Exactament 61 anys després, es repeteix una fita històrica i insòlita. L’Uruguay ha guanyat a una Argentina liderada per un insistent i actiu, a la vegada que agotat Leo Messi, en terra hostil. Si fa més de mig segle (1950) li va tocar a Brasil, ara és l’equip del ‘Checho’ Batista que ha quedat eliminat de la ‘seva’ Copa Amèrica als penals contra un Uruguay que jugava amb un home menys des de la primera part per l’expulsió de Diego Pérez. Una expulsió que ha marcat el partit, ja que ha fet que l’Uruguay es replegués i es limités a fer contraatacs i penjar pilotes (que és on guanyaven constantment als argentins). Després d’una primera part amb ocasions i joc travat, el marcador era d’1 a 1 gràcies als gols del mateix Diego Pérez i de Gonzalo Higuaín. L’atacant del Madrid disposaria al llarg del partit de nombroses ocasions que refusaria un magistral Muslera, el porter ‘charrúa’, l’home del partit sens dubte.
La segona part començava amb una targeta al blaugrana Mascherano, que veuria la segona al final dels 90’ reglamentaris. Messi insistia en crear, però els rivals no el deixaven moure amb facilitat. Argentina anava fabricant ocasions de gol, doncs comptava amb la majoria dels seus efectius a dalt sobre la gespa. Però ni Messi ni Higuaín ni Tévez (que entraria per Agüero) ni Pastore aconseguirien perforar la porteria d’un inspirat i encertat Muslera. Ho seguia intentant l’Argentina, però l’Uruguay es defensava bé, i amb una assegurança sota pals, que ho va acabar traient tot.
L’Argentina però no va poder, i va caure als penals. Les crítiques de la premsa argentina però, no poden anar focalitzades en la seva gran estrella. Messi ho ha intentat per passiva i activa, acabant el partit totalment exhaust. Té bons companys cert, però l’acompanyen pocs. La falta de creació i rigor tàctic han estat claus. Messi desequilibrava i assistia, però amb un Gago que no estava al nivell de l'altre dia, amb Higuaín fallant de nou i Agüero substituït, no pot amb tot (i més amb els marcatges que li han fet). Darrere, cedeixen masses faltes absurdes, i li falta rapidesa de circulació de la pilota. Per dalt, un altre problema. Falta o córner que centraven, pilota que remataven els uruguaians. Contra Costa Rica va colar, però contra una gran selecció, ha tornat la gris Argentina, mancada de capacitat d’associació i compenetració. Busquen a Messi abans que ningú, alentint el joc i col·lapsant-lo de pilotes. El 10 blaugrana però, ja pot descansar d’aquesta llarga i dura temporada.
Uruguay ha sabut ser prou consistent defensant i sabent com podia atacar, i tot i jugar sense Cavani, ha reestructurat l’equip traient profit al treball de Luis Suárez, que ha fet un partit molt meritós, i de Diego Forlán, que de nou ho ha intentat, sense sort. El premi de les semifinals doncs, se l’emporta una selecció que ja va ser una revelació al passat Mundial, on va assolir la 4a plaça. Un equip solidari i molt ben treballat, el d’Óscar Tabárez, amb futbolistes que mereixen estar en un equip millor (M.Pereira, Lugano, Arévalo, Muslera...).
Per cert, que l’heroi del partit, Néstor Fernando Muslera, va néixer un 16 de juny de 1986... data en què l’Argentina eliminava l’Uruguay del Mundial de Mèxic. Els hi ha tornat amb un partidàs. Sensacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario