Petrodòlars al futbol. Una alternativa als grans equips?

Manchester City (més de 400 milions en quatre anys); PSG (90 milions en una temporada) i Málaga (més de 80 milions en dos temporades) entre d'altres, estan sent els grans animadors del mercat de fitxatges al fer revolucionaries incorporacions a preu d'or. L'arribada de gran magnats com Sulaiman Al-Fahim (del grup inversor Abu Dhabi United Group for Development and Investment) al Manchester City; Qatar Investment Authority (un altre grup inversor de Qatar) al PSG francès; i Abdullah ben Nasser Al Thani (membre de la família reial qatatí) al Málaga; ha canviat el devenir d'aquests clubs, que fins llavors estaven a la part mitja baixa de la taula, doncs no vivien precisament bons moments.

Aquestes fortes inversions, que poden ser enteses com un hobby per part dels 'jeques' tenen com a objectiu destronar els grans clubs europeus de la seva hegemonia en les respectives lligues, i en les competicions europees. Al haver de renovar de cop quasi tot l'equip, tots tres clubs estan vivint uns processos d'adaptació no només entre companys, sinó a un estil de joc, doncs és difícil enquadrar en un sistema nou a onze (o més) futbolistes de manera que ells llueixin com han demostrat en els seus anteriors clubs i de manera que també facin lluir al conjunt pel que ara juguen, portant-lo a més, a la victòria.

La ràpida i eficient adaptació, per tant, seran claus en el bon funcionament d'aquests nous equips. Però suposen una amenaça real a curt o a mitjà termini? El City, que porta més anys amb nou propietari, des de 2008 ha quedat 10è, 5è i 3r, en el que suposa una clara millora any rere any per consolidació del projecte. Aquest any sembla que pugui ser un nou membre del Big four (United, Chelsea, Liverpool i els citiziens) en detriment de l'Arsenal. A Paris, per la seva banda, han viscut unes temporades d'altibaixos. Si al 2009 eren a la 6a plaça, l'any següent eren el 13è equip de la Ligue 1, i l'any passat 4rts. L'entrada dels petrodòlars espera establir una hegemonia semblant a la que tenia el Lyon fa pocs anys (va guanyar 7 lligues consecutives), i que van aconseguir trencar Bordeaux, Marsella i Lille. Aquest anys, els parisins són un dels grans favorits al títol.

Finalment, trobem el Málaga. Després de tenir greus problemes econòmics, Fernando Sanz, propietari del club, va anar a buscar inversors a Qatar per tractar de remuntar la situació de penúria que vivia el club. Quasi baixen el 2009 (17a posició) i l'any passat van quedar 10ens. Aquest estiu han invertit 60 milions d'euros que esperen que portin l'equip a Europa. No serà fàcil, perquè els de Pellegrini s'hauran d'adaptar ràpidament si volen competir amb els Sevilla, Atlético, València, Villarreal o fins i tot Athletic de torn. A Espanya, igual que a la majoria de lligues, les competicions europees estan cares, i s'hauran de fer molt bé les coses si hi volen participar.

Però enmig de la eufòria pels il·lusionants fitxatges, és important qüestionar-se si és viable la entrada de grans propietaris en aquests clubs. Mentre ells i siguin, les inversions és quasi segur que seguiran, però i el dia que no hi siguin? Qui pagarà els salaris de les estrelles? Deixaran l'equip sense deute? Seran per llavors equips prou competitius com per estar amunt i generar recursos propis que mantinguin la forta despesa econòmica que necessitin? Ara per ara, a Manchester, a Paris i a Málaga la majoria deuen estar encantats amb ells, doncs veuen que a clubs com el Chelsea de moment van tirant amb més o menys èxits, però mantenint el nivell competitiu, però hauran de ser conscients de que algun dia això s'acabarà. Les inversions de grans magnats arreu del món semblen molt boniques, però potser no és or tot el que llueix, i algun dia algun club en surt sèriament perjudicat. Fins llavors, que disfrutin això que estan vivint.