Les perles que venen (I): Neymar, Hazard, Deulofeu

 Joves, talentosos, internacionals i amb ganes de menjar-se el món. Així definiria aquests tres talents del futbol brasiler, belga i espanyol, respectivament. Coneguts en diferents àmbits, estan cridats a ser estrelles mediàtiques en un futur no massa llunyà.

Neymar da Silva Santos Júnior, ‘NEYMAR’ – 19 anys - Davanter  – Brasiler – Santos.                   

Aquest jove davanter està cridat a ser una de les pròximes grans estrelles de la ‘canarinha’ en els popers anys. Explosivitat, tècnica, dribbling, gol, pressió a dalt... ho té tot per triomfar. Tot i el seu caràcter polèmic, que l’han dut a alguna que altra disputa (sovint es creu massa bo), el crac del Santos està en el punt de mira de mitja Europa. Barça, Madrid i Chelsea ja hi tenen un ull a sobre. Internacional amb Brasil, té com a principal objectiu ser una de les referències en els pròxims JJOO de Londres l’any 2012, on podria compartir vestuari amb altres estrelles com el seu company d’equip Ganso, Lucas Moura, Alves, Damiao o Nilmar. Hi ha jugador i canarinha per anys. Si acaba triomfant i no s’estanca o acaba amb problemes com els Robinho, Ronaldinho i companyia, ho dirà el temps.

 http://www.youtube.com/watch?v=TxFwCxhu1o8&feature=fvst

http://www.youtube.com/watch?v=yeNOA9B3nw0&feature=related

Eden Hazard – 20 anys – Mitjapunta – Belga – Lille.                         

                                                
Actualment no és tant mediàtic com ho pot ser Neymar o Thiago Alcantara, però aquest belga que milita al Lille francès és un dels millors mitjapuntes ofensius que hi ha a Europa actualment. Creativitat, rapidesa i una gran habilitat tècnica són les seves principals característiques. Va arribar al seu actual equip al 2005, on va estar al equip filial. Va fer el salt al primer equip al 2007, i actualment és una de les claus de l’èxit d’aquest LOSC Lille que lidera la Ligue 1 francesa. Al seu voltant, hi ha jugadors de gran nivell com el pitxitxi Moussa Sow, Rio Mavuba o l’ivorià Gervinho, pretès pel Sevilla. Ha sonat diversos cops per equips com el Madrid (Zidane ja l’ha recomenat diversos cops pel Madrid), el Barça, Arsenal, Bayern, United o Chelsea, entre d’altres.  Als 20 anys ja ha estat 18 cops internacional absolut amb Bèlgica. Ha guanyat 2 cops el Millor jugador Jove de la Ligue 1.

http://www.youtube.com/watch?v=Zai4r5dU9kQ

Gerard Deulofeu Lázaro – 17 anys – Migcampista – Espanyol (Català) – FC Barcelona.

És el més jove dels tres, i per això és el menys conegut, però no menys bo, ni amb menys potencial. Amb només 17 anys ja s’està consagrant com el líder del Juvenil A del Barça i de la selecció espanyola Sub-17. Habilidós migcampista, té potència, talent, recorregut i bon xut. Letal en el u contra u, si manté els peus al terra pot ser un jugador important en el futbol europeu. És un dels noms que més apreta, i amb més força en la cantera blaugrana. Ha debutat recentment amb el Barça B de Luis Enrique, i no seria d’estranyar que en els pròxims anys entri en alguna convocatòria de Pep Guardiola. De moment, em consta que el Barça el té ben lligat i que compta amb ell de cara el futur.

http://www.youtube.com/watch?v=uldX4Qp_IFQ&feature=fvwrel

http://www.youtube.com/watch?v=Kn4GOfS765M&NR=1&feature=fvwp

http://www.youtube.com/watch?v=jL9gU2eUwac&feature=player_embedded#at=24

Com va dir Leo Messi en el seu dia, aquests tres talents podrien dir: "Recuerda mi nombre".

