José María del Nido, president del Sevilla, deia fa uns dies: "Nuestra liga no es la mayor porquería de Europa, sino del mundo ". No li faltava raó, en gran part, al màxim dirigent hispalense. I dic en part perquè el mal moment econòmic (i de retruc, esportiu), pel que passen la majoria de clubs a Espanya no ve causat únicament a un desequilibrat repartiment dels drets televisius, sinó que cal sumal-si una mala gestió econòmica en alguns casos per trobar la resposta a alguns dels problemes que han d'afrontar els equips espanyols. Fernando Roig, del Villarreal, i Sánchez Llibre, de l'Espanyol, ja suscribien -i subscriuen- aquestes opinions. Aquests i altres tres clubs ja fa temps que han demostrat el seu rebuig al repartiment televisiu, però es veia d'una hora lluny que ells sols no aconseguirien res sense el suport d'una gran majoria.
Del Nido però, fart de la situació que s'està vivint i que sembla portar a un desequilibri encara major, ha decidit actuar i amb fermesa. I per això hauria convocat una reunió pel pròxim dijous al Sánchez Pizjuán on haurien d'assistir-hi tots els clubs de primera menys els dos grans, amb l'objectiu de revoltar-se a ells. Ni Florentino ni Rossell hi assistiran, però no perquè no vulguin, sinó perquè no hi han estat convidats. A alguns, membres de la LFP, Mediapro o Barça i Madrid, els pot semblar desencertada tal reunió, doncs podria crear un cisma en la LFP. Què busca Del Nido? Establir, en tal reunió, un contracte únic de televisió des d'aquest mateix any. Penso que era obvi i necessari que algú arribés a tal conclusió: si 18 equips estan en desacord amb el que sigui, que no remuguin ni es queixin als micròfons amb la boca petita, sinó que han d'actuar conjuntament, de manera que es facin escoltar i que obliguin als estaments que manegen el poder que actuïn d'una vegada per totes.
A Del Nido, i a la resta de clubs, no els falta raó però. Les diferències de repartiment de drets a Espanya fan que Barça Madrid s'emportin 140 milions d'euros... cada un, mentre que els següents (Atlético i València) guanyin 42, i l'últim (R.Sociedad), i la gran majoria de clubs, s'emportin poc més de 12 milions. La diferència és abismal. A Anglaterra, les TVs paguen 1.072 milions d'euros: 68 se'ls emporta el Manchester United, el que més, i 44 el Blackpool, el que menys. La diferència és de tan sols 24 milions. Allà, els diners per les teles es reparteixen de manera més justa: un fix comú de 20'5 milions per tots els equips més uns variables com l'audiència o les victòries.
A França, qui cobra més és el O. Marsella, amb 50 milions; 36 més que l'últim classificat, el Le Havre, que n'obté 14. A Alemanya, la diferència és encara menor. Si el Bayern de Munic és amb 29 milions el primer en la llista, l'últim del rànking és el Hoffenheim amb 13 (tan sols 13 milions de diferència). Per tant, és de justícia i de sentit comú que arribés el moment que els 18 clubs espanyols es plantin i diguin prou a aquesta vergonyosa situació per la que passa la Lliga espanyola que, sincerament i d'acord amb els presidents que han expressat les seves queixes, és una porqueria i està prostituïda. Actualment és un sistema de lliga escocesa on el mateix sistema no fa més que alimentar en excés la diferència entre gegants i petits. Ho diu un culé.
Del Nido però, fart de la situació que s'està vivint i que sembla portar a un desequilibri encara major, ha decidit actuar i amb fermesa. I per això hauria convocat una reunió pel pròxim dijous al Sánchez Pizjuán on haurien d'assistir-hi tots els clubs de primera menys els dos grans, amb l'objectiu de revoltar-se a ells. Ni Florentino ni Rossell hi assistiran, però no perquè no vulguin, sinó perquè no hi han estat convidats. A alguns, membres de la LFP, Mediapro o Barça i Madrid, els pot semblar desencertada tal reunió, doncs podria crear un cisma en la LFP. Què busca Del Nido? Establir, en tal reunió, un contracte únic de televisió des d'aquest mateix any. Penso que era obvi i necessari que algú arribés a tal conclusió: si 18 equips estan en desacord amb el que sigui, que no remuguin ni es queixin als micròfons amb la boca petita, sinó que han d'actuar conjuntament, de manera que es facin escoltar i que obliguin als estaments que manegen el poder que actuïn d'una vegada per totes.
A Del Nido, i a la resta de clubs, no els falta raó però. Les diferències de repartiment de drets a Espanya fan que Barça Madrid s'emportin 140 milions d'euros... cada un, mentre que els següents (Atlético i València) guanyin 42, i l'últim (R.Sociedad), i la gran majoria de clubs, s'emportin poc més de 12 milions. La diferència és abismal. A Anglaterra, les TVs paguen 1.072 milions d'euros: 68 se'ls emporta el Manchester United, el que més, i 44 el Blackpool, el que menys. La diferència és de tan sols 24 milions. Allà, els diners per les teles es reparteixen de manera més justa: un fix comú de 20'5 milions per tots els equips més uns variables com l'audiència o les victòries.
A França, qui cobra més és el O. Marsella, amb 50 milions; 36 més que l'últim classificat, el Le Havre, que n'obté 14. A Alemanya, la diferència és encara menor. Si el Bayern de Munic és amb 29 milions el primer en la llista, l'últim del rànking és el Hoffenheim amb 13 (tan sols 13 milions de diferència). Per tant, és de justícia i de sentit comú que arribés el moment que els 18 clubs espanyols es plantin i diguin prou a aquesta vergonyosa situació per la que passa la Lliga espanyola que, sincerament i d'acord amb els presidents que han expressat les seves queixes, és una porqueria i està prostituïda. Actualment és un sistema de lliga escocesa on el mateix sistema no fa més que alimentar en excés la diferència entre gegants i petits. Ho diu un culé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario