Anàlisi equips final de temporada 2010-2011

FC Barcelona à Magnífic. Amb 96 punts els de Guardiola s’han superat de nou, i seguint amb la tònica de récords i bon futbol han passat per sobre de tots els seus rivals d’una manera sobrada. L’estil continua, la il·lusió i talent també. Temporada quasi perfecta tot i els problemes inventats des de Madrid. La Final de Copa, una petita espina que no taca una temporada que podria acabar amb la 4a Champions.

Real Madrid à Tard. Si Mourinho vol guanyar alguna lliga amb el Madrid hauria de començar a jugar a futbol des de la pretemporada. Si no ho fa, equips com l’Sporting, Mallorca, Zaragoza o Osasuna li tornaran a prendre punts. El joc ràcan i brut en els partits decisius no serveix. S’han deixat anar quan no tenien res en joc, i els seus rivals tampoc. A partir de llavors, pilotes a Cristiano, pitxitxi i  segon millor jugador del món.

Valencia CF à Excel·lent. Tot i que no se sàpiga encara qui seurà a la banqueta dels ches la pròxima temporada, el València ha complert amb l’objectiu i ha quedat campió de l’altra lliga, de la lliga dels ‘mortals’, jugant bé. Tot i vendre’s Silva i Villa, la renovació amb Soldado, Tino Costa, Jonas, etc. ha donat els seus fruits. Bona gestió als despatxos, i a la banqueta.

Villarreal CF à Genial. El submarí groc tenia com a objectiu tornar a Europa per la via Champions, i han complert. Tot i que al final han afluixat, ja tenien el premi que volien. Han practicat un magnífic joc, força similar al Barça, amb Cazorla, Rossi, Cani, B.Valero i companyia.

Sevilla FC à Complidor. Vistos els problemes en forma de canvi de tècnic, baixes per lesió (Navas, Kanouté, etc.) o traspàs (Luis Fabiano), el Sevilla ha sapigut capgirar una mala primera volta per acabar a Europa. Rakitic, Medel, Varas i Negredo en tenen gran part de culpa.

Athletic Bilbao à Matrícula. Els de Caparrós han acabat una temporada molt bona en posicions d’Europa League, un premi merescut. No es pot passar per alt el mèrit que té fer-ho amb jugadors de la casa. San Mamés és una catedral on costa treure punts.

Atlético Madrid à Irregular. Com sol ser habitual en els últims anys, l’Atlético és un club d’altibaixos trencaquinieles. Quan millor sembla estar, punxa sorprenentment. Jugadors com Reyes o Agüero han hagut de tirar del carro en l’sprint final perquè sinó es quedaven fora d’Europa. La baixa de Simao i el problema amb Forlán no han ajudat. A l’espera d’una defensa de garanties, als colchoneros els falta un trasplant al  mig del camp. Falta molta creació.

Espanyol à Insuficient. Temporada aprovada i amb nota, però desaprofitada a la vegada. Ho tenien tot a favor per estar a Europa l’any vinent, però el vertigen els ha superat.  L’Espanyol ha rendit per sobre de les seves possibilitats en la primera volta, estant prop de les places de Champions. La segona volta és per oblidar (només 15 punts). Les baixes de Victor Ruiz i Didac (traspàs), i de Osvaldo, Sergio García i Forlín (lesió), sumades a la  falta d’experiència a darrere, han estat claus.  Ara a esperar que l’equip no es desmonti.

Osasuna à Fortí. Acaba novè una temporada en què ha sumat 36 dels 47 punts al Reyno. L’entrada de Mendilíbar ha estat clau pels navarresos, que a casa han guanyat a València, Sevilla, Villarreal i Madrid. Han patit però han complert l’objectiu.

Sporting à Tranquil. Els de Preciado han quallat una bona temporada tot i estar moltes jornades en descens durant la primera volta. Han sabut formar un equip amb joventut i experiència, però sobretot amb molt talent. Acaben la temporada on es mereixen, salvats al haver fet els deures quan tocava. Caldrà veure què passarà amb els Lora, N.Cases, Canella, De las Cuevas, Diego Castro (està mig fet pel Getafe), etc.

Málaga à Sprint final. Salvat amb cert marge i a pensar en una pròxima temporada. Els de Pellegrini han acabat la temporada guanyant 5 dels últims 6 partits, el que els ha llençat cap a la permanència. Els fitxatxes d’hivern (Baptista, Caballero, Demichelis sobretot), juntament amb Duda, Rondón o Sebas F. han fet tornar a la vida a un equip amb futbol, però molta mala sort (molts gols en últims minuts). Amb més de 20 jornades en descens, els malaguenys han tret el talent que tenien, que s’espera que sigui la base del pròxim projecte miliorari del jeque.  

