La postura victimista del Real Madrid i de la caverna ja voreja la inversemblança. Després de fer gala d’un més que discutible “señorío”, ara intenten fer creure a la gent que són simples víctimes, que el món s’ha posat d’acord per anar contra ells.
Deia Florentino Pérez que “señorío” es ‘reconocer los méritos del rival’, ‘denunciar aquellos comportamientos que creemos irregulares’ o ‘saber respectar al rival’. Bé, hi ha gent que tira la pedra i amaga la mà. Pocs dies després de fer aquest gloriós i majestuós discurs, el periodista de la COPE, Juan Antonio Alcalá afirmava el següent: "el Real Madrid va a acudir próximamente a la Federación Española de Fútbol para pedir dos cosas oficialmente: una queja por el nivel de los arbitrajes controles contra el dopaje más serios y no la broma que hay ahora". A més, va afegir: "El Real Madrid no entiende que Eufemiano Fuentes trabajase con el Valencia cuando ganó dos Ligas y que haya médicos de dudosa reputación trabajando para el Barcelona".
Vist que la ‘negació oficial’ del Madrid va tardar 3 dies a fer-se (i perquè van preguntar a Valdano), i que el mateix periodista tindria problemes de haver-se inventat aquest rumor, tot apunta a que algun alt mandatari madridista va ser el responsable de tals acusacions. Com va dir Josep Guardiola: “que es posin d’acord la COPE i Florentino, i llavors ja ens ho explicaran”.
És lícit que un equip amb un passat i una història com el Real Madrid pugui deixar anar constantment acusacions arbitrals? Que pugui acusar a altres equips de deixar-se guanyar? De dopar-se? Està clar que no. Més motius tindria el Getafe, l’Espanyol o l’Osasuna per protestar contra els àrbitres. Ah, i estaria bé contrastar els comentaris que es deixen anar, doncs Eufemiano Fuentes no ha treballat mai amb ni per al València CF. Tot plegat, acusacions massa greus per a quedar impunes.
Més i més protestes contra els àrbitres
Però bé, el tema d’avui és qüestionar aquest victimisme del qual tant es parla. El mateix club i els mitjans que l’envolten (la famosa ‘caverna madridista’) intenten que el Madrid, la institució i els jugadors, quedin com víctimes d’un complot concret contra ells.
Imatges de làsers, de rivals que van a per els jugadors amb entrades dures, d’aficions que xiulen i insulten... Tot fora de lloc. Per què?
Làsers verds de llarga distància, n’hi ha per tota Europa, i a part que es vulguin entestar en voler fer creure que poden afectar a la salut, la veritat és que no han arribat a perjudicar a cap jugador.
Entrades dures? Haurien de veure els turmells de Ander Herrera, Callejón, Cazorla, Messi, Iniesta o Busquets. Que els rivals puguin entrar dur a algun jugador del Madrid, no és el problema, segurament hi ha hagut entrades que sí que es mereixen una sanció dura. Ara bé, els comportaments, les declaracions i gestos provocatius de CR7 i companyia, no ajuden gaire. Ah, i no és que Pepe, Carvalho, Ramos i demés siguin les ‘mares de la caritat’ precisament, que aprenguin per controlar-los a ells, i llavors, que donin lliçons morals a la resta.
Finalment, toca el tema insults. Queda clar que en el futbol actual (i no tan actual) part de moltes aficions de la majoria d’equips propinen insults a jugadors i tècnics rivals. Que s’ha de respectar el rival, sigui qui sigui, queda més que clar. Ara bé, hi ha actituds, que de nou, entren en xoc amb el comportament de la ‘hinchada’. Quan un jugador fa gestos al públic en lloc de dedicar-se a jugar i a demostrar sobre el camp que ell i el seu equip són millors, està perdent els papers, i no és d’estranyar que susciti actituds en la afició que podrien ser reprobables.
Això és el que provoquen algunes publicacions, comentaris, actituds o gestos... a més de les campanyes a favor del Madrid
Alguns ‘cavernaris’ es s’han preguntat per què les aficions rivals no insulten (o no tant) al Barça allà on va, i sí al Madrid? Confabulació anti-Madrid? Doncs no. Simplement, cosa de respecte. De respecte que tenen els jugadors del Barça, que no fan gestos ni comentaris, que no s’encaren amb ningú, que no es tiren a la ‘piscina’, que no calenten tant l’ambient. Els Xavi, Iniesta, Puyol, Messi i companyia demostren qui són al camp, que és on s’ha de fer. Cristiano Ronaldo i els seus, en lloc de centrar-se a guanyar al rival i no fer cas a les provocacions, perden el control i van dedicant gestos que no fan més que encendre l’afició rival.
Un missatge personal meu per Cristiano Ronaldo: Noi, tu i el teu equip sou molt millors que el Atlético de Madrid. Llavors, centra’t a marcar-los 5 gols i així ells quedaran malament. Si no fas cas als seus crits, ja es cansaran. Però quan tu guanyes, ells perden, i si tu els dediques gestos, ells t’atacaran més.
Així és com respon el Barça a tota la 'merda' que es llença de la capital
El que no es pot fer ni per part de la caverna, ni per part del Madrid, és denunciar que les aficions rivals els insulten... doncs a tothom (Barça inclòs) els insulten, critiquen i xiulen allà on van. Són mesures de pressió al rival, que fan dels estadis, llocs relativament ‘hostils’ per l’equip visitant. Tothom rep tractes hostils, i si provoques a l’afició rival, encara ho serà més.
Tot plegat, discursos victimistes que venen de la capital estatal per tal de minimitzar el deplorable joc madridista, del qual no es parla, i de els seus errors, que són molts.
Un segon missatge meu: No hi ha ningú que ataqui gratuïtament al Real Madrid, ni àrbitres ni aficions, ni rivals. I si hi anéssin, ja els estaria bé, perquè s’ho mereixen. Perquè no es pot anar jugant tant brut pel món. I menys en un equip amb “Señorío”.
Pancarta de l'afició madridista al Bernabéu. Es podria enfadar l'Atlético al considerar-ho una provocació? Doncs millor que no ens queixem tant, si més no, del que a casa d'un mateix es fa
Señorío?
No hay comentarios:
Publicar un comentario