http://www.youtube.com/watch?v=MqWWCELKgWY&feature=channel_video_title
Més picat que molest, ahir Leo Messi va decidir que les critiques rebudes acabarien enterrades sota terra amb un recital davant Costa Rica (3-0). No cal que canti cap himne. Doneu-li la pilota i parlarà sobre el camp. El ball d'ahir al seu rival va estar a la altura del que ens té acostumat a can Barça. Sense necessitat de fer cap slalom marca de la casa, doncs el rival, una débil Costa Rica, tampoc ho requeria, va decidir el partit a través d'assistències magnifiques als seus companys, dignes del millor dels passadors que es poden veure en un camp de futbol. De les seves bótes van néixer unes passades que ja firmarien els grans Michael Laudrup o Andrés Iniesta
.
I és que Leo Messi no té res que envejar ni al millor assistent de l'NBA, Steve Nash. Si Higuaín arriba a estar mínimament encertat, ahir Leo surt amb un carro d'assistències de gol. El Pipa no va jugar malament, però no va estar encertat de cara a porta. I això contra un rival d'entitat es pot pagar. Però per sort ahir Messi comptava amb un altre aliat: el ?Kun' Agüero, que sí que va estar encertat de cara a porteria. I doblement. Aprofitant una altra sublim passada entre línies del ?10', Di María feia el 3r i tancava el marcador. Hi va haver més oportunitats, i no poc clares, però els ?albicelestes' no les van saber convertir.
Avui tota la premsa esportiva obre les seves edicions digitals amb una oda al futbol del 10 blaugrana. Però l'oportunisme no fa justícia als mèrits del Leo. Un jugador que ha intentat una i altra vegada que li surtin bé les coses i poder portar al seu país al lloc més alt, però que no ha tingut companys de viatge que estiguessin a la seva altura. I ha hagut de ser contra un rival dèbil, negat en quasi tots els aspectes, semblant a un punxing ball contra qui foguejar-se i entrenar-se per tal de recuperar bones sensacions, contra el qual Messi i Argentina han tret el futbol que portaven a dins i, per fi, han guanyat amb comoditat. Ara però, caldrà veure si el canvi de dinàmica es manté en el proper partit de vuitens (podria caure una difícil Uruguay o el Perú), o bé s'ha tractat d'un miratge.
El que està clar, és que quan Messi es diverteix i té companys que l'entenen sobre el terreny de joc i no només depenen d'ell, sinó que l'ajuden i juguen amb ell, l'Argentina creix. Gago per Banega, Kun per Tévez, Di María per Lavezzi... tres canvis més o menys importants, sí, però el que realment és important és tenir ben rodejat i amb un futbol a la seva altura, al millor jugador del món, Leo Messi. No el comparin amb ningú, disfrutin-lo, és únic.
Més picat que molest, ahir Leo Messi va decidir que les critiques rebudes acabarien enterrades sota terra amb un recital davant Costa Rica (3-0). No cal que canti cap himne. Doneu-li la pilota i parlarà sobre el camp. El ball d'ahir al seu rival va estar a la altura del que ens té acostumat a can Barça. Sense necessitat de fer cap slalom marca de la casa, doncs el rival, una débil Costa Rica, tampoc ho requeria, va decidir el partit a través d'assistències magnifiques als seus companys, dignes del millor dels passadors que es poden veure en un camp de futbol. De les seves bótes van néixer unes passades que ja firmarien els grans Michael Laudrup o Andrés Iniesta
.
I és que Leo Messi no té res que envejar ni al millor assistent de l'NBA, Steve Nash. Si Higuaín arriba a estar mínimament encertat, ahir Leo surt amb un carro d'assistències de gol. El Pipa no va jugar malament, però no va estar encertat de cara a porta. I això contra un rival d'entitat es pot pagar. Però per sort ahir Messi comptava amb un altre aliat: el ?Kun' Agüero, que sí que va estar encertat de cara a porteria. I doblement. Aprofitant una altra sublim passada entre línies del ?10', Di María feia el 3r i tancava el marcador. Hi va haver més oportunitats, i no poc clares, però els ?albicelestes' no les van saber convertir.
Avui tota la premsa esportiva obre les seves edicions digitals amb una oda al futbol del 10 blaugrana. Però l'oportunisme no fa justícia als mèrits del Leo. Un jugador que ha intentat una i altra vegada que li surtin bé les coses i poder portar al seu país al lloc més alt, però que no ha tingut companys de viatge que estiguessin a la seva altura. I ha hagut de ser contra un rival dèbil, negat en quasi tots els aspectes, semblant a un punxing ball contra qui foguejar-se i entrenar-se per tal de recuperar bones sensacions, contra el qual Messi i Argentina han tret el futbol que portaven a dins i, per fi, han guanyat amb comoditat. Ara però, caldrà veure si el canvi de dinàmica es manté en el proper partit de vuitens (podria caure una difícil Uruguay o el Perú), o bé s'ha tractat d'un miratge.
El que està clar, és que quan Messi es diverteix i té companys que l'entenen sobre el terreny de joc i no només depenen d'ell, sinó que l'ajuden i juguen amb ell, l'Argentina creix. Gago per Banega, Kun per Tévez, Di María per Lavezzi... tres canvis més o menys importants, sí, però el que realment és important és tenir ben rodejat i amb un futbol a la seva altura, al millor jugador del món, Leo Messi. No el comparin amb ningú, disfrutin-lo, és únic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario