Claus de la final de Wembley 2011

1.       Guardiola vs Ferguson

Són dos dels millors entrenadors del futbol europeu, i per tant, mundial. En els darrers anys han col·locat als seus equips en les fases finals de la Champions League (amb aquesta, tres finals en els útims 6 anys per cada equip), el que suposen unes trajectòries fenomenals. La prèvia de la final, estarà marcada pel ‘Fair Play’ dialèctic. Tots dos són respectuosos amb el rival, tant Sir Alex com el Pep, i segur que no hi haurà incidents com els protagonitzats amb Mourinho i els seus. Caldrà veure si el Barça segueix fidel al seu inconfundible estil (es dona quasi per segur), i com actua Ferguson en conseqüència, doncs haurà de reelaborar un sistema capaç d’anular l’estil dels culés, que ja els va guanyar una final.

2.       El desempat a 3 títols

En els últims sis anys, tots dos equips han estat en els llocs més alts de la competició.  Tots dos, han jugat 2 finals, amb 2 títols pel Barça i un pel United. Històricament, el United venia de guanyar la del 1999 (contra el Bayern a Barcelona), i la del 68 contra el Benfica... a l’antic Wembley. El Barça ha guanyat contra la Sampdoria (1992), Arsenal i Manchester (2006-2008). La final del 2011 doncs, suposarà el desempat a tres títols, i un dels dos es situarà per sobre l’altre amb 4, igualant a Ajax i Bayern, i situant-se a una del Liverpool i més a prop de Milan (7), i Madrid (9). Un títol que situarà un dels dos equips entre els 6 més laurejats de la història.

3.       La fluidesa i els espais

El sistema de joc del Barça és sabut per tots que basa molt les seves possibilitats en la possessió de la pilota, el toc, els moviments, ara m’acosto, ara no... si els Xavi, Iniesta o Messi troben espais i tenen temps per pensar, el United haurà de córrer molt, el que suposa un gran desgast tant físic com mental. De ben segur que Ferguson traçarà un sistema que trenqui el joc dels blaugranes i que pugui sortir amb rapidesa a la contra amb Rooney i Chicharito buscant desmarcatges, i els Nani, Giggs o Valencia llençant pilotes llargues a l’espai. El primer toc i l’encert en els passes dels culés serà vital. No perdre pilotes estúpides en defensa, també.

4.       La forma física

Físicament, el United és un dels equips europeus que té  més desplegament físic (sinó el que més). Combina jugadors amb potència (Rooney, Evra) i amb rapidesa a la contra (Nani, Valencia, Chicharito). El físic, però, no és l’únic aspecte on destaquen els Red Devils, doncs també tenen jugadors tècnics com Giggs, i es poden adaptar a diferents sistemes de joc, doncs l’amplitud de la plantilla, força equilibrada, i per tant, la multitud de perfils de jugadors, així ho permeten. Els finals de lliga seran un aspecte força important. United i Barça lideren les seves respectives lligues. En principi, el Barça no hauria de tenir cap problema per rotar jugadors i tenir una certa frescura, doncs té la lliga quasi sentenciada. Per la seva part, el Manchester té 3 punts de distància amb el seu pròxim rival, el Chelsea, que rep a Old Trafford aquest cap de setmana, on pot tancar la lliga. Els altres dos partits són contra rivals petits. Alguna lesió imprevista seria un maldecap pels dos tècnics, sobretot per Guardiola, que ja ha perdut a força jugadors per problemes físics, majoritàriament en defensa, el que obliga a inventar solucions.

5.       El United ja no té Cristianodependència :

Que la gent no s’esperi un Manchester semblant al que va jugar a Roma. Els jugadors són pràcticament els mateixos si, però ni el sistema ni la motivació serà igual. Sense Cristiano, el Manchester és més equip, i tot i que té en Rooney la principal estrella, té una llarga sèrie de jugadors que poden arribar a ser molt determinants, i que en un moment donat poder aparèixer de segona línea i fer mal a les defenses rivals. La amplitud de plantilla de Ferguson li permet alinear jugadors d’atac com Berbatov, Valencia, Giggs, Nani, Anderson, Owen... o la revelació de la temporada, Javier ‘Chicharito’ Hernández, un jove golejador mexicà que està sent determinant en la seva primera temporada a Anglaterra. En 42 partits, ja ha fet 19 gols. Caldrà vigilar-lo de prop, i dins de l’àrea no deixar cap pilota morta ni oportunitat fàcil... doncs és letal.  

