Lliçó de civisme i professionalitat del Barça. Primer títol de la temporada, la 10ª Supercopa d’Espanya del club, i la 1ª aconseguida contra el Madrid. Un Madrid que va anar de més a menys, en tots els sentits. Començava amb una pressió amunt que asfixiava als de Guardiola, però poc a poc s’anaven aculant enrere esperant poder robar una pilota com fos (la majoria de cops amb faltes excessivament dures), i montant contraatacs amb Di María, Cristiano i companyia.
El resultat ja se sap, victoria culé per 3-2 amb gols de Cristiano i Benzema pels blancs, i d’niesta (amb un subtil toc per sobre de Casillas després d’un passe a l’espai magnífic de Messi), i Messi, que n’ha fet dos, un després d’una jugada dins l’àrea on rep un passe de tacó de Piqué, i l’altre després de treure la garra per rematar un centre d’Adriano. Però com sol ser habitual als últims clàssics, el partit s’ha anat escalfant, en gran part per l’alt nombre d’entrades fora de lloc arribant al moment cúspide amb una tangana entre la majoria dels jugadors i de tècnics, on s’han vist imatges lamentables. No només pel fet de les entrades, que n’hi ha hagut i per part dels dos equips, sinó per part de l’actitud. El Madrid va a fer mal, el Barça no.
El Madrid ha demostrat de sobres que sap i pot jugar i bé a futbol, però té un entrenador que ha integrat un missatge al cap als seus futbolistes: queixar-se i ser agressius. Totes les entrades que rebia el Barça, sobretot en la segona part, estaven fora de lloc en quant a la força i agressivitat amb que es cometien. De Pepe i Marcelo poc es pot dir, senzillament que jugant a futbol són jugadors mitjanets (no són prodigis tècnics), però que com a matons o gossos de presa que han de sortir a mossegar i a fer mal al rival, han demostrat de sobra que valen.
També Alonso, Khedira i Ramos surten amb la mateixa actitud. Faltes també en fa el Barça, repeteixo, però no comencen, i a més, els jugadors madridistes van a fer mal. A parar el rival i a deixar una marca a la cama o a la cara (i és que a part de patades, també saben fer servir els braços per agredir). El pitjor de tots, com crec que ha quedat clar, és l’instigador. Deien des de Telemadrid l’any passat que Guardiola va incitar a la violencia… queda clar que allò no era ni periodisme ni realisme, però el que passa amb Mourinho és cada cop pitjor. El seu odi cap al Barça (en part degut per a la seva frustració per no haver pogut triomfar aquí), el fa voler fer mal.
Diuen que una imatge val més que mil paraules. I avui ha quedat, un cop més, més que retractat. La càmera va captar amb total precisió com l’entrenador portugués es dirigia a Tito VIlanova, el segon de Guardiola, per buscar-li la cara i posar-li el dit a l’ull. Una imatge totalment vergonyosa i de personatge neci, sense escrúpols, irrespectuós i poc més que desgraciat. És un personatge patètic, que ha embogit i al que haurien de tancar. Junt amb Pepe i Marcelo, que també s’ho haurien de fer mirar. I a sobre, es permetia fer veure que no coneixia a Tito. “No sé quien es Pito Vilanova” deia mig enrient-se’n. “Les imatges parlen per si soles” deia Guardiola.
Per sort el futbol ha guanyat a la violència, i el millor de tot és que aquesta victoria i tot el que ha succeït en el partit haurà estat vista per milions de persones de tot el món (concretament, de 147 països). Tant Mourinho, els futbolistes i el Madrid, han quedat totalment retractats. Si fos del Madrid, sentiria força vergonya, sentiria que això no és el que vull, que així no s’han de fer les coses. Un missatge a Florentino: no saps on t’has ficat donant-li les claus i tot el poder del club a Mourinho, no ho saps i te’n penediràs. I un altre al Barça. Gràcies pel coratge i l’esforç que demostreu, i mil gràcies per guanyar a aquest Madrid. I a tot això, ha debutat Cesc Fàbregas, un més de la familia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario