Cesc Fàbregas, l’etern retorn

Any rere any se succeeixen els rumors, les notícies, les declaracions, les filtracions... ve Cesc?... es queda a l’Arsenal?. Mirant els fets, veiem que Cesc Fàbregas va renovar i millorar el seu contracte ara fa un parell d’anys, de forma que passaria a cobrar uns 8 milions d’euros, i quedava vinculat amb l’Arsenal fins 2014. Al no haver-hi clàusules de rescisió a Anglaterra, el club que el vulgui haurà de negociar amb l’Arsenal, concretament amb Arsène Wenger, que és qui el va “robar” de la cantera blaugrana amb 16 anys. El cas és que l’Arsenal no té cap mena de pressa ni intenció per vendre’l, ja que és el seu capità i una peça bàsica en l’esquema de joc. Per això sembla normal que s’enroquin i demanin de 40 milions en amunt, xifres a les quals no pot arribar el Barça, un Barça que ha de cuidar les finances, doncs no li sobren els diners.

El Barça, per la seva banda, pot anar insistint i insistint, però no sembla massa factible que els anglesos i el seu entrenador baixin del burro, i ha d’apretar per abaixar el preu, doncs no pot (ni ha) d’arribar a pagar determinades quantitats que serien totalment excessives per un jugador que no fa tant et pertanyia. Per la part del jugador, el Cesc ja ha dit que si marxa de l’Arsenal, l’únic lloc on vol jugar és al Barça, on té amics, família i és clar, d’on és ell.  Segurament Cesc pensa que és el màxim que pot fer per venir al Barça, però no és així. Ell no ha volgut forçar la seva marxa de l’Arsenal (com si ho va fer el passat estiu Javier Mascherano en un gest que l’honra, i baixant-se part del seu sou), per tal de no quedar com el “dolent” de la situació, i que els aficionats se’l mirin malament. Aquí ens trobem amb un problema: Cesc, si vas renovar sense pensar en aquesta situació (que el Barça et vulgui), ara has de fer quelcom més per facilitar la teva sortida. No val que facis un petit comentari i t’amaguis de tot el que es diu, a l’espera que sigui el Barça el que pagui el que demani el teu equip i tan tranquil.

La situació, per tant, sembla clara. Hi ha tres opcions actualment (descarto la opció que l’Arsenal baixi del burro i demani menys pel seu traspàs, el que seria surrealista): 1) que Cesc forci aquest estiu per marxar (que envii una carta dient que se’n vol anar, és a dir, que vol tornar a casa, o bé que es negui a entrenar, com va fer el ‘Jefecito’), i així intentar pressionar l’Arsenal perquè accepti a negociar i per menys diners; 2) que el Barça estiri més el braç que la màniga i acabi pagant més de 40 milions; 3) que el Barça es negui a pagar el que en demanin actualment, i esperi uns anys a que s’apropi el final del contracte (2014), i per tant, poder negociar amb preus més assequibles.

En les següents setmanes (i qui sap si mesos o fins i tot anys) es veurà què acaba passant. Sobre un altre aspecte, s’ha comentat que si arriba Cesc, Thiago sobra. Això és totalment fals. Primer de tot perquè els perfils dels dos futbolistes són diferents (Cesc s’assimila més a Xavi, i Thiago seria un perfil més similar a Iniesta, o fins i tot a De la Peña, més incisiu i amb més arribada).  A més, no crec que sobressin cap dels dos, i menys quan portem uns quants anys criticant el fet de tenir una plantilla massa curta. Vegem el següent:  Xavi, 31 anys, Iniesta, 27, Cesc 24 i Thiago 20. Realment sobra algun d’ells? A mi no m’ho sembla, més aviat crec que són els relleus naturals per edats. Formen un cicle que el Barça no hauria de trencar. Perfils de futbolistes que juguen al mig del camp, amb toc, combinació, i mantenint aquell estil que tant ens agrada, el que anomenem l’ADN Barça. Si tant ens agrada aquest estil, perquè deixar marxar un futbolista que veiem que tant clarament podria continuar amb ell?

Finalment, un apunt més econòmic. Es parla de la marxa de Thiago, bàsicament a Anglaterra. Thiago té 20 anys, si va a l’Arsenal quasi regalat (dins l’operació Cesc o no), no li estarem fent un regal a un home que no para de rebuscar en la nostra cantera i de qui tant ens queixem? És a dir, que al senyor Wenger, per agrair-li que ens “robi” canterans i després ens demani el que vol per ells, li regalem una de les perles amb major projecció. Clar que sí, fantàstica operació. I tot això, per què? Perquè d’aquí 5 anys vulguem repescar Thiago per 40 (o més) milions? Doncs no senyors, seria un gran, GRAN error deixar escapar Thiago Alcántara; ni a l’Arsenal, ni al Chelsea ni enlloc. Thiago s’ha de quedar i triomfar aquí, i si pot venir Cesc per un preu raonable bé, i sinó, a esperar, que són joves i no tenim diners per regalar.