6.       Revenja vs ganes insaciables de títols:

La molt recent final del 2009 de Roma està segur encara molt present en els caps dels jugadors del United, que jugaran aquesta final amb una motivació encara major. Són conscients que el Barça, per trajectòria, pot ser lleugerament favorit, però molts factors estan a favor seu. El principal, que és molt difícil que un equip guanyi dues finals quasi consecutives al mateix rival. Per part del Barça, la motivació dels jugadors serà, com sempre, altíssima, doncs si hi ha algun dubte, segur que Pep Guardiola se n’ocuparà.  Caldrà veure per quina tàctica opta el tècnic de Santpedor després de videos com el de ‘Gladiator’ o de la història del rescat de l’escalador Iñaki Ochoa.

7.       El factor Wembley serà doblement motivant:

Per uns, el mític estadi forma part de la història. Pels altres, que ja saben el que és perdre una final allà (Charity Shield contra el Chelsea), juguen a casa, pel que la pressió que tindran serà alta. El United ve de dos temporades on s’ha quedat amb la mel als llavis, i ara torna a tenir una oportunitat per reinar a Europa, pel que aniran a mort, i venjar-se dels de Pep. Aquest any, porten una trajectòria immaculada, sense perdre cap partit. Rooney i companyia tenen sed de fama internacional.  Pel Barça, després del ‘Us en devem una’, i de l’espina clavada per la no presència a la final de l’any passat a Madrid, Londres serà la setena oportunitat per alçar-se amb la màxima competició europea. Tres finals perdudes, tres guanyades.  

 

8.       Els sistemes defensius

Els sistemes defensius de Barça i United poden ser, i jo els considero, els millors del món. D’una banda, el Barça destaca pel sistema de joc de pressió que fa tot l’equip , i perquè compta amb la millor defensa del món (Abidal, Piqué, Puyol, Alves, amb jugadors com Mascherano o Adriano de recanvi). D’altra banda, el United compta amb un sistema defensiu que no només és una línia de defensa, sinó que és un equip, com el Barça, molt solidari, i on tothom col·labora, ajuda, pressiona i recupera.  Fletcher i Carrick són els principals recuperadors, però Rooney i companyia fan molta feina.

9.       Els petits detalls

Com sempre, en qualsevol final, un petit detall, una jugada, poden canviar el partit de forma radical. Una expulsió prematura, un gol de sort, una lesió... són molts i imprevisibles els factors que poden canviar el desenvolupament del partit.  La lectura prèvia o plantejament dels dos equips doncs, pot donar un gir de 180º en un instant. La sort, també serà un dels aspectes a tenir en compte, doncs tot i que el talent, el físic, o tenir més oportunitats puguin ser importants, la sort sempre té un paper fonamental. Al 2009, en els 10 primers minuts, el United va tenir dos bones oportunitats per part de Cristiano Ronaldo, que va poder salvar Valdés i la defensa. El ràpid gol d’Eto’o va fer canviar el partit.

10.   Van der Sar i Giggs

Dos jugadors que han fet i que passaran a la història. Dos mites. Dos exemples de professionalitat i de talent en altes edats. Ryan Giggs, amb 37 anys, és un dels principals referents del joc dels red devils. Després d’una envejable carrera de 20 anys, està en un nivell de forma molt important, i encara conserva les dots de qualitat tècnica que tant bé el defineixen.  El porter holandès, per la seva part, està davant de la seva última temporada en el futbol actiu, i aquesta, serà l’últim gran partit que disputi, una ocasió quasi única i molt bona per despedir-se per la porta gran amb un títol.

11.   Messi

Capítol a part mereix Leo Messi. Absent per lesió a París, va marcar i destacar a Roma per treure’s l’espina clavada d’anys anteriors. Serà la 3a final que viurà dins del club blaugrana, la segona sobre el terreny de joc. El seu encert i participació seran fonamentals en l’evolució del partit, i en la fluïdesa ,brillantor i definició del joc culé. Si té el dia, Messi és imparable. Com més faltes i patades rep, major és la seva motivació per perforar la porteria rival. Pot no estar present en molta part del partit, però quan el seu equip el necessiti, ell segur que hi serà. El petitó tindrà davant seu una nova oportunitat per ajudar al Barça a fer història i d’augmentar el seu poc més que brillant palmarès. Un palmarès que sumat al talent demostrat i que es pot presuposar de cara al futur, situen a la ‘Pulguita’, de només 23 anys, en l’olimp dels millors jugadors de la història del futbol.  Al 10 no se li pot demanar més. Tot el que pugui donar és un regal a una afició i a un equip que li estaran eternament agraïts, com agraït està ell del club. El petit més gran podrà retornar al Barça al tro que per futbol li pertany.