martes, 21 de diciembre de 2010

Les incoherències de Mou i del Madrid

 A aquest singular personatge portuguès, la controvèrsia i els conflictes, l’estaran seguint per molt temps. O més ben dit, ell els seguirà buscant, ja que s’els crea ell mateix. 
Li hem de permetre tot? És clar que no. De fet, crea problemes dins el seu propi club.

  1. No té sentit que digui que prefereix parlar les coses de portes en dins i que critiqui el seu club per fer-lo sortir a les rodes de premsa a ser el cap de turc que acusi als àrbitres i rebi les crítiques de la premsa i de l’entorn.

  1. Postura victimista i ploranera. No pot ser que cap membre, al meu entendre, del que diuen és el millor equip del passat segle, surti a rodes de premsa a acusar àrbitres, jugadors i entrenadors rivals, de fer trampes, de perjudicar al Madrid, etc. Bé, crec que no són maneres. Quants papers podrien treure Getafe, Osasuna, València (recordem la expulsió de Albelda de fa poc?) i demés equips que setmana rere setmana es queixen dels nefastos arbitratges controlats per un senyor que no té problemes en embutxar-se la samarreta del Madrid.

  1. Provocació. És una bomba. Però si se l’ignora no explota a casa teva, acaba explotant a casa seva. Des del dia 1 al Madrid fins el dia 1 abans del Clàssic va anar deixant recadets. Sortosament ningú del Barça li contestà. No fa falta, ja el coneixen, és massa previsible. Saben on se l’ha de guanyar. La seva pròpia afició, per les seves maneres al final, ja se n’acaben cansant.

  1. No ha inventat res. Com va dir Xavi Hernàndez amb una raó incontestable, Mourinho no passarà a la història com ho van fer altres entrenadors com Rinus Michels, Arrigo Sachi, Guardiola, Ferguson i altres. No ha descobert cap concepte als demés. Els seus equips podran ser molt guanyadors, però no serà un punt d’inflexió en el futbol.

  1. Tots en contra seu? Potser, com sembla defensar mitjans com La Sexta, Marca, Intereconomia i altres, els atacs a Mourinho i al Madrid són per enveja o simplement perquè és una conspiració premeditada en contra d’ell. Bé, sincerament, si em posen a triar entre a qui creure’m,  a mi, em dóna més confiança la resta del món que no pas quatre mitjans que ofereixen arguments gens justificats i un entrenador que no para d’acusar i mentir, posant-se en contra a  tothom, no només als rivals directes.

  1. La pròpia premsa acaba per no saber que dir, però al final, s’acaba adonant que és un maleducat al que no poden seguir sempre. No respondre a certes preguntes, no acudir a algunes rodes de premsa per “por” a que li preguntin sobre temes que ell mateix s’ha encarregat d’explosionar... D’això, al meu país, en diuen covard. Si acuses i insultes, sigues valent per donar la cara quan et preguntin.

  1. Florentino Pérez. A dia d’avui, crec que tothom té clar que el màxim mandatari madridista no té ni idea de futbol i que també té uns quants quilos de covardia dins del cos. Quan et gastes més de 200 milions d’euros cada any per anar reconstruint un projecte que no es culmina, i al final del mateix any fas fora l’arquitecte, l’edifici no s’acaba de construir mai. Potser tindrà 15 pisos i 25 materials diferents, però serà una construcció sense fonaments ni estructura sòlida. Si actués com a president, li donaria algun cop d’atenció a Mourinho. Si més no, després del 5-0, motius per callar i treballar més que mai, tindria, ja que la poca credibilitat que tenia, ja l’ha perdut. Faries bé, Floren, si li donessis algun toc d'atenció, com m'arriba que has fet.

  1. Valdano. Em poso a la seva pell. Sincerament, crec que la pressió dels mitjans i de Florentino el van fer rectificar o matissar les seves opinions que va exposar anys enrere al diari Marca, però que ell les manté i no se n’arrepenteix. Crec que quan un té uns principis, els ha d’aguantar fins al final, si hi creu fermament, però clar, sense l’ajuda de la institució, que fa fora l’entrenador (Pellegrini) que havia estat la teva aposta i amb voluntat per jugar al futbol sense jugadors que eren claus en el seu projecte (Sneijder i Robben, ja vem veure com varen acabar).

  1. L’afició. Fins a un cert punt, semblava coherent que defensessin les maneres de Mourinho, ja que són aficionats madridistes i és el seu entrenador, pel que l’han de defensar quasi sempre. Quan és tant difícil defensar-lo perquè un no en té arguments però, és una mica patètic que ho intentin fer, ja que al defensar a qui no es pot, un queda en ridícul. Una afició com la del Madrid, es mereix un tracte millor per part de la institució, i unes explicacions coherents de tant en tan per tal de justificar algunes decisions

  1. Centra’t en el teu equip. I això ja és un missatge meu. Fins ara t’ha servit això d’anar acusant a tothom i anar crispant l’ambient perquè els clubs on has estat tenien bons jugadors i més diners, pel que anaves traient endavant els partits, ni que fos tancan-te a la teva àrea, plantejament de rata covarda, 90 minuts en la tornada d’unes semifinals de Champions que havien vingut precedides d’un nefast arbitratge d’un compatriota teu. Si, el senyol Olegario Benquerença. Te’n recordes? Nosaltres si. I no vas dir res d’ell, i sí de l’arbitratge del Chelsea-Barça del golàs d’Iniesta, on sembla que l’àrbitre acompanyés al Barça i no és així. Sr Jose, intenta que el la teva plantilla rutlli, que jugui a alguna cosa, que guanyi partits per motius diferents a com u feien amb Capello i Schuster, i llavors, en parlem. Fins que no arribi el dia, millor calladet, ja que uns culés et van passar la mà per la cara.


Segueixes pensant que ens van afavorir en el Chelsea-Barça?



Teatro del bueno?




Això, és futbol.



No hay comentarios:

Publicar un comentario