El fenòmen de les 'Piulades'

Les xarxes socials estan cada cop més de moda. No només en el jovent, que és segurament el col·lectiu que més l'utilitza pel simple fet que han nascut quasi paral·lelament a les mateixes xarxes, pel que la convivència amb aquests sistemes web són diaris.

Messenger, Facebook, twitter... són alguns, els principals, exemples d'aquestes xarxes socials. La base d'aquestes xarxes o webs, són "simples" idees, que desenvolupades i amb uns mitjans capacitats per tal d'arribar a extendre's, poden arribar a triunfar... i de quina manera. Els seus creadors són persones emprenedores, amb una idea que els ha portat a fer grans fortunes (milions de dòlars), pel simple fet que la seva idea s'ha estès per tot el món. Un dels efectes, doncs, de la globalització i de l'intent, per part de gran part de la població mundial, de disposar de recursos els quals els permetin connectar amb el món, i aíxí estar al corrent del que passa aquí, allà, o al costat de casa seva.

El cas concret del 'Twitter', és un dels que em sorprèn més. Segurament, si fessim una enquesta de quin 'programa' o xarxa social prefereix la gent, els resultats anirien més decantats cap al Facebook, per una raó principal: la complexitat i les aplicacions, cada cop més i millors, de què disposa.

El poder penjar fotos, vídeos, publicar en el mur propi, o en el d'altres, enviar missatges privats, comentar publicacions, fotos, etc etc. Una àmplia i creixent varietat d'aplicacions i de possibilitats que fan del Facebook un servei que enganxi a la gent.

Em sorprèn, i m'agrada, que un lloc web com és el Twitter tingui èxit tant gran.
 La idea és clara: expressar idees en poques paraules.
La capacitat de síntesis (resumir les idees que es volen expressar al màxim), i de filtre (pensar bé què s'ha de publicar, no escriure qualsevol cosa), em semblen dos exercicis interessants per part dels usuaris. Clar que es poden escriure moltes bestieses, però si s'utilitza amb cap i seny pot ser una eina capaç de canviar el món.

Fins fa pocs dies el Twitter no em cridava l'atenció, però la curiositat m'ha portat a veure les possibles aplicacions que pot tenir, crec que té un potencial prou gran com per recollir els èxits que està suposant. El fet que qualsevol persona, des de qualsevol lloc del món, pugui estar al corrent, al moment, de què escriu, comenta o publica qualsevol de les persones o institucions a qui segueix, em sembla una gloriosa idea. Saber què escriuen persones més o menys públiques, més o menys famoses, saber intimitats o comentaris més o menys personals (que per exemple, no sortirien a la premsa), em sembla molt bé, i només pel simple fet que un pugui escriure el que vulgui o que cregui interessant, i que qui el segueix, ho pugui seguir amb totes les facilitats del món.

Una eina, que a més, serveix a molts professionals, segurament els periodistes en seran un dels sectors més beneficiats, per tal de servir com a un utensili molt útil que pot ser de gran ajuda. Em remeto al cas d'un enviat especial, el periodista de La Vanguardia i professor de la UAB, Xavier Mas de Xaxàs, que com suposo que han fet alguns altres professionals del sector, ha posat en marxa al seu Twitter, un seguit de comentaris en els quals anava informant del què passava als llocs on era destinat (Tunis, Líbia...). Aquest sistema, crec que pot suposar, i de fet, està suposant tota una revolució informativa, doncs passem de transmetre una informació al final o en un moment determinat del dia (això en el cas dels periodistes enviats especials, però seria aplicable a molts altres casos de la vida), a anar-ho comentant en un rigorós directe.

Alguns futbolistes d'alt nivell ja són usuaris de Twitter, i es segueixen i comenten entre sí.

Els casos més coneguts són els de Piqué i Puyol, que acaben els seus 'tweets' amb un

original Moc-Moc, el que ha servit per fer algun gag al Crackovia.

Un fenòmen, doncs, que està interconectant cada cop més al món, i que en uns anys ben segur haurà 'atrapat' a milions de persones de qualsevol país, nació, raça, llengua o cultura. El millor, la idea: una web on qualsevol pot escriure el que vulgui amb uns límits d'espai i que poden ser llegits per qualsevol persona en qualsevol indret del món. Simplement genial. Tant genial com l'inventor del Chupa-chups. Una idea simple, però que dóna grans beneficis, i de pas, canvia el món.