domingo, 27 de marzo de 2011

Impost de successions: una broma de mal gust




Gràfic realitzat per TV3 on es mostra la recaptació de l'impost de successions el 2010 i la previsió del 2011 si no hi ha cap novetat


En el país que vivim, passa una cosa curiosa. Quan es mor un familiar, diga-li avi, besavi, pare, mare... l’herència normalment sol passar a la descendència, als fills i nets, o a qui s’hagi estipulat en el testament, d’existir aquest. Ara bé, en el nostre país, quan aquest familiar mor, l’interposa l’Estat i diu: “Si vols ‘cobrar’ o obtenir (és a dir, ser el propietari legítim)  la herència (ja siguin béns, diners o propietats), has de pagar això (quantitat econòmica estipulada), sinó, et quedes sense, i s’ho queda l’Estat.
Això en el meu poble, es diu robar. Per què? Senzillament perquè el que han guanyat / construït / aconseguit els meus familiars durant la seva vida, que serà més o menys, no cal entrar en quantitats, és de la meva família, i l’Estat no hi hauria de tenir potestat alguna, doncs ja paguem prous impostos sobre totes les coses en vida, com per què ens cobrin un cop morts.
Jo ho considero una enorme falta de respecte envers el mort, primer, i la família segon. Una enorme i greu falta de respecte. Si el teu pare mor i té la casa al seu nom, i no te l’has posat al teu, has de pagar a algú per tenir-la al teu nom?? Doncs jo crec que no. Ni un sol euro. El que és teu i de la teva família, és teu i de la teva família. De ningú més.
Per cert, està molt bé, és molt il·lusionant, prometre treure impostos com aquest. Estic segur que ajuda a guanyar vots... però una vegada s’està al poder, has d’actuar en conseqüència, i si havies dit que el trauries, res, ni una mala situació econòmica, t’ha de fer rectificar, doncs és un impost totalment absurd i estúpid. Si volen recaptar impostos amb estupideses vàries, segur que es poden trobar altres maneres de robar a una població prou afectada ara mateix per una crisi econòmica, que quan se li mor un familiar (que ja suposa encara més penúria i tristesa), hagi de pagar.
El més trist de tot, és que a Catalunya és on es paga més de tota Espanya. En alguns casos, 100 vegades més que en altres comunitats autònomes. I desgraciadament, en alguns casos, s'ha de renunciar a la herència per no poder fer front en aquest impost.

Si el govern ho creu necessari, això de robar, perdó, volia dir recaptar diners, proposo algunes situacions on es podrien implantar impostos:
-          fer pagar als ciutadans per les hores de sol que es tinguin (a més hores de sol, més es paga)
-          pagar impostos per portar ulleres
-          pagar impostos les dones que portin tacons  i ‘carritos’, per degradar el terra
-          pagar impostos per tirar de la cadena del vàter
-          per tenir fills
-          per escoltar la ràdio al cotxe
-          per no parlar castellà o català
-          etc. (d’impostos absurds, se’n poden inventar molts)

No hay comentarios:

Publicar un comentario