Impost de successions: una broma de mal gust

Gràfic realitzat per TV3 on es mostra la recaptació de l'impost de successions el 2010 i la previsió del 2011 si no hi ha cap novetat

En el país que vivim, passa una cosa curiosa. Quan es mor un familiar, diga-li avi, besavi, pare, mare... l’herència normalment sol passar a la descendència, als fills i nets, o a qui s’hagi estipulat en el testament, d’existir aquest. Ara bé, en el nostre país, quan aquest familiar mor, l’interposa l’Estat i diu: “Si vols ‘cobrar’ o obtenir (és a dir, ser el propietari legítim)  la herència (ja siguin béns, diners o propietats), has de pagar això (quantitat econòmica estipulada), sinó, et quedes sense, i s’ho queda l’Estat.

Això en el meu poble, es diu robar. Per què? Senzillament perquè el que han guanyat / construït / aconseguit els meus familiars durant la seva vida, que serà més o menys, no cal entrar en quantitats, és de la meva família, i l’Estat no hi hauria de tenir potestat alguna, doncs ja paguem prous impostos sobre totes les coses en vida, com per què ens cobrin un cop morts.

Jo ho considero una enorme falta de respecte envers el mort, primer, i la família segon. Una enorme i greu falta de respecte. Si el teu pare mor i té la casa al seu nom, i no te l’has posat al teu, has de pagar a algú per tenir-la al teu nom?? Doncs jo crec que no. Ni un sol euro. El que és teu i de la teva família, és teu i de la teva família. De ningú més.

Per cert, està molt bé, és molt il·lusionant, prometre treure impostos com aquest. Estic segur que ajuda a guanyar vots... però una vegada s’està al poder, has d’actuar en conseqüència, i si havies dit que el trauries, res, ni una mala situació econòmica, t’ha de fer rectificar, doncs és un impost totalment absurd i estúpid. Si volen recaptar impostos amb estupideses vàries, segur que es poden trobar altres maneres de robar a una població prou afectada ara mateix per una crisi econòmica, que quan se li mor un familiar (que ja suposa encara més penúria i tristesa), hagi de pagar.

El més trist de tot, és que a Catalunya és on es paga més de tota Espanya. En alguns casos, 100 vegades més que en altres comunitats autònomes. I desgraciadament, en alguns casos, s'ha de renunciar a la herència per no poder fer front en aquest impost.

 














http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3434410

Si el govern ho creu necessari, això de robar, perdó, volia dir recaptar diners, proposo algunes situacions on es podrien implantar impostos:

-          fer pagar als ciutadans per les hores de sol que es tinguin (a més hores de sol, més es paga)

-          pagar impostos per portar ulleres

-          pagar impostos les dones que portin tacons  i ‘carritos’, per degradar el terra

-          pagar impostos per tirar de la cadena del vàter

-          per tenir fills

-          per escoltar la ràdio al cotxe

-          per no parlar castellà o català

-          etc. (d’impostos absurds, se’n poden inventar molts)

Apagada de llum: només 1 hora 1 dia a l’any?

El 26 de març es promou una apagada general arreu del món, de les 20:30 a les 21:30 h.

És una iniciativa que organitza WWF (World Wildlife Found), i que porta com a nom l’Hora del Planeta. L’apagada de llums simbòlica serveix per fer veure que un petit gest com tancar un llum, pot tenir un efecte ambiental positiu (disminució de l’escalfament global...). A part d’això, l’apagada tindrà un estalvi energètic força considerable, i un gran estalvi d’emissions de CO2.  És una iniciativa planetària que ja compta amb el suport de més de 4.000 ciutats arreu de 130 països.

En diversos municipis espanyols, els ajuntaments promouran la apagada, ‘tallant’ la llum a monuments i en part de l’enllumenat públic.

A tot això, una iniciativa que òbviament és positiva pel planeta en general, jo hi posaria un petit incís. Està molt bé que s’apaguin els llums una hora en tot el món... si més no, gran part del mon... o ni que sigui, una petita part de la Terra. Està clar que suposarà un estalvi important. Però res més.

Dic jo, i si tothom (governs, plataformes i institucions que vetllen pel medi ambient, i ciutadania en general), es conscienciés a la gent que reduint el consum, és a dir, gastant menys, ni que fos una mica menys, electricitat durant tot l’any, l’impacte positiu en tots els aspectes, seria força notable (tant per les nostres carteres, com pel medi ambient). Sembla però que costi, i no es tracta de reduir dràsticament les hores de llum artificial (que alguna que d’altra, tampoc aniria malament però), sinó, que (sobretot), ens hauríem de preocupar dels petits detalls: un llum aquí, no tenir dos llums oberts de dos habitacions diferents per a una sola persona, no deixar-se cap llum obert en cap lloc, apagar ordinadors i altres objectes semblants quan no els utilitzem ... i un llarg etcètera de casos dels quals tots podríem i hauríem de prendre exemple, no de cara al futur, sinó ja. Ara mateix. En aquest instant milers de Wats s’estan perdent arreu del món... i això comporta una gran despesa econòmica i ambiental molt gran.

Sovint, veiem alguna encertada campanya del govern (espanyol en aquest cas), promovent aquest tipus de gestos, que sovint són involuntaris o instintius, però que en el fons, són la clau del problema. Crec sèriament que s’hauria de potenciar força aquestes campanyes, promocionar-les per sobre d’altres assumptes que segurament no tenen tanta importància, i que a la llarga són banals. Això no ho és. Ens afecta a tots i cada una de les persones que convivim en aquest planeta. I encara que no ens pogués preocupar el més mínim el planeta Terra, fer-ho per la cartera no aniria malament. Una hora un dia l’any, em sembla bastant insuficient. És una campanya molt bonica, però que s’oblida el dia següent. Plantegem-nos-ho.

Es critica molt l’actual govern espanyol, però una bona iniciativa que té (l’estalvi energètic, tant l’hivern com l’estiu amb calefacció i aire acondicionat, i tot l’any amb la llum), però no se li fa massa cas.

Spot publicitari de la selecció espanyola de futbol per estalviar energia:

http://www.youtube.com/watch?v=tlx3zPa4Gd4

Prou demagògia

La postura victimista del Real Madrid i de la caverna ja voreja la inversemblança. Després de fer gala d’un més que discutible “señorío”, ara intenten fer creure a la gent que són simples víctimes, que el món s’ha posat d’acord per anar contra ells.

Deia Florentino Pérez que “señorío” es ‘reconocer los méritos del rival’, ‘denunciar aquellos comportamientos que creemos irregulares’ o ‘saber respectar al rival’. Bé, hi ha gent que tira la pedra i amaga la mà. Pocs dies després de fer aquest gloriós i majestuós discurs, el periodista de la COPE, Juan Antonio Alcalá afirmava el següent: "el Real Madrid va a acudir próximamente a la Federación Española de Fútbol para pedir dos cosas oficialmente: una queja por el nivel de los arbitrajes controles contra el dopaje más serios y no la broma que hay ahora". A més, va afegir: "El Real Madrid no entiende que Eufemiano Fuentes trabajase con el Valencia cuando ganó dos Ligas y que haya médicos de dudosa reputación trabajando para el Barcelona".

Vist que la ‘negació oficial’ del Madrid va tardar 3 dies a fer-se (i perquè van preguntar a Valdano), i que el mateix periodista tindria problemes de haver-se inventat aquest rumor, tot apunta a que algun alt mandatari madridista va ser el responsable de tals acusacions. Com va dir Josep Guardiola: “que es posin d’acord la COPE i Florentino, i llavors ja ens ho explicaran”.

És lícit que un equip amb un passat i una història com el Real Madrid pugui deixar anar constantment acusacions arbitrals? Que pugui acusar a altres equips de deixar-se guanyar? De dopar-se? Està clar que no. Més motius tindria el Getafe, l’Espanyol o l’Osasuna per protestar contra els àrbitres. Ah, i estaria bé contrastar els comentaris que es deixen anar, doncs Eufemiano Fuentes no ha treballat mai amb ni per al València CF. Tot plegat, acusacions massa greus per a quedar impunes.

Més i més protestes contra els àrbitres

Però bé, el tema d’avui és qüestionar aquest victimisme del qual tant es parla. El mateix club i els mitjans que l’envolten (la famosa ‘caverna madridista’) intenten que el Madrid, la institució i els jugadors, quedin com víctimes d’un complot concret contra ells.

Imatges de làsers, de rivals que van a per els jugadors amb entrades dures, d’aficions que xiulen i insulten... Tot fora de lloc. Per què?

Làsers verds de llarga distància, n’hi ha per tota Europa, i a part que es vulguin entestar en voler fer creure que poden afectar a la salut, la veritat és que no han arribat a perjudicar a cap jugador.

Entrades dures? Haurien de veure els turmells de Ander Herrera, Callejón, Cazorla, Messi, Iniesta o Busquets. Que els rivals puguin entrar dur a algun jugador del Madrid, no és el problema, segurament hi ha hagut entrades que sí que es mereixen una sanció dura. Ara bé, els comportaments, les declaracions i gestos provocatius de CR7 i companyia, no ajuden gaire. Ah, i no és que Pepe, Carvalho, Ramos i demés siguin les ‘mares de la caritat’ precisament, que aprenguin per controlar-los a ells, i llavors, que donin lliçons morals a la resta.

Finalment, toca el tema insults. Queda clar que en el futbol actual (i no tan actual) part de moltes aficions de la majoria d’equips propinen insults a jugadors i tècnics rivals. Que s’ha de respectar el rival, sigui qui sigui, queda més que clar. Ara bé, hi ha actituds, que de nou, entren en xoc amb el comportament de la ‘hinchada’. Quan un jugador fa gestos al públic en lloc de dedicar-se a jugar i a demostrar sobre el camp que ell i el seu equip són millors, està perdent els papers, i no és d’estranyar que susciti actituds en la afició que podrien ser reprobables.

Això és el que provoquen algunes publicacions, comentaris, actituds o gestos... a més de les campanyes a favor del Madrid

Alguns ‘cavernaris’ es s’han preguntat per què les aficions rivals no insulten (o no tant) al Barça allà on va, i sí al Madrid? Confabulació anti-Madrid? Doncs no. Simplement, cosa de respecte. De respecte que tenen els jugadors del Barça, que no fan gestos ni comentaris, que no s’encaren amb ningú, que no es tiren a la ‘piscina’, que no calenten tant l’ambient. Els Xavi, Iniesta, Puyol, Messi i companyia demostren qui són al camp, que és on s’ha de fer. Cristiano Ronaldo i els seus, en lloc de centrar-se a guanyar al rival i no fer cas a les provocacions, perden el control i van dedicant gestos que no fan més que encendre l’afició rival.

Un missatge personal meu per Cristiano Ronaldo: Noi, tu i el teu equip sou molt millors que el Atlético de Madrid. Llavors, centra’t a marcar-los 5 gols i així ells quedaran malament. Si no fas cas als seus crits, ja es cansaran. Però quan tu guanyes, ells perden, i si tu els dediques gestos, ells t’atacaran més.

 Així és com respon el Barça a tota la 'merda' que es llença de la capital

El que no es pot fer ni per part de la caverna, ni per part del Madrid, és denunciar que les aficions rivals els insulten... doncs a tothom (Barça inclòs) els insulten, critiquen i xiulen allà on van. Són mesures de pressió al rival, que fan dels estadis, llocs relativament ‘hostils’ per l’equip visitant. Tothom rep tractes hostils, i si provoques a l’afició rival, encara ho serà més.

Tot plegat, discursos victimistes que venen de la capital estatal per tal de minimitzar el deplorable joc madridista, del qual no es parla, i de els seus errors, que són molts.

Un segon missatge meu: No hi ha ningú que ataqui gratuïtament al Real Madrid, ni àrbitres ni aficions, ni rivals. I si hi anéssin, ja els estaria bé, perquè s’ho mereixen. Perquè no es pot anar jugant tant brut pel món. I menys en un equip amb “Señorío”.  

Pancarta de l'afició madridista al Bernabéu. Es podria enfadar l'Atlético al considerar-ho una provocació? Doncs millor que no ens queixem tant, si més no, del que a casa d'un mateix es fa

Señorío?

http://www.youtube.com/watch?v=LCr9_c4rRbU

http://www.youtube.com/watch?v=mW64GJPj_4M&feature=related