Des que ha tornat al Madrid, Florentino se sent còmode actuant des de l'ombra amb males arts.
En el futbol i en la resta d’àmbits de la vida es poden tenir moltes actituds, es poden fer moltes acusacions i declaracions, però si es fan, que siguin veritat (o que creguis realment que siguin veritat, i per tant, creus que és de justícia denunciar un fet irregular). Poques coses però, són pitjors que acusar amb la intenció d’embrutar la trajectòria i els mèrits d’un equip o institució per tal de desestabilitzar-lo, i si es pot, intentar enfonsar-lo. Precisament això, és el que intenta el Madrid i la caverna mediàtica. El pitjor de tot, però, és que les acusacions realitzades no tenen una firma darrere. Són rumors, filtracions, informacions que es deixen anar per algun mitjà afí, i que després tenen gran ressò.
Personalment, no trobaria gens desencertat que el Madrid o qualsevol altre club denunciés alguna actitud desencertada, fet il·legal o tracte favorable d’algun àrbitre o estament arbitral. Això sí, sempre i quan tinguin proves REALS i verídiques que demostrin que allò que diuen és cert. Perquè no tot s’hi val. No s’hi val filtrar per mitjà d’una ràdio (COPE), que hi ha dos equips que han rebut ajudes químiques (substàncies dopants), i relacionar un metge imputat en diversos casos amb alguns dels equips, quan això no és veritat. Intentar desprestigiar els èxits aconseguits per un equip amb el seu esforç treball i talent, em sembla totalment fastigós.
Ara bé, si acuses, digues, tal persona ha dit tal informació. No em val amagar-se darrere del periodista que hagi difamat aquestes informacions. El que haurà fet la cúpula del Madrid és: tu digues això que et direm, i si et posen alguna multa, tranquil que te la pago jo, això si, tu no diguis cap nom ni de persona ni d’institució, ja que jo i el Madrid tenim un prestigi que no es pot embrutar. I aixó és precisament el que busca el Madrid, concretament Florentino Pérez. No embrutar-se les mans. Per què ho hauria de fer? Si té una colla de súbdits a les seves ordres, disposats a obeir fidelment les indicacions del ser superior.
Seguint amb la trama d’acusacions, tampoc em serveix creure que el Madrid negui denunciar unes pressumptes paraules de Sergio Busquets a Marcelo. Només ell sap realment què va dir. No em creuré cap de les informacions que surtin des de Madrid, doncs per mi han perdut tota credibilitat. Què passa, que aquí la pressumpsió d’inocència no val? En aquest sentit, el Madrid em va recordar una escena de la pel·lícula Gladiator on Cómodo, va a veure a Máximo, poc abans d’enfrontar-se amb ell. Cómodo, al veure que Máximo és molt superior a ell, i que per tant, ho té casi perdut, apunyala per l’esquena a Máximo amb l’objectiu que, si aquest aconsegueix vèncer-lo, surti malparat de cara al futur. Exactament això és el que intenta el Real Madrid. Un cop eliminat de les semifinals de la Champions, va fer tot el possible per impedir la presència d’efectius culés de cara a la final de Wembley. Com es pot acusar a un equip (i més aquest!) de fer teatre i de propiciar insults racistes a un contrari. Això és joc brut.
Mai s’ha sancionat a ningú per fer “teatre”, i en cas que la sanció prosperi, s’hauria de sentar un precedent, i a partir d’ara, analitzar a fons i amb detall tots els partits, i al mínim insult (racista o no), sancionar al jugador. O no? Que quedi clar, però, que el Madrid no volia acusar a Busquets eh, que el vídeo senzillament formava part d’una altra denúncia.
Finalment, no vull deixar de banda vídeos com els de Telemadrid, on acusen a Guardiola d’instigador de violència. Bravo. La quota de protagonisme ja la heu assolit. La COPE, Telemadrid (i els que vinguin), ja han dit la seva. Ja s’han publicitat amb aquesta mena de conveni amb el Real Madrid. ‘Tú acuses, publiques i difames, i jo, Florentino, et protegeixo’. Són com mecenes, amb la diferència que d’artistes no en tenen res.
I què dir del vídeo de la pròpia pàgina web del Madrid on es qüestionava la trajectòria de l’alemany Stark. Això és lícit? És legal? No hauria d’actuar la UEFA?
En definitiva, sent el màxim d’objectiu que es pot ser, crec que es poden defensar uns arguments a partir de la base racional d’evaluar els arguments i la trajectòria passada d’ambdues institucions, tècnics, jugadors i directius, i crec, i em sento amb la capacitat d’afirmar, que em mereix molta més confiança la part blaugrana (que durant tot l’any juga i parla de futbol, sense acusar res ni ningú), que la blanca (més centrada en criticar, acusar, protestar, i a l’hora de la veritat, fer anti-futbol).
Florentino Pérez acompanyat de l'exdirector de Marca, Eduardo Inda, i director de l'AS, Alfredo Relaño (fotografia esquerra), i del fidel acompanyant i director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez.
No parlaré massa de la contraprogramació (celebrar una copa el mateix dia que el Barça guanya una Lliga), ni de l'eufòria pel triomf exquisit del millor jugador de la història segons ells, CR96, i el seu elogiable i gloriós pitxitxi (sembla ser que prefereixen això als títols d'equip... li regalo doncs, felicitats nano).
Repeteixo, si volen, que acusin. Ara bé, que diguin informacions que puguin tenir validesa, amb proves reals. No el que diu el sr. José. És de club brut (no diré petit, perquè els clubs petits això no ho fan) inculpar a un equip pel que sigui, però ho és més fer-ho i no donar la cara, dir que un no ho ha fet per tal de mantenir el tant apreciat señorío madrileny. Un señorío que perd aigua per els tots costats des de l’arribada de Mourinho. Florentino actua des de l’ombra, des d’on no se’l veu, des d’on pot actuar còmodament, i des d’on pot planejar infamacions amb els seus amics de Marca, AS, Cope, Telemadrid, Intereconomia, La Gaceta i demés (no recordo com li’n deien a aquest conjunt). A la influència del ser superior a més, cal sumar-li la presència d’un delinqüent, d’una persona que sí que es podria considerar que incita a la violència, d’un portuguès que té l’espina clavada de no haver triomfat al Barça, i que té com a objectiu la seva destrucció. Seguim igual doncs. Un any més de Mou, Floren i caverna ens espera. Paciència. Caldrà veure si Rosell trenca amb el seu (ex)amic Floren, i amb les relacions amb el Real.
Per sort, però, el futbol (que és el nom d’aquest esport, per si a algú se li havia oblidat), està posant tothom al seu lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario