martes, 7 de diciembre de 2010

Les coses ben fetes no tenen fronteres ni tenen rivals


A mi, personalment, no cal que em diguin que aquest, aquell o l’altre són els millors, crec que són coses que són a la vista per tots. Ara bé, no passa res si algú els premia amb una condecoració que els permetrà ser més recordats encara.
A alguns els pot semblar mala decisió, trampes, tongo o quelcom injusta la decisió de situar al podi de la FIFA Pilota d’Or a els culés Iniesta, Xavi i Messi. Personalment, he de reconèixer que molts anys s’ha premiat a futbolistes de manera sorprenent, i que segurament no es mereixien aquests premis que aquest any s’han fusionat. Normalment els guanyadors solen ser davanters i demés jugadors amb més calibre ofensiu, i per tant golejadors i creadors de joc.
Di Stéfano, Luis Suárez, Eusebio, Best, Gianni Rivera, Cruyff, Platini, Van Basten, Stoichkov, Ronaldo, Zidane, Rivaldo, Ronaldinho o Messi en són alguns dels diversos guanyadors.
Veient aquests noms, no sembla pas que les eleccions tinguin gaire d’injust, ja que normalment el guanyador sol ser el millor jugador del món (encara que el que es premiés no sigui ben bé això, sinó qui ha fet la millor temporada).
Per mi, els tres premiats, són fruit de anys i anys de treball, hores de dedicació d’uns professionals que solen estar a l’ombra de tot però que entenen més de futbol que la majoria, i que comparteixen una idea, un estil, el que anomenem el segell de La Masia.
208 periodistes fent de corresponsals, 208 seleccionadors d’equips nacionals i 208 capitans de seleccions, aquest és el jurat que vota sobre qui creuen que són els 3 millors jugadors del món. Wesley, t’aprecio molt, però si tanta gent s’equivoca, com creus tu, serà per algo. Has fet un molt bon any, però al costat de besties com Julio Cesar, Maicon i sobretot Diego Milito i Eto’o, que es sacrifiquen per l’equip, tu ets un més d’aquest equip liderat per Mourinho. A la Orange, més o menys el mateix, ja que qui tirava del carro eren els Robben, Van Persie, Huntelaar juntament amb tu. Al barça però, això no passa, i tenim tres baixets que són qui han instaurat aquest estil de joc de toc, brillant, nítid i guanyador.
Per qui pensi que Leo Messi no ha fet prou bon any, simplement em remeto a les xifres. 47 gols en 53 partits. Per menys li van donar el premi a Cristiano Ronaldo. El desequilibri, la velocitat, el dribbling, la màgia, allò impossible es troba concentrat en 168 centímetres.

Per parlar d’en Andrés faré servir la 3a persona. És un nano que s’ha sacrificat i arriscat, ha jugat lesionat per defensar els seus colors, i mentre uns celebràvem la 3a, ell passava el pitjor estiu de la seva vida lesionat, i poc després, perdent un dels seus millors amics. Dani, va per tu, devia pensar al marcar el gol més important de la història d’Espanya (ja sabem per què). El del Barça, ja l’havia marcat mesos abans (sense el miracle d’Stamford Bridge, dels 6 títols, en tindríem 3).  Superades les lesions, en Iniesta és un jugador amb tot, toc, desequilibri, control...
Passo doncs de les croquetes de Fuentealbilla a les millors baldufes terrassenques, per aquestes voltetes típiques a què ens ha acostumat darrerament Xavi Hernàndez.
El Xavi, és un noi normal, igual que tots, diuen que tímid, però brillant. Juga la majoria dels partits de la temporada, descansant ben poc, tocant més pilotes que ningú, recorrent més quilòmetres que ningú, perdent molt poques pilotes, ara aqui, ara allà, ara sí, ara no. És el cervell de tots els equips on juga. Si ell vol jugar, es juga a futbol. Si ell no està fi, es nota que no i és. A més, és la prolongació, m’atreviria a dir, millorada del Guardiola.
Tots tres, a més, tenen altres qualitats, les que els ensenyen a la Masia.. Són nois humils, sense prepotències ni xuleries, que saben que el més important és fer gran l’equip i no pas que l’equip els faci grans a ells. Per tot el que han donat, donen i donaran al futbol ( no només al Barça i a les seleccions respectives) crec que ja es mereixen aquests premis individuals. El premi no cal donar-lo, el premi ja l'han donat.
Per un cop es pot dir que s’ha premiat al futbol col·lectiu. Aquesta Pilota d’or crec, s’hauria de posar a l’entrada de la millor fàbrica de talents que hi ha actualment, perquè els nens vegin que algú que va estar allà treballant dur va arribar a ser el millor del món.   
És per això que li diem la Masia d’Or.
Com deia l'amic Jan, "Que n'aprenguin!".

1 comentario: