Segle XXI,finals d’any 2010. Enrere queden les moltes guerres que van afectar a tot el món, en lluites de dretes i esquerres. Enrere queden, però algunes idees encara duren i circulen.
Però sembla sorprenent que en el poble català, un poble caracteritzat per la lluita per uns valors i uns ideals, tingui la dreta tant de suport. Estem veient però com en països com Suècia o Anglaterra, sonen en força els partits d’extrema dreta. Aquí Catalunya, però, el poble que ha sortit al carrer (que no té per què ser tot, simplement una part que ha exercit el seu dret legítim), i ha decidit que CiU guanyi àmpliament les eleccions, però el més rellevant és l’àmplia presència de partits de la dreta. PP, amb 18 escons, C’s amb 3 o PxC amb quasi 3, en són clars exemples.
Són aquests partits la solució? Un partit que té el suport de Mariano Rajoy i una dona que no fa gaire més que parlar en castellà, restringir el català i o voler treure’s la americana, ha de tenir tant de pes en el nostre país?
Vivim en un país que vol que ciutadans, i partits d’extrema dreta, intolerants i racistes (perdó, realistes) tinguin tant ampli suport? Tant poc estimem els valors catalans?
Qui sap, potser és això el que vol el poble català. Llavors, em quedaria dir que no et reconec Catalunya. Que el PP tingui més suport que ERC i ICV... deixa clar que el debat sobre la catalanitat del país, queda en entredit, per no parlar, és clar, de possibles debats sobre la independència... ja enterrats.
M’agradaria escoltar les versions reals d’aquests dos partits, què opinen realment (no el que puguin dir davant les càmeres i els micròfons) del seu “fracàs” electoral.
Potser el problema de les esquerres (no d’ara, sinó de fa temps), sembla ser la divisió que sempre ha patit, fent que el vot d’esquerres estigui fracturat en benefici d’unes dretes que acudeixen sempre a votar. Tot plegat, uns resultats que comporten l’entrada d’un nou govern amb força suport, una decaiguda de socialistes i esquerres i un increment de la dreta. És el que tenen les democràcies, que desgraciadament tothom té veu i vot.
Al final...dreta, esquerra…. no sembla ser important, sinó si es va endavant o enrere, i els precedents més pròxims indiquen que uns tiren i recorden més a mals i foscos temps passats.
Lamentables resultats electorals a casa nostra. Com bé has dit: Catalunya, no et reconec. No sé on anirem a parar, però aquí falla i molt alguna cosa. Crec que tots hauríem de fer una reflexió, però la cosa pinta força malament, no li veig gaire sortida, a part de no resignar-nos i intentar lluitar per canviar les coses, no quedar-nos mai de braços creuats i arremangar-nos sempre que faci falta per tirar endavant aquest país i intentar que no perdi la seva identitat, que en dies com avui es veu més amenaçada que mai. VISCA CATALUNYA, ara i sempre, i sincerament; no com ho han cridat els mateixos que la volen portar a la decadència total.
ResponderEliminar