Periodistes i clubs… són compatibles?

La feina dels periodistes esportius és força contradictòria: han d’informar sobre el que passa a un club però sense poder saber-ho tot. M’explico. Es troben en diferents circumstàncies en què la feina del periodista entra en conflicte amb els interessos del club o entrenador, pel que es pot trobar amb diverses solucions: pot accedir a la veritat del que passa i publicar-ho (podent perjudicar al club d’alguna manera); pot accedir a part de la informació, però haver de respectar un ‘Off the record’, o pot no poder accedir a informació verídica i haver de publicar informacions poc contrastades i possiblement falses, entre d’altres opcions.

Veiem alguns casos, per exemple, en el seguiment que fan els periodistes dels entrenaments i pretemporades de molts equips. Allà, la majoria d’entrenadors (Guardiola i Mourinho sobretot, però molts d’altres també) decideixen ‘tancar’ al públic i a la premsa les seves sessions preparatòries per així estar aïllats i poder preparar-se i treballar en privat (podent així amagar tàctiques, alineacions i demés) i més tranquil·lament. El Barça, per exemple, ja entrena en una ciutat esportiva d’accés restringit i controlat, mentre que el Madrid no deixarà entrar el proper any a la premsa als entrenaments, i s’hauran de conformar amb prendre imatges dels jugadors accedint a les instal·lacions en una rotonda que es farà famosa. Fins ara permetien l'accés a la premsa només 15 minuts, dels quals òbviament no poden treure cap conclusió.

Un altre cas el trobem en el tema fitxatxes. Aquí és on hi ha més necessitat de la premsa. És a dir, quan no hi ha partits, segueix tocant vendre diaris (i informatius de ràdio i televisió), pel que cal fer més atractiu el producte introduint rumors il·lusionant a la gent. Que si fitxaran a tal, que si fitxaran a qual... molts noms, sovint repetits, que alimenten una rumorologia que ja és típica a l’estiu. Ara bé, quan la premsa encerta en algun nom es produeix un factor perjudicial pel club, ja que fer públic l’interès per algú pot encarir el seu preu i pot crear interferències innecessàries en la negociació que no haurien aparegut de ser una negociació ‘secreta’.

La contradicció la veiem doncs en que la funció de la premsa (i més la esportiva) és informar als aficionats sobre l’actualitat dels diferents equips (i esports en general), creant, a més, un efecte de promoció i publicitat constant d’aquests clubs, que els ajuda a tenir més seguidors, i més fidels. Està clar que la premsa no té perquè saber-ho tot, però els clubs haurien de tenir una mica més de sensibilitat amb la premsa, ja que sense els mitjans, tots els clubs tindrien menys massa de seguidors, i conseqüentment, menys grandària. S'obre doncs un debat: fins on hauria de tenir accés la premsa? I, no haurien de cedir més els clubs?