algu k explicar: Una dècada val més que un segle... som més que un club

Sempre s’ha dit, i així ho ha reconegut la FIFA, que el Madrid és el millor equip del segle XX. Bé, després d’haver guanyat les primeres 5 copes d’Europa, anys on jugaven ben pocs equips. No entraré parlar de títols en l'època franquista o donar noms d'àrbitres, no val la pena. Sorprèn que el Barça, en la seva primera actuació en aquesta competició, fos el primer equip en derrotar els blancs i eliminar-los en les semifinals.

Una cosa que m’agradaria saber és si el Madrid, en algun any de la seva història, ha tingut mai un joc brillant, nítid i esplèndid. No confonguem conceptes. Potser hauran guanyat lligues i copes arrassant i golejant, però més per el que en diuen “pegada” que per joc. Al Madrid dels útims anys, tots, i quan dic tots són tots els equips els xuten diversos cops, alguns d’ells, un fotimer. La diferència amb el Barça? És una pregunta tan àmplia que seria absurt contestar-ho, a la vista queda. El que podríem dir és que el Barça sempre ha tingut un estil, unes idees pròpies, una manera de jugar, fent de la pilota un amic al qual s’ha de tractar bé. No dic que l’estil més directe i agressiu del Madrid no funcioni, però crec que a la llarga acaba sent més rendible intentar arraconar l’equip rival que no fer-li un atac directe, que només comporta atacs propis i contres rivals que sovint acaben amb perill. La sort del Madrid té nom: Iker Casillas. Quan el sant (que ho és) està bé, el Madrid pot jugar com un equip de la segona divisió xinesa i acabar guanyant. Diu molt d’ells que el protagonista en sigui l’entrenador, a qui constantment estan canviant (sorprèn que després diguin que són un equip en construcció... llavors, deu nido quan ho acabin, ja que porten més pisos construïts que les torres del presi Florentino, els i quedarà maca la cosa).

Però anem al més important. És curiós com molta gent s’empenya en treure importància als esports. Jo dic, en temps de crisis, catàstrofes naturals, terrorisme, guerres per tot arreu... i demés elements negatius que trobem a tots els mitjans, hi ha algun element que sigui capaç d’aixecar la moral d’un país? Doncs pel que sembla sí. No cal que mirem les audiències que té aquests tipus de partits per saber que milions de persones han vist com 11 tios que s’han estat menjant la llengua des de fa temps han tret la ràbia on s’havia de treure i s’han menjat amb un parells d’ous a un equip que, tot i que s’empenyin en dir el contrari, de personalitat i caràcter no en té ni una mica.

Després de nits com la d’ahir, un passeja pels carrers i veu gent amb bufandes, samarretes... o simplement amb un gran somriure a la boca. Que nos quiten lo bailao. Hem d’agrair a aquest equip el que està fent per aquest país. Deixem de escoltar les veus que venen de la capital i de la caverna mediàtica espanyolista i centrem-nos sisplau en el que realment està passant. Està passant que un equip que ha tocat sostre, no entén de fronteres i que després de cada èxit vol més i més, amb una humilitat fora del normal. Crec sincerament que aquests deu últims anys, a la capital espanyola no els han viscut mai. Partits com els d’ahir o el 2-6 són espectacle. Sí senyor Mourinho, a Barcelona hi ha molt bon teatre, i vostè ahir estava a primera fila. El millor de tot, 10 canterans contra els milions de Florentino Pérez.

Ogrullós de ser culé, només em queda dir una cosa:

GRÀCIES

Pep Guardiola va dir que aquets nanos ens en devien una, l'haurem de creure.