Els aeroports espanyols, un caos absolut, en un día poc més que històric.
La vaga de controladors aeris deixarà mitja Espanya sense viatges pel pont de la Constitució. Pels que estaven preocupats o dubitatius per si hi hauria vols per les nevades, tranquils. No n’hi haurà, gràcies a uns controladors que han fet saltar l’estat d’alarma per primer cop al nostre país en temps de democràcia.
Que vol dir estat d’alarma? Que qui no assisteixi al treball cometrà un delicte de desobediència penada al codi penal militar, el que podria comportar penes de presó. El més trist de tot, és que donin el pretext d’estar malalts, fent un clar xantatge al Govern. Una indisposició general massa sincronitzada. El resultat, cents de milers de queixes (es parla de 330.000 passatgers afectats) de persones que no podran volar. 1.300 vols han estat cancel·lats.
El Govern, en vista que moltes províncies s’anaven unint a les sobtades baixes, va decidir que el Ministeri de Defensa s’encarregués del trànsit aeri, pel que l’exèrcit es va posar mans a la obra. El Sindicat de Controladors (USCA) va negar qualsevol premeditació i va demanar que es restablís la normalitat quan abans. A l’aeroport d’El Prat, tot i que fins la meitat dels controladors va tornar als llocs de treball, els avions que es van aixecar podien contar-se amb els dits d’una mà.
Les companyies aèries van optar llavors per enviar als passatgers a hotels o als seus domicilis. El mal ja estava fet, per molt ràpid que es pogués restablir la situació, fet que durant el matí del dissabte encara no s’ha produït. El resultat, és clar. Milers de persones afectades, entre elles, la plantilla del Barça, que primer ha hagut de posposar el seu viatge, i a primera hora de la tarda han hagut de viatjar a contracorrent, en part també per culpa de la Lliga de futbol que els havia dit que el partit es podia aplaçar i que no perdrien els punts, però aquest és només un fet anecdòtic. Ara solament queda esperar una cosa. Que als responsables d’aquest caos els caigui el pitjor dels càstigs que els pugui caure.
No pot ser que la població “civil” acabi sent sempre qui acusi els problemes d’uns pocs. Que si vagues als Ferrocarrils Catalans, que si vagues a la RENFE, que si això que si allò. Ja està bé. Hem de dir prou. Així no es fan les coses senyors. Els culpables (si n’hi ha) no són els passatgers, que són qui pateixen els resultats de les vostres accions. El que va passar ahir, a part d’afectar i greument a la imatge exterior d’Espanya (fet que podria repercutir negativament a l’entrada de turisme i de pas a la ja prou malmesa economia estatal), deixarà un sentiment d’odi i indignació cap aquests controladors.
Uns personatges que no cobren poc precisament, i que es permeten la llicència de fer el que els roti. El Govern però hauria d’haver actuat més ràpidament, i segurament de forma més dura i fins i tot salvatge. No és el primer cop que aquests controladors actuen pel seu propi interès i juguen amb la gent i el Govern. Hem de dir prou a aquestes sublevacions i actituds intolerables. Uns personatges que cobren uns 300.000 euros l’any. Senzillament intolerable.
La batalla serà dura, però ja Ronald Reagan la va guanyar. Queda esperar que els responsables, a part de perdre la feina i rebre multes poc més que exemplars, rebin un càstig que marqui precedents i eviti futures tonteries. En un moment com aquest, l’últim que queda és que algú es prengui la justícia per la seva mà i actuí com li roti. Senyors, s’estan rient a la nostra cara. Demano doncs, en nom de tots els afectats, que el Govern apliqui mesures exemplars, si cal, que donin la volta al món.
