El Dopping, és més que una taca en l’expedient.
El dopatge s’ha convertit en un virus que infecta l’actual societat. L'error d'uns que indirectament afecta a molts. Esports com el ciclisme o l’atletisme estan sent tacats i perden credibilitat per persones que no pensen realment el que fan, i que és enganyar-se no només a si mateixos (avui en dia això ja no serveix dir-ho), sinó a familiars, amics, coneguts, seguidors... un conjunt de persones prou ampli com per fallar-los. L’esport hauria de tornar a les seves arrels. Que l’esperit competitiu sigui el que realment porti a homes i dones a lluitar de manera sana per uns objectius com siguin les victòries, els rècords o les participacions en grans esdeveniments com puguin ser els mundials, europeus o JJOO.
El dopatge s’ha convertit en un virus que infecta l’actual societat. L'error d'uns que indirectament afecta a molts. Esports com el ciclisme o l’atletisme estan sent tacats i perden credibilitat per persones que no pensen realment el que fan, i que és enganyar-se no només a si mateixos (avui en dia això ja no serveix dir-ho), sinó a familiars, amics, coneguts, seguidors... un conjunt de persones prou ampli com per fallar-los. L’esport hauria de tornar a les seves arrels. Que l’esperit competitiu sigui el que realment porti a homes i dones a lluitar de manera sana per uns objectius com siguin les victòries, els rècords o les participacions en grans esdeveniments com puguin ser els mundials, europeus o JJOO.
Una cosa està clara però. Fins que no es demostra que un és culpable, li hem d’otorgar la pressumpció d’inocència. Quants casos de possibles dopatges no han estat rectificats mesos després? El mateix Pep Guardiola n’és un exemple. Ho va passar fatal ja que l’acusaven sense ser veritat. Quina és la solució? Doncs lluitar, lluitar i no parar de lluitar fins que es demostri que un és innocent. Potser és el cas d’esportistes com Alberto Contador, de qui molts veuen com un exemple a seguir i altres desitjaran que se l'acusi i castigui ja que el veuen com un obstacle i no pas com un rival merament competitiu que serveixi per motivar-se a sí mateixos.
Una altra cosa està clara. Cuando el río suena, agua lleva. Dels casos que surten de dopatges, segur que n’hi ha alguns de puntuals que surten del grup, però quan surten tantes proves, tants materials, tantes trames, tantes persones embolicades en negocis com aquests... la veritat és que ja no parlem d’esport, sinó de pura corrupció i estafa. Ben Johnson i Marion Jones (atletes), Jan Ullrich, Floyd Landis i Marco Pantani (ciclistes), Claudio Cannigia i Adrian Mutu (futbolistes), Guillermo Coria i Mariano Puertas (tenistes), Johann Mühlegg (esquiador)... en són alguns casos. Com podem veure, afecten a molts esports. Carrera dels 100 m lliures on Johnson va batre un rècord, abans de ser descalificat.
Alguns dels gols d'un dels jugadors més coneguts de Rumania, Adrian Mutu.
Demanar a metges, pseudometges i esportistes que no ofereixin substàncies il·legals o que no es dopin, sembla avui dia encara força difícil de complir, ja que pel que es veu, hi ha masses interessos. Una possible solució, crec jo, seria augmentar encara més les penes i sancions per aquells qui hi tinguin relació. És a dir, que enlloc de penalitzar amb 9 mesos, 2 anys... penalitzar de per vida. Qui es dopi o tingui res a veure amb el dopatge, no tornarà a participar en cap competició esportiva oficial. A algú li sembla un càstig massa elevat? Bé, jo penso que és el preu que s’ha de pagar per aquells qui estan vulnerant els ideals de l’esport, fent que es comenci a mirar a companys de professió com a persones de poca credibilitat. Diem doncs, NO al dopatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario