Algunes de les claus del derbi:

1.       Plantejament de Pochettino: l’espanyol pot  treure la pilota de la seva àrea jugant-la i tocant-la en curt. En molts partits, contra rivals de taula mitja, sí que podria, però contra un equip que fa la pressió que ahir va fer el Barça, no es pot, perquè és arriscar massa. Conseqüència? Perdre pilotes al mig del camp i prendre el risc que el Barça t’agafi una contra amb l’equip partit pel mig, i ahir el conjunt culé va ser letal en les contres. No sabem com hauria anat, però segurament hauria d’haver jugat en llarg, enviar pilotes amunt perquè les lluitessin Osvaldo, Luis Garcia i demés.  Valent plantejament, no van caure humiliats com d’altres, però segurament no era el dia idoni.

2.       Més duresa i millors marques i ajudes. És a dir, més solidesa defensiva. No es pot jugar conta el Barça tan obert, perquè t’entren en tromba, i amb espais, és un equip letal. No és només la línia defensiva, sinó que han de rebre ajudes per part dels mitjos, tant la covertura quan puja un defensa, com a l’hora de donar o no espais a la creació del Barça. Masses errades defensives que acabaven deixant a Kameni venut en l’1 contra 1.

3.       La pressió. Massa diferència. Semblava que l’equip local fos el Barça, perquè a l’Espanyol li va faltar mossegar. Els culés van pressionar en totes les seves línies els 90 minuts de joc.   Si el Messi pot rebre sol al mig del camp i té temps de girar-se, ja han begut oli. Clar que el podràs parar llavors, però com que ja està en carrera, al parar-lo, arriben tard i la falta és targeta. Segurament, si haguessin estat més a sobre, podrien haver fet mes faltes i no els hi haguessin tret tantes targes.  Pedro, Villa, Mascherano fins i tot... no són estrelles, són treballadors.

4.       Plantejament Guardiola: ha tret la por que poguessin tenir  els jugadors, si més no hi ha hagut una gran diferència entre l’any passat i ahir. Ha semblat que Cornellà no hi fos, confiança total en si mateixos i ser fidels al toc i toc.  Tot i guanyar-se alguna bronca del mateix Pep o de Valdés, es permetien treure la pilota tocada des de la mateixa àrea en més d’una ocasió. A més, també cal destacar les combinacions que es feien a la frontal de l’àrea espanyolista i la confiança amb què driblaven Messi, Xavi o Iniesta.

5.       Messi, mitjapunta, migcentre, davanter, on vulgui i al tran tran. Jo diria que és el jugador total. Sense que l’equip el necessités massa, ell apareixia, rebia, es girava, avançava, driblava un parell i la donava. Senzill. Si més no per ell. Se’l va veure molt tranquil i com que hi havia molts jugadors amb targeta que s'havien de controlar, no li van poder entrar prou fort per què, com he dit, arribaven tard. Ni al Xavi, ni Iniesta, ni Messi ni Pedro poden rebre i girar-se amb espais i temps, perquè és la perdició dels rivals.

6.       L’Espanyol, crec que va donar bona imatge en quant a que va intentar jugar a futbol, i va perdre amb dignitat, tot i que això potser no serveixi de gaire... però si més no, no va acabar com el Madrid. L’Espanyol va acabar el partit buscant la pilota i sense perdre els papers com Ramos i companyia.

7.       L’àrbitre. No cal dir que no era el mateix que el de l'any passat. Només s'assemblen en el nom, que diuen que era el mateix. Veient les jugades des del camp, la controvèrsia estava servida. Dos gols, un amb falta prèvia, un altre en fora de joc, masses targetes... Veient les repeticions de la majoria de jugades clau però, queda clar que Undiano Mallenco encerta en donar per vàlids els dos primers gols, i algunes de les targetes queden justificades. Per mi doncs, el paper de l’àrbitre va ser anecdòtic, i no ha acabat sent decisiu. Segurament va condicionar alguns jugadors pericos, però més per errades seves de posicionament que de poca permissivitat del col·legiat.

8.       El ‘8' del partit. Un noi com l’Andrés es mereixia un homenatge com el d’ahir. S’ha d’aplaudir que la megafonia local deixés un temps extra per que l’afició. No va ser menys Guardiola, que conscient de la situació, va voler rendir un altre homenatge al manxec canviant-lo al minut 85 del segon temps. Com a persona, no cal dir res, crec que tothom sap com és, un 10. I com a jugador, amb partits com el d’ahir, es justifica la seva presència al podi per la pilota d’Or. L'afició perica i Jarque, sempre amb tu.

9.       El nivell i la qualitat d’aquest Barça, jugant així no té rivals enlloc. Un 10 a tots ( no personalitzaré perquè tots es van sortir). Ara pensem que és impossible que pugui perdre o punxar, però passarà. Ara el que convindria és rotar, perquè tots arribin a la primavera amb minuts a les cames i amb el descans suficient per afrontar a aquest nivell la recta final de temporada. Que no es preocupin en excés els pericos. El que va passar ahir no és anormal, ja que a uns quans equips ja els ha passat això. El millor Barça de l'història.

10.   Un 10 per l’afició perica. Ja des d’hores abans a l’inici del derbi, es respirava un ambient de futbol. 40.010 aficionats omplien Cornellà-El Prat amb el que era una de les millors entrades (la segona millor després del partit inaugural davant el Liverpool). L’ambient era de les millors gales, i segur que així, es seguiran quedant molts punts a casa.