Racing à Aprovats. Es demanava la permanència i s’ha aconseguit. Tot i els problemes que han tingut al llarg de l’any (sobretot amb els impagaments), un equip que sembla que no jugui a res, ha sapigut treure punts d’on no semblava haver-n’hi, i un any més, seguiran a primera.  El rendiment d’homes com Kennedy, Dos Santos o Rosenberg ha estat clau.

Zaragoza à Patidors. Quasi tot l’any en descens. Un equip amb grans deutes i que Aguirre ha sapigut treure del pou l’última jornada. Falta sanejar les comptes, i segurament també un canvi de propietari. Ha gastat molt i ho està pagant. L’afició i jugadors com Gabi, el més regular, han estat importantíssims. Es queden a primera amb bons jugadors, però amb necessitats evidents d’agafar un estil, nous jugadors, i sobretot, tranquilitat.

Levante à Matrícula. El pressupost més baix de la lliga ha completat una temporada magnífica. Després d’una primera volta on no aixecaven el cap i en què molts pensaven que baixaria, aquest equip, format per jugadors amb experiència cedits o fitxats amb carta de llibertat, ha sapigut treure un gran futbol i demostrar que volen seguir a primera sobradament.

Real Societat à Justos. Els de Martín Lasarte tornaven a primera anys després, amb un equip molt renovat, amb molta gent de la casa i un projecte a llarg termini.  Van començar molt bé l’any, amb altes aspiracions i un futbol agraït amb puntals com Griezmann (gran perla), Xavi Prieto o Llorente. La baixa d’aquest últim va afectar, i l’equip poc a poc va anar perdent posicions. Tamudo ha donat punts, els suficients, però li falta per arribar al seu millor moment.  

Getafe à Salvats. Amb molts partits polèmics (llançament de pilotes, jugadors venuts sense haver-los cobrat...), el Geta ha salvat la categoria l’última jornada amb un empat que també li valia a la Real. L’equip de Michel va començar bé, però s’ha anat desiflant de mala manera, i de passar a somiar de nou en Europa, a estar a punt de tornar a segona. Té talent però li falta solidesa i certa estabilitat i regularitat.

Mallorca à Incrèduls. No s’entén el que ha passat amb els homes de Laudrup. Un equip que va estar a un gol en el ’93 l’any passat de classificar-se per Champions, i que tot i acabar en UEFA, no el van deixar participar per problemes econòmics. Un equip que any a any va venent gran part dels millors jugadors, i tot i així, es torna a refer i a lluitar per amunt. Un equip que va estar a un gol del Depor de baixar de forma quasi incrèdula. Tota la segona volta en la zona tranqui-la per acabar quasi ofegant-se. Veure’m com aguanta les moltes ofertes per jugadors.

Deportivo à Final trist, però lògic. És una llàstima veure un equip històric com aquest Depor que ha viscut uns 20 anys més que màgics a primera, amb la consecució de diversos títols (Lliga, Copa del Centenariazo, quasi final de champions). Del SuperDepor amb diners, a un equip amb deutes que no ha sortit a guanyar en tota la temporada, i que quan ho ha hagut de fer, no sabia com es feia. Els de Lotina han jugat molts partits amb 5 homes a darrere, i això contra els grans es pot acceptar, però contra els rivals amb què et jugues la vida has de sortir a guanyar. No baixa de manera injusta, doncs cal dir que contra el València (que ja li va treure una lliga amb un penal parat en l’últim minut), va fallar totes aquelles ocasions que no havia creat durant l’any. Falta gol.        

  

Hércules à Superats. La seva tornada a primera ha estat més traumàtica que feliç. Hi havia grans expectatives d’aquest reformat equip, amb l’entrada de craks com Trezeguet, Valdez o Drenthe. La victòria al Camp Nou semblava un títol, però es quedarà en anècdota. Les indisciplines de Drenthe i els problemes econòmics del club a principi de temporada han passat factura a un equip que no ha sapigut revifar després de caure en descens les 10 últimes jornades.

Almería à Final. S’ha acabat una temporada per oblidar pels andalusos. No han estat a l’altura i tot i tenir bons atacants, el seu equip ha fet aigües per molts llocs. Ni Lillo ni Oltra ni Olabe han sapigut remuntar el vol, i el que es veia a venir es va consumar ben d’hora. L’any que ve a segona caldrà reestructurar l’equip amb cap, vigilant no acabar com el Tenerife, el Murcia o el Cadis en anys anteriors, on van empalmar dos descensos de categoria consecutius. El gran porter Diego Alves i l’estrella argentina, Pablo Piatti, tenen els dies contats.