envidia de mi") i la del seu entrenador, siguin les causants de l'animadversió que pateix el Madrid allà on va. Una mica d'humiltat i autocrítica no els aniria gens malament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario