Valencia CF: vendre per sobreviure

An agreement has been reached with Valencia CF for the transfer to Chelsea of midfielder Juan Manuel Mata (S'ha arribat a un acord amb el València pel traspàs al Chelsea del migcampista Juan Manuel Mata). D'aquesta manera es feia oficial a la web del club anglès la venda d'un altre jugador dels valencianistes, ara per 28 milions d'euros. Alguns creuran que és barat, d'altres que és car, i n'hi haurà que no entendran la seva venda, però l'explicació és simple.

Degut a una pèssima gestió econòmica dels anteriors propietaris (Juan Soler i Vicente Soriano), la deuda del club ché va pujar fins als 550 milions d'euros el 2009, la majoria dels quals es devien a diverses entitats bancàries, i una part es devia a l'empresa constructora del nou estadi, la construcció del qual porta mesos i mesos aturada. En aquests dos últims anys, el València ha rebut la pressió de Bancaja per sanejar les seves comptes (al banc li interessava perquè de entrar en un concurs d'acreedors podria perdre bona part dels 250 milions que el València li deu), però per sort pels aficionats valencianistes, es va nomenar a Manuel Llorente com a gestor del club. Aquest va posar en pràctica una política clara: "Primer salvar el València, i després sanejar-lo". La seva feina ha permès reduir el deute dels 550 milions a uns 368.

L'explicació d'aquesta rebaixa de deute passa per la venta dels principals actius futbolístics en aquests dos anys: Villa al Barça per 40M; Silva al M.City per 33M; Zigic al Birmingham per 7M; Marchena al Villarreal per 1M; Joaquín al Màlaga per 4'5M; Isco, també al Màlaga per 6M; Alexis al Sevilla; Vicente amb carta de llibertat; Del Horno al Llevant amb la carta de llibertat; Baraja retirat; i algun altre traspàs de menys valor. A tots els ingressos per traspassos, cal afegir els milions que s'estalvia el club en concepte de fitxa anual, que era força elevada. D'aquesta manera, el club ha aconseguit ingressar uns 150 milions en dos anys que van molt bé per paliar la deuda i donar confiança a les entitats a qui es deuen diners.

Part dels ingressos derivats de les ventes han anat (i aniran) destinats a ser reinvertits en futbolistes com han estat T.Costa, Soldado, Piatti, Canales, Rami, etc.

Però el que més sorprèn de tot és que tot i desprendre's dels jugadors més importants, el club s'ha mantingut fort esportivament (mèrit de Emery i de qui s'hagi encarregat de fitxar jugadors de menys nom però amb més projecció), assolint la 3a plaça l'any passat i aguantant en zona Champions i sense quasi ressentir-se de les baixes.

I val a dir que no és el primer cop que el València ven les seves estrelles i es manté en la elit, ja que anys enrere, amb Pedro Cortés com a president i el mateix Manuel Llorente com a Conseller Delegat com a va vendre jugadors com Mendieta, Farinós, Claudio López, Gerard López, Aimar, i després d'això fins i tot guanyaria alguna lliga. Ara, però, les diferències més que notables de pressupost entre València (i la resta d'equips) amb Madrid i Barça, fa quasi possible preveure que a curt o mig termini es pugui veure un equip que no siguin els dos grans aixecar el títol de lliga. Per tant, han d'estar agraïts tots els valencianistes de la gestió de Manuel Llorente i Unai Emery, que han aconseguit reduir el deute venent jugadors i mantenir l'equip a un alt nivell, respectivament.